El capítol 1 del cas de Brito i Picatoste, amb què s'estrena la sèrie "Crims", comença a Lleida, el diumenge 14 d'octubre del 2001. Aquell dia, una parella d'agents dels Mossos d'Esquadra custodien Manuel Brito, pres del Centre Penitenciari Ponent, a l'Hospital Arnau de Vilanova, on li han enguixat un braç. Javier Picatoste, un pres que no ha tornat a la presó després de dos dies de permís, se'ls acosta, dispara als policies a boca de canó, els fereix greument i fuig amb el presoner custodiat dins d'un BMW robat. Ningú no sospita aleshores que l'objectiu d'aquests dos delinqüents va molt més enllà d'aconseguir la llibertat.
En el capítol 2, els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la seva pista. Els mitjans de comunicació comencen a publicar històries sobre la relació que tenen entre ells i l'ascendència -gairebé de líder espiritual- de Brito sobre Picatoste. La policia té clar que ha de buscar a Barcelona i els fugats s'amaguen a la serra de Collserola durant més de 20 dies.
Quan el metge que feia el torn de matinada a les urgències de l'Hospital Sant Jaume d'Olot va veure aquelles taques a la boca d'una dona que acabava de morir es va negar a signar l'acta de defunció. La dona havia ingressat procedent de La Caritat, un dels geriàtrics més buscats de tota la Garrotxa. Aleshores, encara ningú podia sospitar que aquelles petites taques eren només les primeres empremtes d'un llarg camí de mort que conduïa als murs centenaris de La Caritat.
L'11 de gener del 2003 apareix morta una dona de 49 anys sota les escales d'un pàrquing del carrer Bertran de Barcelona. Es crea una gran alarma social a la ciutat: hi ha un assassí lliure que pot tornar a matar. Onze dies després apareix un altre cadàver al mateix pàrquing, d'una dona, assassinada de la mateixa manera. La policia creu que l'assassí reincidirà. I no tenen temps per perdre.
En el primer capítol, la tranquil·litat es trenca a Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, el diumenge 12 de juliol de 1987, quan és trobada morta una nena de 14 anys al voral d'una carretera, amb un cop molt fort al cap. La nena es deia Montse Ávila i és filla d'una família de 8 germans. Qui és capaç de matar una nena? Els rumors s'estenen com la pólvora en un poble petit i en poques hores tothom té el seu sospitós.
En el segon capítol del cas, Josep Talleda surt en llibertat després de passar 10 anys a la presó. És l'any 2000. Tres anys més tard, el 2 d'abril del 2003, es presenta a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Girona amb el cos ple de cops i ferides, com si algú l'hagués apallissat, i explica que tres homes l'han agredit per robar-li la cartera. L'endemà, hi torna i canvia completament la seva versió: qui el va agredir va ser el xulo d'una prostituta amb qui ell tenia relacions esporàdiques. És realment Josep Talleda, l'"Espereu-me", la víctima d'aquest atac? La investigació dels Mossos comportarà una resolució inesperada del cas.
El juny del 2006 la ciutat de Barcelona es va convertir en el tauler de joc d'una insòlita partida: més de dos-cents Mossos enfrontats a una ombra de la qual només en tenien una imatge borrosa. Una dona, ni gaire alta, ni gaire baixa, ni gaire gran, ni gaire jove, havia començat a assaltar dones grans als seus domicilis. La pressió per als Mossos, que només feia un any que havien assolit les competències a la capital catalana, era màxima. Els casos de violència arribaven cada vegada amb més freqüència i cada dia que passava podia ser escanyada una altra dona en qualsevol punt de la ciutat.
El novembre del 2004, els Mossos troben a Lleida el cadàver de Maria Isabel Bascuñana embolicat amb bosses d'escombraries al maleter del seu cotxe. Diverses pistes porten els investigadors fins a un vigilant de pàrquing. Un cop detingut, el sospitós assegura que és víctima d'una conxorxa. A poc a poc, la policia descobreix que l'home té un passat sorprenent al seu país, que poca gent coneix a Catalunya.
El primer capítol del cas comença la matinada de l'1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades. Ben aviat els investigadors descobreixen que l'han drogat amb somnífers i que algú l'ha tirat des del terrat d'un edifici de pisos. Una de les seves millors amigues explica a la policia que la víctima va rebre dues cartes anònimes abans de morir. En una hi ha una referència a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), de la que Helena era sòcia. Els escrits fan que la policia se centri en els amics de la UES i sospita sobretot d'una de les seves amigues, Muntsa Careta, i de la seva parella, Santi Laiglesia. Però ningú troba el mòbil. Per què van matar Helena Jubany?
En el segon capítol, el jutge que instrueix el cas Jubany ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària és ell, no ella. Tot i així, Muntsa Careta ingressa a la presó de Wad-Ras i comença a escriure un diari. Les seves cartes són el reflex d'un estat d'ànim molt fràgil. Passen els dies i ningú no sap del cert qui va matar Helena Jubany ni per què.
Tothom és capaç de matar. Una decisió equivocada és el que separa tothom de fer mal a algú de forma tràgica: un moment de bogeria al volant, un ganivet que llisca, una empenta... De la mà de psiquiatres, investigadors, forenses, policia científica, advocats, jutges i periodistes, el capítol final de la sèrie "Crims" analitza les raons que porten a matar, els mòbils dels crims, els "modus operandi" dels assassins, els escenaris dels crims, les autòpsies, la ment del criminal, la llei, el tractament que en fan els mitjans de comunicació...
Agost del 2000, Lloret de Mar. El Bar Pensión Rosi porta una bona estona obert, però avui torna a faltar un habitual: el Ricardo. L'amo del bar, el Paco, fa uns dies que no el veu i no sap a qui preguntar. Abans d'anar a comissaria i alarmar sense motiu, Paco decideix passar un moment per casa del Ricardo. A l'arribar, veu una finestra una mica oberta. Soroll de ràdio de fons. El Paco el truca. Sent el telèfon sonant dins, però ningú l’agafa. Alertat per la situació, el Paco fa la denúncia. Quan els Mossos entren al pis, troben una escena impactant.
Dilluns 9 de febrer del 2009, Barcelona. És primera hora del matí, i hi ha molt de trànsit a la cantonada de Santaló amb Travessera de Gràcia. Entre la multitud, un home encaputxat s’acosta per darrere a un altre i li dispara un tret al clatell. La víctima cau desplomada. L’executor es perd en direcció a la Diagonal. Abandona el passamuntanyes i la pistola a pocs metres. Què s’amaga darrere un assassinat comès a plena llum del dia?
El 25 de juliol de 2009, mentre tota Catalunya està pendent de com avança el foc a la zona d'Horta de Sant Joan, quatre persones desapareixen. Són dues parelles que conviuen en una mateixa casa, a la urbanització de Ca n'Amat, Abrera, al Baix Llobregat. Ells, l'Hugo i l'Héctor, són germans. Als primers que troben a faltar són a l'Hugo i la Xianzhi, són una parella molt activa i al cap de setmana sempre queden amb amics. Però el 25 de juliol no es presenten a cap de les seves cites. Passen els dies, amics i familiars es comencen a posar nerviosos quan la notícia arriba a la seva mare que, immediatament, es trasllada a la urbanització i truca a la policia. A l'interior de la casa tot sembla normal i cap veí ha sentit o vist res, però no hi ha ni rastre dels germans ni de les seves parelles. Què ha passat dins aquell habitatge?
Montgat, març del 2000. Un jubilat torna a casa després de passar la jornada al centre de dia. El cuidador que viu amb ell no obre la porta. El jubilat avisa el seu fill, i el fill truca la policia. La policia troba un home mort, estès a terra, completament nu. Té el cos ple de ganivetades, una flor a l'orella, i a les parets de l'habitació hi ha una frase escrita amb sang de la víctima: «Hitler tenía razón».
Barcelona, febrer del 2008. El servei de neteja d’un pis que es lloga a turistes ha trobat el cos d'una dona. La policia no troba cap documentació personal. Les empremtes han estat netejades.
L'Anna Permanyer és una psicòloga i mare de família. La tarda del 27 de setembre de 2004 es dirigeix a fer una breu gestió a l'edifici Atalaya, a la confluència entre Diagonal i Avinguda Sarrià de Barcelona. L'Anna hi té un pis en lloguer, i la seva llogatera està interessada en llogar-li també la plaça d'aparcament i potser el traster. Un cop entra a l'edifici, però, no en torna a sortir. L'Anna Permanyer ha desaparegut completament i ningú sap per què. La ciutat sencera es veu colpida preguntant-se què s'amaga darrere la desaparició sobtada d'aquesta mare de família. Sembla que tot ha estat un segrest, però els dies passen i no tenen cap notícia, fins que una trucada ho canvia tot.
Barcelona, setembre del 2004. Una dona es dirigeix a fer una breu gestió a l'interior de l'edifici Atalaya. Entra, però ningú la veu sortir. (Segona part)
Lleida, novembre del 2012. Una dona es presenta a un CAP en estat de xoc. Assegura haver estat segrestada en el seu propi domicili, on hi ha un home mort. Desorientada, no sap explicar qui ho ha fet, ni per què.
Ulldecona, febrer del 1982. Després de 40 anys de dictadura, el poble torna a celebrar el Carnestoltes. La nit és llarga i sorollosa. A una de les cases, una jove no torna a l'hora acordada amb els pares.
Montsià, 1982. Nit de Carnestoltes. La festa acaba molt tard. A trenc d'alba, una noia encara no ha tornat a dormir a casa seva. Segona part.
Part 1 de 4 del crim de la Guàrdia Urbana. Maig del 2017, aprop del Pantà de Foix. Els Mossos troben un cotxe cremat. A l'interior del vehicle hi ha restes d'un cos calcinat.
Part 2 de 4 del crim de la Guàrdia Urbana. Maig del 2017, aprop del Pantà de Foix. Els Mossos troben un cotxe cremat. A l'interior del vehicle hi ha restes d'un cos calcinat.
Part 3 de 4 del crim de la Guàrdia Urbana. Maig del 2017, aprop del Pantà de Foix. Els Mossos troben un cotxe cremat. A l'interior del vehicle hi ha restes d'un cos calcinat.
Part 4 de 4 del crim de la Guàrdia Urbana. Maig del 2017, aprop del Pantà de Foix. Els Mossos troben un cotxe cremat. A l'interior del vehicle hi ha restes d'un cos calcinat.
El 25 de setembre del 2012, una dona entra molt alterada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra del barri de les Corts de Barcelona. Diu que unes persones encaputxades l'han assaltada quan anava en cotxe i han segrestat el seu fill d'onze anys.
L'Isidre Matas és un veí molt conegut a Vilafant, un poble de l'Alt Empordà. Sembla que han entrat a robar a casa quan ell era a dins i l'han atacat a ganivetades.
L'estiu del 2004, desapareix una noia de 19 anys a Ponts, a la Noguera. Quan reconstrueixen els seus últims moviments, els Mossos esbrinen que la nit que va desaparèixer, la Manoli havia quedat amb un home amb qui tenia una relació.
La nit del 6 d'octubre del 1991, al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi ha una terrible agressió que acaba amb la mort d'una dona transsexual, la Sonia Rescalvo, i una altra de greument ferida, la Doris Romero.
Una dona apareix apunyalada al terra de la cuina de casa seva el 17 de maig de l'any 2012 a Mataró. Quan els Mossos encara ho investiguen com un possible robatori violent, els alerten que hi ha una segona víctima en un altre pis de Mataró.
El 4 de setembre del 1990, a primera hora del matí, una veïna descobreix una noia jove morta penjada d'una corda en un pi al costat del cementiri de Portbou. A primera vista tot indica que és un suïcidi. Però la noia no porta cap document a sobre per poder-la identificar. És una "no name", una persona sense nom. Passen els anys i cap familiar ni amic la reclama. Qui és la noia de Portbou?
La noia de Portbou ja té nom i cognom. Després de 32 anys, el programa Crims ha pogut identificar-la i la seva família, per fi, pot deixar de buscar-la. En aquest capítol coneixerem qui era la noia de Portbou i què va fer les hores abans d'aparèixer morta penjada d'un pi aquell 4 de setembre de 1990. I obrirem noves incògnites: Com va arribar a Portbou? Va ser un suïcidi o un assassinat?
L'any 2013, una noia va a comissaria dels Mossos per denunciar la desaparició de la seva mare a Girona. La dona es diu Montse Méndez i té 40 anys. Els investigadors no aconsegueixen desencallar el cas fins que la Policia Nacional a Madrid rep una informació molt rellevant. Serà un viatge d'anada i tornada entre Girona i Madrid.
L'any 2013, una noia va a la comissaria dels Mossos per denunciar la desaparició de la seva mare a Girona. La dona es diu Montse Méndez i té 40 anys. Els investigadors no aconsegueixen desencallar el cas fins que la Policia Nacional a Madrid rep una informació molt rellevant. Serà un viatge d'anada i tornada entre Girona i Madrid.
El propietari d'un concessionari de cotxes d'Alcanar és sorprès un vespre de l'any 2008 a casa seva mentre està amb la dona. El matrimoni és torturat fins a la mort i l'interior de l'habitatge apareix molt remogut. Al pati, hi falta un vehicle. La investigació transcorre entre les Terres de l'Ebre i Castelló de la Plana i Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil hauran d'entendre's per poder resoldre'l.
El 15 de febrer del 1999, a primera hora del matí, troben el cos d'una dona morta a les vies del tren a Cervera, a la Segarra. En un principi, els Mossos creuen que ha estat un suïcidi, però hi ha coses que no encaixen. El cos està despullat, amb signes evidents de violència, i a pocs metres troben una barra de ferro que podria haver estat l'arma del crim. Amb les primeres investigacions poden saber la identitat de la víctima: es diu Marina Ruiz i treballava en una fàbrica que hi ha just al costat d'on s'ha trobat el cos. Els Mossos estan convençuts que ha de ser algú del seu entorn proper.
La nit del diumenge 18 de novembre del 2012, a Platja d'Aro, tres encaputxats entren a robar a casa del Jordi Comas, president de la patronal dels empresaris de Girona, i la seva dona, Carme Hospital, mentre es preparaven per mirar un debat electoral. Al Jordi Comas l'acaben matant de manera violenta. La Carme aconsegueix sobreviure i, en aquest capítol, ens explica en primera persona i al lloc dels fets com va viure aquella nit freda que li va canviar la vida per sempre.
La Carme Hospital ha aconseguit sobreviure a l'assalt de tres encaputxats a casa seva. Han matat el seu marit, president de la patronal gironina i una persona molt estimada a la Costa Brava. Els Mossos comencen una investigació per saber qui hi ha darrere del crim del Jordi Comas, una investigació que no serà gens fàcil.
Quan la investigació sembla que no avança, un testimoni es presenta al restaurant de la vídua del Jordi Comas dient que té informació sobre qui va idear el robatori. Un anònim i una trucada també seran clau per donar una empenta al cas. Es podran vincular els dos grups? I, sobretot, es podrà saber qui va cometre el crim?
La nit del 17 de gener del 2004, a la discoteca de música llatina Juanchito, a l'Hospitalet de Llobregat, com cada cap de setmana hi ha cua a la porta. El Yimmy, un jove equatorià de 27 anys, hi ha anat amb dos amics i, com sempre, perquè són clients habituals, esperen per poder entrar. Però aquell dia no arribarà a la porta. Dos homes se li acosten per l'esquena i un d'ells li dispara un tret al cap. El motiu és totalment incomprensible.
L'any 1985 els bancs obrien els dissabtes al matí i eren els dies de més moviment. Els comerços de la zona hi portaven la recaptació de la setmana. I això ho sabien els atracadors que, el dissabte dia 1 de juny, van entrar al Banc Sabadell de Valls amb una pistola cridant "esto es un atraco". En un principi, només havia de ser un atracament més, buidar la caixa forta i marxar, però la cosa acabarà amb sang.
