L'Antàrtida és actualment l'únic territori pràcticament verge del planeta que es conserva, gràcies a les seves condicions climatològiques i geogràfiques i perquè està sotmès a un tractat internacional de protecció, el Tractat Antàrtic, que prescriurà l'any 2041. Però darrerament s'ha desenvolupat de manera espectacular l'única activitat econòmica legal que es pot dur a terme al continent, el turisme.
Parlem del documental "Restaurare, una història de les cuines del món" amb Josep Maria Romero, autor de la primera guia de restaurants exòtics de Barcelona, i Txung Takarpa, restauradora.
Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, país que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el "boom" de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.
Un treball de producció pròpia que ens transporta a l'època dels pitjors anys del franquisme, a través de testimonis i de cartes descobertes, completament abandonades en unes caixes, ara fa tres anys: les cartes del consultori radiofònic d'Elena Francis. Una descoberta que, per primera vegada, ara surt a la llum.
Joan Salvat conversa amb el socioecòleg Ramon Folch sobre la viabilitat d'una nova economia al voltant del canvi climàtic.
Al "Sense ficció" mostrarem com la lluita contra el canvi climàtic és un repte, però també pot ser una oportunitat de negoci. Una nova economia està sorgint a la calor de la sostenibilitat, aprofitant les noves tecnologies que permeten obtenir energia del sol o del vent, capturar carboni en les pròpies centrals elèctriques, plantar arbres per contrarestar els efectes del CO2 o estalviar emissions a través del transport amb bicicleta. Algunes són petites iniciatives locals i unes altres són grans projectes, com les centrals solars d'alta temperatura, que contribueixen a millorar la salut del planeta i a facilitar noves formes d'activitat econòmica.Baix en Carboni fa un viatge per aquesta nova economia del canvi climàtic, una "economia del CO2" que ja és una realitat i que, a més, és rendible. El documental presenta els casos dels visionaris que fa anys van veure com havia de ser el futur i que van lluitar per fer realitat un projecte econòmic i mediambiental.
Joan Salvat conversa amb Carles Bosch, periodista i director de "Revolució presa 2", sobre el documental i de com ha estat la retrobada de Bosch amb els herois de la revolta del 89.
Arreu d'Europa, l'enderrocament del mur de Berlín va causar un gran impacte en les consciències: el teló d'acer queia i, alhora, va esfondrar-se la fe en els sistemes polítics i en la ideologia d'aquells que havien governat fins aleshores. L'any 2009, vint anys després, el periodista Carles Bosch recupera la història on la va deixar l'any 1989 i torna a Praga per retrobar-se amb els antics dirigents de la revolta, homes i dones que van participar en la caiguda del govern comunista txec. Entre d'altres, entrevista a Václav Havel, dramaturg, líder de la revolució i expresident de la República Txeca.
El futur disseny de l'avinguda Diagonal de Barcelona ha dividit l'opinió dels barcelonins. Recollides les primeres propostes de la ciutadania, que ha demanat un model de Diagonal tipus bulevard, rambla o bé un model amb voreres laterals, l'Ajuntament ha anunciant que, abans d'acabar l'any, presentarà els dos projectes entre els quals s'haurà de triar, definitivament, la primavera del 2010.
Felip Solé, director del documental "Camp d'Argelers", explica com va ser de difícil trobar testimonis directes que haguessin viscut al camp d'exiliats republicans. També relata com va aconseguir la pel·lícula inèdita rodada dins el camp de la població marítima francesa.
"Sense ficció" estrena aquest documental, dirigit per Felip Solé, l'any en que se celebra el setantè aniversari de la retirada republicana. "Camp d'Argelers" és un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.
Joan Úbeda, director de la productora Media 3:14 i del documental "El preu de volar", explica que va ser difícil que els empresaris de Spanair veiessin les càmeres amb naturalitat. "El que més m'ha sorprès és la franquesa amb què es diuen les coses i el to, que era independent de les jerarquies".
"El preu de volar" és un treball d'observació que ha seguit durant quatre mesos l'evolució de Spanair des del seu centre de decisions: les reunions de directius dels dilluns. El documental ens permet acostar-nos al funcionament d'una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb la posada en funcionament de la nova T1 com a teló de fons.
El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d'avui és hereva, a través d'un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.
Documental dirigit i escrit per Lluís Permanyer. Amb realització d'Eva Martínez Corcuera i producció de Joan Gonzàlez. Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, s'emet un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia.
Parlem amb la directora del documental "El fill de son pare", Isabel Fernández, de com va néixer la idea argumental de mostrar el dia a dia de la comunitat gitana i de "la varietat que hi ha dins".
Un grup de membres de la comunitat gitana s'ofereix a parlar sense embuts de les relacions familiars i dels negocis. L'Àngel és un patriarca gitano del Garraf i un home d'èxit; el Samuel és el seu fill petit, i ha estat designat l'hereu del seu negoci. Amb només 20 anys, en Samuel està decidit a començar a demostrar que és el digne successor de son pare. "El fill de son pare" retrata la relació entre un pare i un fill, els somnis i les aspiracions de l'un i de l'altre, i alhora ens apropa d'una manera molt viva a la vida quotidiana d'una família gitana, lluny dels tòpics de la marginalitat.
En ocasió de l'emissió del documental "Cafè Brussel·les", parlem amb la Maria Teresa Calvo, responsable de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Sovint es fa difícil copsar aquesta sensació de pertànyer a l'UE més enllà de veure el teu país, la teva regió, dibuixats al mapa. Potser només hi ha un lloc on aquesta percepció es fa real: la ciutat de Brussel·les, la "Babel" d'Europa, convertida en "capital" d'un continent que sembla que s'expandeix amb els anys gràcies als estats que es van sumant a aquest projecte comú. 27 països. Més d'un centenar de cultures. 10.000 funcionaris, delegats i corresponsals conviuen a les institucions europees de Brussel·les. El seu treball i la seva relació amb col·legues d'arreu fa que tinguin una visió privilegiada d'Europa. Els hem demanat que deixin els despatxos per parlar del projecte europeu des d'una òptica informal.
Parlem del documental "Benvingut amb els teus" amb Glòria Rendón, responsable del programa d'acompanyament al reagrupament familiar de l'Ajuntament de Barcelona. Ens explica quin és el perfil dels immigrants que demanen la reagrupació familiar.
Els últims deu anys, la població estrangera a Catalunya s'ha multiplicat per dotze. Ara ja són més d'un milió cent mil persones vingudes d'arreu del món que viuen al nostre país. Han deixat el seu país per buscar oportunitats més bones i un nou futur, però també han deixat enrere tota una vida i una família. El reagrupament familiar que poden sol·licitar després d'anys de viure a Catalunya i de molta paperassa és l'esperança que se'ls ofereix per poder tornar a estar junts.
Aquest treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?
Aquest documental explica l'enigma de la mort del monarca més valerós de la corona catalanoaragonesa. Un recorregut per la història que comença amb l'obertura i l'estudi d'una de les últimes tombes reials que mai havia estat profanada. Arqueologia, art, medicina forense, genètica, enginyeria, antropologia, restauració i moltes altres disciplines participen en un ambiciós projecte científic.
Joan Salvat entrevista Josep Rovira, director del documental "Anatomia d'un rei".
L'atracament més gran a un banc del nostre passat recent es va fer el 23 de maig del 1981, al cap de tres mesos del cop d'estat del 23-F. Qui eren els atracadors? Què volien? Qui va planificar l'assalt? Han passat trenta anys de l'atracament i seguim fent-nos les mateixes preguntes. Qui eren? Hi havia algú més darrere el grup d'atracadors? "Cop al Banc Central" dóna resposta a aquests interrogants i relata com van ser les 36 hores que es van viure a Barcelona quan un grup d'onze atracadors va retenir 263 ostatges a l'edifici del Banc Central de la plaça Catalunya de Barcelona. A través de les veus dels protagonistes i, sobretot, a través de la veu de José Juan Martínez Gómez àlies "El Rubio," líder del grup d'atracadors, que fins ara no havia fet mai declaracions públiques sobre el cas, el documental explica de forma lineal tots els esdeveniments que van envoltar aquest assalt i que van convertir la seu del Banc Central en el centre polític i militar d'Espanya durant dos dies.
La directora del documental ens parla d'aquest treball que relata, amb la veu de protagonistes entrevistats en exclusiva, les 36 hores d'angoixa, tensió i incertesa que es van viure durant un dels atracaments més espectaculars de la història recent de Catalunya.
4.612.700 és la xifra de persones aturades registrades a Espanya a l'abril del 2010. Segons l'última enquesta de població activa, l'índex d'atur de l'estat espanyol és del 20%, que és el doble de la mitjana europea. A Catalunya se situa al 18%, amb una tendència molt similar a la de la resta de l'Estat. "Sense ficció" presenta un treball que intenta destapar algunes incògnites al voltant del problema de l'atur.
Joan Salvat entrevista Albert Closas, director del programa "Valor afegit". El periodista comenta les diverses vies per millorar l'economia espanyola que proposa el documental "4.645.500, màxim atur".
Un documental que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen.
Entrevista amb el naturalista Luis Miguel Domínguez, director del documental "Invasors".
Un documental que ens ofereix una reflexió clara i sense embuts d'un tema encara considerat tabú en la nostra societat.Obre un debat i tracta, amb el testimoni d'experts, temes polèmics com la mort digna, l'eutanàsia, les cures pal·liatives, els acarnissaments terapèutics, la deontologia mèdica, els testaments vitals i tot allò que té a veure amb el final de la vida d'aquelles persones que pateixen malalties terminals i volen posar fi als seus dies sense dolor.
Joan Salvat entrevista Montserrat Bou, productora executiva del documental "L'últim dret". La productora està convençuda que les pel·lícules sobre l'eutanàsia han contribuït a apropar a la població aquest tema, que continua sent tabú.
"Sense ficció" proposa entrar en un lloc on, per primera vegada, s'ha donat accés a les càmeres: la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Coneixem com funciona un dels llocs més importants on s'imparteix justícia.
Natàlia Centelles i Uri Garcia, directors del documental "La Ciutat de la Justícia". Confessen que no tenien "gaire idea del llenguatge jurídic", i que volien aproximar-se al complex des del punt de vista d'un ciutadà que no hi ha estat mai.
Nadons que "morien" al part, mares adoptives que simulaven l'embaràs amb un coixí, nens i nenes "a la carta" per 200.000 pessetes de l'època, partides de naixement falsificades.... Pràctiques habituals als anys 60 i 70, que ara denuncien centenars d'afectats.
"Pluja seca" mostra els processos de pau fets a l'ombra per part d'un grup de mediadors que han acabat sent determinants en l'anunci de treva fet per ETA el 10 de gener. Les mateixes persones que van protagonitzar els processos de pau a Sud-àfrica i a Irlanda del Nord han estat determinants.
Gorka Espiau, director del documental "Pluja seca", explica per què aquesta vegada pot ser l'oportunitat definitiva per aconseguir la pau al País Basc. Afirma que "històricament no hi ha hagut mai un suport del govern espanyol [a la mediació internacional], però sempre ha existit".
Donem veu al maltractament infantil. Mantenint l'anonimat de les víctimes, traiem a la llum la terrible problemàtica en què es troben massa nois i noies. Els testimonis són joves que provenen d'una situació de maltractament recent i que es debaten entre la seva crua història i la impossibilitat d'entendre el perquè de tot plegat.
Les directores del documental "Infància en risc", Gemma Larrègola i Clara Vinardell, expliquen que "ha estat molt difícil" aconseguir els testimonis dels menors. Tant per les gestions burocràtiques com per la necessitat de guanyar-se la confiança de les víctimes.
Un retrat sobre un dels jutges més polèmics. Baltasar Garzón està pendent de ser jutjat en el que serà un procés internacionalment polèmic. El jutge més famós a dins i fora d'Espanya està acusat d'anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme.
El 29 de maig del 1991, ETA va atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, on van morir nou persones. El periodista Albert Om, que en aquell moment era el subdirector del diari El 9 Nou i va ser un dels primers a arribar-hi, torna al lloc dels fets per trencar el silenci d'una ciutat que, després d'abocar-se a l'ajuda a les víctimes, va desar els fets al calaix de la memòria.
El director de "ETA a la ciutat dels sants", Albert Om, explica què el va portar a recuperar l'atemptat terrorista de Vic del 1991. Om, que aleshores treballava al diari "El 9 nou", va ser dels primers a cobrir l'esdeveniment. En el seu primer documental, diu Om, la ciutat hi reflexiona molts anys després d'haver decidit arraconar-ho.
Des de la seva aparició, la revista satírica "El Papus" va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. El 20 de setembre del 1977 va esclatar una bomba a la seva redacció i el pare del director d'aquest documental era a dins. En parlar de la història d'aquesta publicació, anem construint el retrat dels convulsos primers anys de la transició.
David Fernández de Castro és el director d'"El Papus, anatomia d'un atemptat". Explica que el seu pare, que treballava a la revista, mai havia volgut parlar de l'atemptat que va haver-hi a la redacció. Arran de la curiositat per aquest silenci, Fernández va decidir tirar endavant el projecte del documental, tot i el secretisme de les autoritats.
L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Recordem la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.
Jordi Marcos és director del documental "Ciutadà Escarré". Explica que l'abat de Montserrat va esdevenir una figura contradictòria perquè, tot i creure inicialment en el règim franquista, més tard va arribar a denunciar-lo al diari "Le Monde".
A Uclés, província de Conca, l'estiu del 2006, s'ha acabat d'exhumar la primera fossa comuna d'una presó franquista. Supervivents de la repressió, familiars de les víctimes i joves de la comarca reflexionen sobre el que va passar i sobre el que suposarà per a les seves vides un esdeveniment tardà, però necessari.
A la tardor del 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia i, des del primer moment, aquesta pel·lícula es converteix en un testimoni excepcional. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.
El director de "Bicicleta, cullera, poma", Carles Bosch, parla de com van entrar en la vida de Pasqual Maragal per rodar el documental. Explica que l'acord va ser gravar-ho tot, i més tard deixar-los decidir si tot el que hi apareixia era adient.
"L'aventura del Romànic", una història que, de la mà del periodista Josep Cuní - director i presentador d'aquest documental - descobreix els secrets d'un segle de recuperació d'un art genuïnament català en un documental que ens porta de Barcelona als Pirineus, passant per NY i Boston, camins imprevisibles que troben resposta en aquests 60 minuts de metratge.
La mort sobtada s'emporta cada any la vida de 400.000 persones a Europa. Deu vegades més que els accidents de trànsit. Aquesta epidèmia silenciosa ataca inesperadament qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment: de sobte, la víctima perd el coneixement perquè el cor no pot bombejar sang al cervell i, en pocs minuts, deixa d'existir.
Francesc Romero, director de "Xoc vital", explica per què va decidir fer aquest documental sobre la mort sobtada. Va ser a partir d'un altre documental sobre aquest fenomen en l'esport, titulat "Segona oportunitat".
Mai els països de l'Amèrica Llatina no havien tingut, amb l'única excepció de Cuba, presidents escollits democràticament i amb ganes de transformar la realitat social. El reconeixement dels drets dels indígenes, la lluita contra la pobresa, la recuperació de la memòria històrica i la justícia... Fem un retrat dels canvis d'un continent que fa 30 anys tenia tot un seguit de dictadures sagnants.
Lluís Crous, director d'"Una nova Amèrica Llatina", explica que al carrer es respira la sensació de canvi i de progrés, però la pobresa extrema encara no s'ha solucionat. El realitzador diu que el més difícil del documental va ser aconseguir els testimonis dels caps d'Estat.
El Paral·lel de Barcelona és una de les artèries principals i més tradicionals de la ciutat. Fem un recorregut per les vides i els records de nou personatges, tot revivint la transformació d'una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l'espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d'allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral·lel la lluminositat perduda.
Enric Canals, director de "Vides del Paral·lel", explica com van fer la selecció dels personatges que narrarien la història d'aquesta artèria de l'espectacle. El director del documental opina que és difícil que torni l'esperit del Paral·lel esplendorós.
Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d'afrontar un problema de salut mental. Això és el que fa "Balls robats". Deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l'itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problemàtica d'aquest tipus, sigui quina sigui la patologia.
El directors de "Balls robats", Montserrat Besses i Lluís Montserrat, expliquen la seva experiència realitzant aquest documental.
El 30 de juliol del 2011, El Bulli -guanyador durant cinc edicions del guardó a millor restaurant del món- va tancar les portes per convertir-se, l'any 2014, en Fundació. El seu xef, Ferran Adrià, va servir un últim i espectacular sopar acompanyat dels qui avui són els millors xefs del món; René Redzepi (Noma), Joan Roca (El Celler de Can Roca), Andoni Luis Aduriz (Mugaritz), Grand Achat (Alinea), Massimo Bottura (Osteria Francescana) i José Andrés (Think Food Group). Junts, van formar la millor "brigada" de la història de la cuina i van preparar l'últim menú, que es va cloure amb un últim plat, el préssec Melba, en homenatge al pare de la cuina moderna, Auguste Escoffier.
Tomàs Alcoverro fa 40 anys que cobreix l'Orient Mitjà per al diari "La Vanguardia". S'ha convertit en el degà dels mitjans espanyols en aquesta part del planeta. El documental que presenta "Sense ficció", rodat a Beirut i al Caire, és un relat sobre l'experiència vital i professional d'aquest veterà periodista que analitza, des de la seva llarga trajectòria, les actuals revoltes àrabs, l'evolució del periodisme (del tèlex al Facebook) i la distància que separa l'Orient de l'Occident.
Parlem amb Kim Amor, guionista, i Uri Garcia, realitzador de "Tomàs Alcoverro, entre l'Orient i l'Occident". Ens expliquen que en el procés de gravació del documental van ocupar absolutament la vida de Tomàs Alcoverro, que al mateix temps els va assessorar molt amb els llocs on era segur gravar.
L'escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona. Permanyer ens descobreix per què aquest indret barceloní s'ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l'escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.
El cas de Mikhaïl Khodorkovski exemplifica el que ha passat a Rússia des de la fi del comunisme. Al documental "La Rússia de Khodorkovski" analitzem el cas d'aquest magnat rus, que es va enriquir amb la perestroika, que després Putin va fer empresonar i que avui és considerat per alguns el Mandela rus que reconvertirà el país. Llibert Ferri, el periodista de TVC que va narrar la caiguda de l'URSS, ha tornat a Moscou per dirigir aquest documental. La seva experiència i coneixement de la temàtica li han permès posar-se en contacte amb fonts de primera mà sobre el cas.
Ens retrobem amb aquests joves que anomenem generació D, la primera que ha crescut en democràcia. Descobrim com viuen i veuen la vida i també com han canviat la perspectiva i la visió que tenien amb el pas del temps quan estan a punt de complir els 40 anys. Disponibles tots els reportatges dels protagoniestes a la web de "Generació D".
El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.
L'increïble èxit del model de trasplantaments d'Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món. Aquest documental descobreix el secret de l'èxit, un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d'anys de lluita i experiència que ara s'exporta al món.
Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d'actes que han evidenciat l'evolució que ha viscut l'entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d'Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.
Durant un any i mig Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Bèlgica va néixer com a país independent el 1830. I, en els últims trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d'un model a l'altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s'han posat d'acord per redactar-ne la sisena. El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions que integren Bèlgica. Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l'"embolic" belga. I s'adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d'Europa.
El documental "El cine de Paco", que es presenta, ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del "caudillo". Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.
Un recorregut pels arguments de dos models d'estat. Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l'estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable. Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i "campechana" de Joan Carles I s'amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques?
L'ingrés a la presó Model de Barcelona a través de passadissos sòrdids i reixes de grinyols tèrbols ha esdevingut un record esborronador per a aquells que l'han patit, per motius polítics o per errors d'una vida que no ha estat gens fàcil. En aquest vídeo podeu veure l'entrevista a Enric Canals, director d'"Històries de La Model".
Un percentatge molt alt dels contaminants que rebem diàriament, ens venen a través de la dieta. Per tenir tota mena d'aliments, durant tot l'any i en abundància, s'han d'utilitzar uns sistemes que no són els tradicionals, el que provoca que convivim amb aquests tòxics invisibles. Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?
L'ingrés a la presó Model de Barcelona a través de passadissos sòrdids i reixes de grinyols tèrbols ha esdevingut un record esborronador per a aquells que l'han patit, sigui per motius polítics o per errades d'una vida que sovint no ha estat gens fàcil.
Un documental sobre l'estat del benestar que planteja dues trames. La primera explica com va néixer a Europa i la segona segueix el dia a dia de diferents actors implicats en la lluita per no deixar-lo morir.
El documental ens explica com ha estat possible que 30 milions de brasilers hagin passat de ser pobres a ser classe mitjana, i a Veneçuela, alguns plans estatals contra la pobresa han estat atacats pels opositors a Chávez per insuficients.
La crisi econòmica ha provocat situacions mai vistes fins ara: fills i néts que han d'anar a viure amb els avis, jubilats que han d'estirar la seva pensió per mantenir tota la família.
Treball que explica l'origen del debat sobre la "cultura de l'esforç" a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se'n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació.
Tardor del 1711: durant 34 dies d'autèntica agonia, el castell de Cardona resisteix un setge de més d'11.000 soldats. L'exèrcit més ben preparat del moment no pot amb la resistència del miler d'ocupants d'una fortalesa imperfecta gràcies a l'estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta batalla duríssima segurament és l'episodi més desconegut i més fascinant de la guerra de Successió.
Joan Salvat entrevista Jordi Ferrerons, director, i Dani Sala, realitzador i guionista del documental "El setge de Cardona". En aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i que compta amb una banda sonora feta per Jordi Savall, es dónen a conèixer les claus d'un esdeveniment que va fer trontollar la credibilitat de l'exèrcit francès i va retardar tres anys la caiguda de Barcelona: Cardona era l'última plaça que s'interposava entre l'exèrcit borbònic i la capital catalana. "1711. El Setge" explica la història inèdita d'una defensa heroica que demostra que el triomf és el resultat de la suma de petits detalls.
Pau Casals va fer sonar la música més sublim i la va fer callar allà on la pau, la justícia i la llibertat no eren respectades. La música no podia elevar els esperits mentre la gent patia, era humiliada o moria.
Joan Salvat entrevista Jaume Boix, director del documental, qui comenta diversos aspectes de la personalitat de Pau Casals i parla de les imatges inèdites que incorpora el documental. Coproduït per Televisió de Catalunya i fet amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, la participació directa de la viuda del mestre, Marta Casals Istomin, i amb testimonis de grans músics, "Pau Casals [...]" presenta una detallada i exhaustiva documentació que revela materials poc coneguts dels arxius personals del compositor, alguns dels quals inèdits fins ara.
"Papers personals" és un documental sobre els dietaris que redactaven pagesos catalans entre els segles XVII i XVIII, on relataven detalls de la seva vida al mas; vivències que, malgrat el pas del temps, són ben contemporànies.
"Sense Ficció" presenta un documental sobre una tradició singular que es va estendre per Catalunya entre els segles XVII i XVIII: els dietaris que escrivien pagesos i gent culta per explicar la vida als masos. Només se'n coneixen una quarantena, però curiosament, i malgrat el pas del temps, tots relaten uns sentiments que es repeteixen avui quan el món torna a viure amb angoixa un moment de trasbals per la crisi econòmica. Els rodatges i les entrevistes s'han fet en diversos masos repartits pel territori, des del Rosselló a la Ribagorça, i del Bages al Pallars, i visitant diversos arxius familiars i personals on es guarden aquests relats plens d'històries humanes.
Una pel·lícula entorn de la culpabilitat i les ideologies tacades de sang. Explota una bomba durant una roda de premsa a la selva entre Nicaragua i Costa Rica, que mata o fereix més de vint periodistes. Ha passat el temps. El periodista suec Peter Torbiörnsson mira d'esbrinar quina mà hi ha darrere d'aquest atemptat terrorista i acaba descobrint que els seus antics amics són els que van segar la vida dels seus companys de professió. Un viatge per a un paisatge de revolucions perdudes i somnis esvaïts.
Durant anys el periodista suec Peter Törbiornsson ha volgut saber la veritat sobre qui va organitzar la col·locació d'una bomba enmig d'una conferència de premsa al riu San Juan, a la frontera entre Nicaragua i Costa Rica. Set persones van morir en l'atemptat. Durant tot aquest temps, la sensació d'haver col·laborat involuntàriament en la col·locació de la bomba l'ha rosegat per dins. Ara vol saber la veritat i aquest és un treball personal que ens acosta a aquesta recerca.
"Enxaneta" és un documental en 3D, produït per Televisió de Catalunya, sobre el món dels castells, la tradició popular catalana amb 210 anys d'història que consisteix a fer construccions humanes.
Joan Salvat entrevista Paulí Subirà i Natàlia Cucurella, director i productora del documental. "Enxaneta" fa una aproximació a tots els valors que contenen els castells i que van ser mereixedors del reconeixement de la Unesco. Partint de la gravació íntegra en 3D del Concurs de Castells de Tarragona del 2010, "Enxaneta" explica amb la veu d'una nena tot el que experimenten els castellers quan afronten la consecució d'un castell. L'esperit de superació, el treball en equip, la integració de les dones i de gent de totes les classes socials, de totes les edats i de qualsevol nacionalitat fan dels castells una valuosa eina de cohesió social en el si de les 61 colles castelleres que hi ha a Catalunya.
El documental mostra la màgia del diàleg per acostar les posicions més allunyades després del final d'ETA. Totes les sensibilitats polítiques tenen el seu relat sobre el final d'ETA, però no hi ha diàleg entre elles.
Joan Salvat entrevista Gorka Espiau, que explica la dificultat que els va representar trobar sis persones que reflectissin la diversitat de la societat basca i que estiguessin disposades a dialogar sobre el tema.
"Yayoma" és el nom d'un dels projectes de la Fundació Lluís Llach al Senegal, que consisteix a promoure la pesca sostenible, mitjançant la construcció de vaixells, perquè els joves puguin tenir una ocupació i no hagin de marxar.
"Yayoma" és el nom d'un dels projectes de la Fundació Lluís Llach al Senegal, que consisteix a promoure la pesca sostenible, mitjançant la construcció de vaixells, perquè els joves puguin tenir una ocupació i no hagin de marxar.
"Esbramatecs" (crits dels bovins en el parlar de Cerdanya) explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l'alta muntanya. S'endinsa en el saber transmès de generació en generació i en els problemes que hi ha, precisament, per garantir el relleu generacional indispensable.
Esbramatecs [crits dels bovins en el parlar de Cerdanya] explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l'alta muntanya.
La Canadenca es va crear amb l'objectiu de fer arribar l'electricitat a les principals ciutats i fàbriques catalanes. Una iniciativa que va impulsar els canvis més importants del segle XX. El documental explica aquesta gran epopeia i les conseqüències socials, econòmiques i geogràfiques que van tenir en el nostre país.
Fa cent anys, la creació de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com "La Canadenca", va ser l'inici de grans canvis a Catalunya. Un enginyer nord-americà, Fred Stark Pearson, va fundar l'empresa a Toronto i va construir les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, les més grans que s'havien fet mai a Europa. En pocs anys, l'energia elèctrica va arribar a les principals ciutats i a les fàbriques.
Els mercats municipals són una forma de comerç molt arrelada a Catalunya i només a Barcelona n'hi ha 39, més que a cap altra ciutat del món. Aquests espais han hagut d'adaptar-se als canvis en els hàbits de consum de la població, i possiblement, ho hauran de continuar fent per subsistir.
Els mercats municipals són una forma de comerç molt arrelada a Catalunya. Només a Barcelona n'hi ha 39, més que a cap altra ciutat del món. En alguns casos estan separats per tan sols uns quants centenars de metres.
El documental "L'edat daurada" dóna resposta a preguntes com: Hi ha hagut un canvi de valors a la societat? Què passa quan ens jubilem? Quin paper juga la gent gran en la societat d'avui? Els nostres avis volen anar a una residència?
El documental "L'edat daurada" dóna resposta a preguntes com: Hi ha hagut un canvi de valors a la societat? Què passa quan ens jubilem? Quin paper juga la gent gran en la societat d'avui? Els nostres avis volen anar a una residència?
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i esquivat diversos moments de crisi que n'han fet perillar l'existència.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i sortejat diversos moments de crisi que n'han fet perillar la seva existència.
A conseqüència de la falta de vent a favor, de l'escassa economia productiva, i de la forta riuada de la crisi financera i moral que s'emporta la prosperitat i la salut de les famílies, molta gent es pregunta: per sobre de les diferències, una minoria pot influir de manera directa sobre el seu futur?
El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als Estats Units. Es tracta d'una subcultura creixent, amb una gran influència i una indústria de set mil milions de dòlars, que ha equiparat la fe al màrqueting, la salvació a l'èxit personal i l'Església al negoci. Malgrat això, les implicacions d'aquest fenomen van molt més enllà del mercat.
El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als Estats Units. Una subcultura creixent, amb una gran influència i una indústria de 7 mil milions de dòlars, que ha equiparat la fe al màrqueting, la salvació a l'èxit personal i l'Església, al negoci. Malgrat això, les implicacions d'aquest fenomen van molt més enllà del mercat.
Milers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense permís. Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí. Les seves famílies lluiten per treure'ls del Valle de los Caídos i portar-los a casa.
"Sense ficció" presenta un documental apassionant que explica les interioritats d'unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria.
Bawa, Joyce, Salamatu, Bernice i Benjamin, cinc nens i nenes de Ghana que habiten en zones en situació de degradació i exclusió social i que es beneficien dels programes que es fan gràcies al pacte entre Unicef i la Fundació del F. C. Barcelona.
31 persones reflexionen sobre el dret a l'autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendental de la seva història moderna. "Hola, Europa!" és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees.
Dolors Genovès, directora d'"Hola, Europa!", conversa amb Joan Salvat després de l'emissió del documental.
Reflexions de cinquanta homes i dones d'entre 18 i 35 anys amb feina i sense, amb estudis o sense... però tots tenen en comú el desencís del present i la preocupació pel futur.
El programa conversa amb Joan Úbeda, director del documental, i Salvador Cardús, sociòleg que ha assessorat en el procés de selecció dels testimonis del documental.
A partir dels espais buits, parlem dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona. De com s'ha construït, modificat i també de com continua canviant cada dia. De fet, aquests llocs desocupats ens parlen molt de la ciutat: de la seva economia, de la seva història, del seu urbanisme i, per descomptat, de la seva gent.
Montserrat Besses, directora de "Buit, ple. La ciutat arítmica", conversa amb Joan Salvat sobre el procés de gestació del documental.
La presència d'una de les empreses agroalimentàries més importants d'Europa permet que Guissona, amb més del 50% d'immigració, visqui al seu propi univers. El poble ha duplicat la població en menys de quinze anys i s'ha convertit en el primer municipi de l'Estat Espanyol que té més població immigrant que autòctona.
Entrevista als autors del documental "Univers Guissona", Jaume Ginestà, director, i Arnau Monràs, guionista.
Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David "Chim" Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després. Mira l'entrevista a Paco Poch, productor de "La maleta mexicana".
La història de superació de l'Albert Casals, un jove d'Esparreguera de vint anys que viatja amb la seva companya, l'Anna, fins als antípodes de casa seva, Nova Zelanda, sense diners, equipatge, ni poder caminar. Això sí, viatgen carregats amb la seva imaginació i molt de coratge.
Jordi Salvat entrevista Marcel Barrena, el director del documental "Món petit" sobre el repte de l'Albert Casals de viatjar arreu del món sense diners, sense equipatge i amb cadira de rodes.
Una dona cega que afronta una operació crucial, una actriu que interpreta la darrera escena de la seva obra, un pilot d'avioneta que s'emociona amb el seu últim vol, un àrbitre que xiula l'últim partit i una parella a punt de tenir el seu fill: cinc trams de vida de cinc persones que no tenen cap relació entre si. "Una hora i mai més" és un documental de producció pròpia dirigit per Carles Bosch.
Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.
Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.
La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel·lícules i sèries televisives, però continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic. Quinze forenses asseguts davant d'una càmera per parlar del que senten cada dia quan s'enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d'autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experimenten en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú.
Josep Rovira, director de "Forenses", explica a Joan Salvat com ha estat la tasca de gravació de la feina dels forenses, entre altres aspectes d'aquest inèdit documental.
Aquest "Sense ficció" posa al descobert la relació de llunyania i odi que, històricament, Barcelona ha mantingut amb la mítica muntanya, malgrat la seva proximitat física. De la mà de Lluís Permanyer, es descobreix com Montjuïc desperta l'inconscient dels barcelonins en recordar com cada vegada que els ciutadans s'han rebel.lat contra el poder, els canons instal.lats a la muntanya han estat els encarregats de bombardejar-los i el castell els ha empresonat. Lluís Permanyer guia l'espectador en un viatge històric i apassionant en què dóna les claus per desxifrar per què una relació que va començar com una història d'amor s'acaba transformant en odi i desconfiança. L'escriptor i cronista l'ajudarà a entendre els motius pels quals Montjuïc, geogràficament dins de Barcelona, està psicològicament tan allunyada dels barcelonins, que només s'hi acosten en esdeveniments puntuals.
El mercat dels Encants forma part de la identitat de Barcelona, és un microcosmos amb vida pròpia que ha canviat d'ubicació al llarg del temps. Cada dia, centenars de paradistes, clients, turistes i curiosos passegen pels seus passadissos, buscant alguna cosa. Hi ha qui busca productes quotidians, d'altres antiguitats, roba de segona mà o andròmines de tota mena, color i origen. Aquesta diversitat és l'essència d'aquest caos endreçat que ha esdevingut els Encants, que el juny de 2013 va traslladar-se a una nova ubicació.
Joan López Lloret, director del documental "Encants, diari d'un trasllat", explica a Joan Salvat com ha estat el procés de treball, que s'ha allargat durant més d'un any, de la gravació d'aquest treball.
Entre el 1956 i el 1963 més de 14.000 persones van contraure la pòlio a Espanya. Unes 2.000 van morir i la resta van quedar amb greus seqüeles que els han afectat tota la vida. Totes aquestes víctimes es podien haver evitat perquè ja hi havia un remei eficaç contra la pòlio, la vacuna Salk injectable primer i després l'oral Sabin. Però les autoritats franquistes no van fer cap campanya de vacunació massiva i gratuïta, només les persones més properes al règim o amb més recursos econòmics es van poder vacunar. El criteri econòmic va imperar sobre el benestar de la població. Més tard, la lluita entre famílies polítiques del franquisme pel control de la sanitat va endarrerir l'aplicació d'una vacuna que hauria pogut salvar tantes vides, com va passar a molts països, inclòs el veí Portugal del dictador Salazar.
En pocs anys han passat de col·laborar en el restaurant familiar d'un barri de Girona a ser considerats uns autèntics herois de la cuina. De servir plats casolans a ser admirats per la creació culinària, aquella que inventa nous gustos, que combina nous sabors. Aquesta ha estat la trajectòria dels germans Roca de Girona, aclamats a tot el món. "Sense ficció" proposa una mirada a l'esfera més personal de tres germans que, des de fa anys, han unit esforços, sense renunciar als seus orígens, per portar El Celler de Can Roca al capdamunt: a ser considerat el millor restaurant del món. Com ha estat la trajectòria que ha dut els tres germans que han viscut a la cuina gran part de la seva vida a ser considerats els millors?
Històries aparentment inconnexes que es creuen a la perifèria de Barcelona han servit a Neus Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats, entre camps, autopistes i polígons industrials.
Pere Casaldàliga és d'aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d'un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social.
Entrevista amb Francesc Escribano, director del documental.
Després de jubilar-se, Josefina Castellví va decidir enfrontar-se als fantasmes del passat i tornar a l'Antàrtida, el paradís perdut dels anys més intensos de la seva vida.
Josefina Castellví és una oceanògrafa i microbiòloga d'àmplia trajectòria internacional i pionera en la participació espanyola en la investigació a l'Antàrtida, que va rebre l'octubre passat el Premi Nacional de Cultura 2013. Un any abans de ser guardonada amb aquest premi, el 2012, quan es commemorava el 25è aniversari de la creació de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) que ella va crear i va dirigir durant sis campanyes, va preparar el seu viatge de comiat del continent blanc. El viatge va coincidir, a més, amb la posada en marxa de la nova base antàrtica. El documental segueix la Josefina en aquest viatge emocional al paradís perdut dels anys més intensos de la seva vida.
Al "Sense ficció", set protagonistes de diferents edats -coneguts i anònims- parlen de la seva joventut i de la de tots nosaltres. De les seves il·lusions i frustracions. I de les nostres. De la història social del país. On els ha portat, on ens han portat, els nostres 20 anys? Als 20 anys, FUTUR s'escriu en majúscula. Tenir 20 anys és sinònim d'il·lusions i energia. A cada època, i a cada conjuntura, corresponen els seus projectes. I les seves lluites per aconseguir-los. "On paren els teus 20 anys?", un documental de producció interna de TV3. Les set persones ens guien en aquest itinerari vital personal però també col.lectiu són: la cantant Mayte Martin, l'advocada i líder feminista Lídia Falcón, l'il·lustrador Miquel Fuster, el viticultor René Barbier, el pescador Jordi Pons, l'estudiant Pilar Puig i el pagès i carnisser Agustí Porta.
De les adopcions se n'ha parlat molt i se n'han fet molts estudis i reportatges, però mai s'havia donat la paraula al col·lectiu de nois i noies adoptats. Ara, els protagonistes expressen els seus sentiments més íntims i narren la seva pròpia història. Alguns d'ells viatgen als llocs on van néixer, d'altres aconsegueixen l'accés als documents que expliquen els seus orígens i molts prefereixen no indagar en el seu passat.
El català Óscar Sánchez va ser condemnat a 14 anys per tràfic de drogues a Itàlia. Tres periodistes demostren que va ser víctima d'un nou sistema d'extradició europeu, creat amb presses després de l'11 de Setembre.
Entrevistem el periodista Michele Catanzaro i el realitzador Marc Parramon, codirectors del documental "Injustícia exprés. El cas Óscar Sánchez".
El documental ofereix una mirada intensa i calidoscòpica sobre un dels llocs més singulars de l'Europa actual, analitzant els canvis viscuts els darrers vint anys, així com els reptes actuals i les perspectives de futur d'aquesta històrica terra de pas. Una mirada externa, però alhora interna del director del documental, que durant set anys va treballar a la duana de la Jonquera.
Entrevista al director del documental. Asensio explica, entre d'altres aspectes, quina ha estat la seva implicació personal amb el documental.
El 21 juliol del 2009 hi va haver un dels pitjors incendis de Catalunya. Va cremar bona part del massís del Port, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Van ser dos dies de foc intens que van provocar la mort de cinc bombers.
Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d'un grapat d'homes lluitant durant quatre anys a la Primera Guerra Mundial. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Però, qui són i quants són?
"Demà moriré" és una història d'assassinat, amor i conspiració política. Al maig del 2009, Rodrigo Rosenberg, un prestigiós i carismàtic advocat guatemalenc anava en bicicleta a prop de casa seva, a la ciutat de Guatemala, quan va ser assassinat. Un fet gens estrany, tràgicament Guatemala té una taxa d'homicidis quatre vegades més gran que la de Mèxic. El que era extraordinari és que Rodrigo Rosenberg sabia, amb certesa, que estava a punt de ser assassinat. Dos dels clients de Rosenberg havien estat assassinats unes setmanes abans. Això el va conduir a investigar un cas que, segons va dir als seus amics, temia que el portaria a la mort. Un vídeo que va gravar dies abans de morir va acusar el president del seu assassinat. Pujat a YouTube, gairebé va derrocar el govern. El fiscal Carlos Castresana va iniciar la investigació, un viatge a l'ànima de Rosenberg i a l'infern de Guatemala, després de diverses anades i vingudes, va arribar a una revelació sorprenent.
Entrevista a Justin Webster, director del documental "Demà moriré".
El divulgador científic Pere Estupinyà parla amb representats del món empresarial, de la recerca, la política i la docència per saber si Catalunya està preparada per tenir un model productiu basat en la creació de coneixement.
"Sense ficció" presenta el retrat d'una generació, la que encarnen els estudiants que, l'any 1962, tenen uns ideals democràtics que no casen amb la dictadura de Franco. A partir del moviment estudiantil originat en solidaritat amb els miners asturians que, llavors, estaven en vaga, el documental escolta el testimoni dels estudiants, que parlen de la repressió a la qual van ser sotmesos, i sobre els quals plana l'ombra sinistra dels seus torturadors: els germans Creix. El retrat d'una generació, la que encarnen els estudiants que, l'any 1962, tenen uns ideals democràtics que no casen amb la dictadura de Franco. A partir del moviment estudiantil originat en solidaritat amb els miners asturians que, llavors, estaven en vaga, el documental escolta el testimoni dels estudiants, que parlen de la repressió a la qual van ser sotmesos, i sobre els quals plana l'ombra sinistra dels seus torturadors: els germans Creix.
Ignasi M., prestigiós museòleg, viu temps dramàtics, però té la capacitat d'explicar-los de forma delirantment divertida, mentre intenta aguantar els mals temps i refer la seva quotidianitat, gaudint cada minut de la seva vida. De Ventura Pons.
Sabem que prop de 6 milions de jueus van morir durant l'holocaust. També que des de França se'n van deportar 76.000, entre els quals 11.000 infants. Però ignorem encara el nombre de jueus que van aconseguir fugir travessant els Pirineus. Aquest documental comença quan els alemanys controlen la frontera francoespanyola i ens mostra com les successives expedicions d'homes, dones, infants i vells jueus (més de 5.000) aconsegueixen travessar les altes muntanyes pirinenques de l'Arieja i de Lleida amb l'objectiu d'arribar a Barcelona. Punt de partida d'un nou viatge cap a Palestina, Amèrica o Àfrica del Nord.
Deu persones parlen de Déu. Jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes participen en aquest documental coral i ens expliquen la seva relació amb allò transcendent.
Un viatge i alhora un retrat personal de l'Afganistan de la mà de la periodista Mònica Bernabé, que ha viscut els últims vuit anys en aquest país.
La quantitat de menjar que es fa malbé al llarg de tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, és devastadora. Segons el càlcul del tècnic de Medi Ambient de la UAB, Paco Muñoz cada català malbarata 100 quilos de menjar a l'any.
Joan Salvat entrevista la codirectora del documental "Sobreviure a la nevera".
La feina dels jutges és pública i ben coneguda i allò que la gent molt sovint desconeix són les sensacions que viuen en el seu dia a dia, quan han d'enfrontar-se a la part més fosca i complexa de la condició humana.
En Joan Pahisa té 27 anys i una gran passió, el bàsquet. No seria res extraordinari si no fos per un detall: mesura exactament un metre d'alçada.
Un retrat de la situació dels boscos a Catalunya, la majoria abandonats i mal gestionats i, per tant, una amenaça permanent d'incendis difícilment controlables.
Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Aquesta investigació destapa els abusos sexuals, els maltractaments físics, psíquics i psicològics als quals es van veure sotmesos milers de nens. Una investigació que destapa les pallisses, les violacions i el treball esclau de milers de nens i nenes tancats en internats. Ser fill de mare soltera, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb algun familiar malalt de tuberculosi era motiu suficient perquè un nen o una nena fos internat en un centre religiós o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a moltes criatures aquests centres es van convertir en autèntiques presons on van estar tancades des del naixement fins a la majoria d'edat.
De contraban de tabac entre Andorra i Espanya se n'ha fet tota la vida. Però avui les regles del joc entre contrabandistes i forces de seguretat són unes altres.
De contraban de tabac entre Andorra i Espanya se n'ha fet tota la vida. Però avui les regles del joc entre contrabandistes i forces de seguretat són unes altres.
Vigilada per l'Estat i el mercat, la nostra intimitat ja no és un espai privat. Totes les dades queden registrades a la memòria del Big Data
Darrere de la façana del "barri de moda" i "alegre", hi trobem una població orgullosa del seu entorn i de les pròpies arrels, i alhora preocupada pel seu barri. En tan poc espai, hi ha diverses barcelonetes superposades: la dels pescadors, la dels obrers, la dels treballadors del port, la del turisme... Entre totes, configuren una barriada complexa, que intentem descobrir a través d'alguns del seus habitants.
De ser l'Hospital dels Infecciosos, passant per ser considerat l'Hospital dels Pobres quan la ciutat de Barcelona va patir una epidèmia de tifus el 1914 i més endavant l'Hospital Olímpic durant els Jocs Olímpics de 1992–, l'Hospital del Mar ha fet cent anys. Avui parlem d'un gran Parc de Salut que busca l'excel·lència en la recerca biomèdica, l'ensenyament i l'assistència sanitària més puntera, i el documental "L'hospital que mira al mar" té com a objectiu mostrar el salt qualitatiu que hi ha darrere de l'evolució històrica del centre. Ressalta la tasca dels homes i dones que el van potenciar metges, infermeres, tècnics, gestors, etc.-, els esforços dels qui operaren la seva transformació i les vivències dels qui en foren pacients o gestors, així com dels estudiosos de la seva evolució.
Supervivents, familiars i historiadors narren la història dels 60.000 republicans espanyols que van treballar en la construcció de la línia Maginot, la barrera de forts subterranis que defensava França d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
El cronista barceloní Lluís Permanyer ens fa la radiografia de la plaça més bulliciosa i concorreguda de Barcelona i ens trasllada al seu naixement accidentat i a la seva atropellada i desordenada evolució. Descobrim com el que havia de ser un gran espai amb un gran edifici en un entorn de categoria ha acabat convertint-se en el centre neuràlgic de la ciutat.
La transparència és un dels pilars de la lluita contra la corrupció. Hi ha un grup de persones que contribueixen a la transparència i que no només són desconegudes sinó que, a més, reben represàlies per haver complert el seu deure de ciutadans responsables: són els alertadors.
Durant onze setmanes, set estudiants de dret i set presos dialoguen durant dues hores sobre la seva experiència vital i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. Veurem l'evolució de l'actitud de cada participant i comprendrem que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip.
Fem un retrat del paisatge, de la gent i de la història d'una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un territori amenaçat constantment per les requalificacions i les modificacions territorials i amb constants plans de desenvolupament.
Prat de Comte és el municipi més petit de la Terra Alta, amb menys de dos-cents habitants, que viu un perill real de despoblament. És per això que l'Ajuntament ha fet una crida buscant famílies amb fills que s'hi vulguin establir i evitar el tancament de l'escola rural. Quina és la situació actual del poble? Quins són els motius del seu despoblament? Quines solucions han posat en marxa per aturar aquesta situació crítica? Quina ha estat la resposta a la crida de l'Ajuntament? El documental "Benvinguts al poble", dirigit per Núria Fonollà, mostra la situació que viu la localitat i dóna resposta a aquests interrogants.
L'any 1974 neix "Ajoblanco", una revista que pretén fugir de tota mena d'autoritarisme. Tot i ser per a alguns una amenaça per al sistema, els creadors aconsegueixen connectar amb un públic radicalment jove i famolenc d'informació diferent. La publicació marca una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament l'any 1980. Més tard, entre 1987 i 1999, la revista viu un renaixement en forma de segona etapa, encara que la proposta és lleugerament diferent.
"Barça dreams" és la pel·lícula més completa que s'ha fet mai sobre la història del FC Barcelona, explicada pels protagonistes que l'han convertit en el millor club de futbol del món i han forjat la famosa llegenda de "Més que un club".
Jordi Llompart, director de "Barça dreams", comenta la pel·lícula, la més completa que s'ha fet mai sobre la història del FC Barcelona, explicada pels protagonistes que l'han convertit en el millor club de futbol del món i han forjat la famosa llegenda de "Més que un club".
Cadascuna de les terrorífiques accions de l'Estat Islàmic va acompanyada de vídeos muntats amb cura amb l'objectiu d'horroritzar el públic occidental i enardir el musulmà. Abans de ser una màquina de guerra, l'Estat Islàmic és una enorme màquina de propaganda que dóna feina a més de cent tècnics occidentals, amb 40 cadenes i productores professionals. Però el que arriba a les nostres pantalles només és una petita part dels centenars de vídeos que es pengen cada dia. Durant dos anys, set experts amb diferents habilitats, entre els quals hi ha experts en estratègia militar, economia i tecnologies de la informació, han escodrinyat el laberint d'internet per trobar-los i estudiar-los.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l'habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l'anomenada Granja del pas. Des d'aleshores, s'hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes. Aquest documental mostra el dolorós camí, les pors, però també l'alegria de tornar a creure dels autèntics rostres de la crisi, així com també la necessitat de replantejar el futur.
Paco Candel és un escriptor clau per entendre la història recent de Catalunya i hi ha qui diu que ha estat un dels deu catalans més destacats del segle XX. El documental "Paco Candel, l'altre català" aprofundeix en la trajectòria vital i cultural de l'autor d'"Els altres catalans", la seva obra més coneguda i de la qual el 2015 se'n va celebrar el cinquantenari de la primera edició, amb milers d'exemplars venuts. Candel hi retratava amb precisió la realitat dels centenars de milers de persones d'arreu de l'estat espanyol que van arribar a Catalunya a mitjan segle XX i de la societat que els acollia. La seva obra és, doncs, fonamental per entendre i conèixer els protagonistes de la història recent de Catalunya i de la seva transformació.
El documental, rodat íntegrament al convent de Sant Daniel de Girona, s'endinsa en els aspectes més profunds de les motivacions i la vida íntima de les monges d'un convent en ple s. XXI mentre explica la història mil·lenària del monestir.
La marihuana continua sent oficialment una droga perillosa, però el seu consum terapèutic és normalitza a Catalunya i la recerca avança lentament en els usos mèdics del cànnabis.
La història del Djalal, un noi obsessionat amb els jocs de guerra fins que va veure i viure en primera persona que la realitat no és tan emocionant com sembla a les pel·lícules. Però un cop el joc ha acabat, el Djalal ha de trobar el seu lloc en el món real. Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental en la vuitena edició.
A "Pilots" quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d'una punta a l'altra del planeta.
L'indubtable benefici que han tingut els medicaments en l'allargament i la qualitat de vida de la població conviu amb un increment desmesurat del consum de fàrmacs.
L'Or és un homosexual israelià que té una família de moral conservadora. Explica als seus pares que l'han acceptat per estudiar medicina en una universitat britànica de prestigi i els demana diners per anar-hi. Els seus pares li donen els seus estalvis, però ell se'n va a Tailàndia a fer-se una operació de canvi de sexe. Quan torna a Israel, se li fa molt difícil que el seu pare accepti el que ha fet, malgrat el suport que li donen el seu germà i la seva mare. Malgrat tenir mala consciència per haver-los enganyat, se sent feliç amb la seva nova identitat.
L'extraordinària i desconeguda història de la primera fotoperiodista espanyola. Una pionera que es va avançar al seu temps en un món d' homes. El documental "Joana Biarnés, una entre tots" és una coproducció de TV3, REC Videoproduccions i TVE dirigida per Òscar Moreno i Jordi Rovira.
Un documental que repassa la vida de Lluís Maria Xirinacs, símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Qian Anhua és un empresari xinès. Ha trobat una cosa extraordinària per oferir als seus treballadors: els castells. Això ha revolucionat la seva fàbrica.
Un jove metge català viatja a Papua Nova Guinea, on descobreix el tractament que pot eradicar una malaltia que afecta milions de persones, el pian. Una producció de Broadcaster en coproducció amb Televisió de Catalunya i Televisión Española i la col·laboració de l'Obra Social Fundació "La Caixa". "On acaben els camins" narra la trajectòria de l'Oriol Mitjà, un jove metge català que decideix deixar la seva carrera a Barcelona i anar a una illa remota de Papua Nova Guinea a investigar malalties tropicals infeccioses. A l'illa de Lihir, es troba amb una malaltia que afecta més de 40 milions de persones al món i que fins llavors no coneixia: el pian. Aquesta malaltia, que es transmet per contacte directe, pell amb pell, i que afecta sobretot els nens de les poblacions més pobres, causa úlceres a la pell i pot provocar greus deformacions als ossos. El pian és endèmic en moltes regions de l'Àfrica, del sud-est asiàtic, de Sud-amèrica i en algunes zones del Pacífic.
Fins on s'està disposat a arribar per poder parlar anglès perfectament? Fins on pot arribar la passió per la llengua de Shakespeare? A què s'arribaria a renunciar per poder dominar els famosos "phrasal verbs" amb destresa? La classe d'en Chris, un veterà professor d'anglès amb un gran sentit de l'humor "british", sap bé el compromís que comporta aprendre l'idioma. Aquest grup de joves s'enfrontarà en unes setmanes al temut examen de l'Advanced, requisit "sine qua non" per aconseguir feina (o preservar-la) en un context de crisi estructural com la que vivim. Per a la Mariona, la Marta, l'Eloi, la Maria i en Pablo, el títol de Cambridge és, a més, una oportunitat única que els permetrà accedir als seus somnis.
Senglars regirant contenidors, gavines ocupant terrats amb agressivitat o cotorres sorolloses causant molèsties. A Barcelona, això no són fets singulars ni extraordinaris. El documental "Ciutat salvatge" explica un fenomen sense precedents que viuen moltes de les grans metròpolis del planeta: després de segles d'ocupació humana, ara són els animals els qui envaeixen la ciutat. "Ciutat salvatge" presenta una situació difícilment reversible i alhora destaca el paper que poden tenir les ciutats com a acollidores d'espècies que progressen millor en un entorn urbà que en el seu propi medi natural. En són bons exemples molts ocells migratoris i una espècie crítica per a la continuïtat de la vida a la terra: les abelles.
Xavier Cugat és l'únic català amb quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood Boulevard. La seva biografia està plena d'amors passatgers, mafiosos, cotxes luxosos i grans pel·lícules musicals.
L'Unai fa un viatge amb tota la família durant quinze mesos seguits i descobreix els valors de la naturalesa gràcies a la feina del pare, fotògraf professional de natura i medi ambient que fa la volta al món intentant mostrar la bellesa de la vida salvatge i la necessitat de preservar-la.
Les persones amb discapacitat reivindiquen el seu dret al sexe. La figura de l'assistent sexual arriba amb força a casa nostra. A altres països, ho subvenciona l'estat.
El documental "Maratonians" retrata "La Marató" a través de sis testimonis que han estat, en algun moment de la història, protagonistes del programa. "La Marató" els ha marcat i ens expliquen per què.
El Priorat és terra de vi i pot presumir de tenir 150 cellers, vins d'alta gamma que apareixen a les llistes dels millors vins a escala internacional i que es poden demanar als restaurants més elegants del món.
Des de fa uns anys la societat s'ha dotat d'una nova manera de resoldre els conflictes entre dues parts enfrontades. Un mètode que serveix tant en baralles veïnals com en discussions derivades de divorcis o bé en litigis entre societats.
El viatge de les persones que busquen refugi polític a Espanya i un retrat de la situació d'indefensió a què es veuen abocades, en molts casos, per la política restrictiva del govern espanyol amb els refugiats polítics.
La història dels 10 anys de negociacions secretes que van contribuir al cessament definitiu dels atemptats d'ETA, des de dins, narrades pels protagonistes directes en primera persona i posades en context des de fora.
"Jarabe" contra el cáncer, dirigit per Albert Solé i coproduït per Minimal Films, TV3 i Movistar, explica la lluita del cantant Pau Donés contra aquesta malaltia, i, alhora, mostra l'univers de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim Víctor Català, fou l'escriptora catalana autora de la novel·la "Solitud", una de les obres literàries més importants del modernisme. Una actriu que ha rebut l'encàrrec d'interpretar el personatge de Víctor Català ens farà un recorregut per la biografia i el pensament de l'escriptora, amb l'ajuda de persones coneixedores de la seva obra.
Carme Balcells, l'agent literària que lluitant contra tots els elements va posar la literatura hispana a dalt de tot de les lletres mundials.
Barcelona és un dels 10 destins més visitats del món i el principal port de creuers del Mediterrani. Mentre el turisme hi augmenta any rere any, la ciutat es va transformant inexorablement en detriment dels ciutadans. El documental qüestiona si s'ha de limitar l'activitat turística a Barcelona. Barcelona és la cinquena destinació turística d'Europa, amb 17 milions de pernoctacions turístiques registrades a la ciutat durant l'any 2015. Barcelona és, també, el principal port de creuers del continent europeu. Els 749 vaixells que hi van atracar el 2015 portaven a bord més de 2.500.000 persones.
En què consisteix el que ara s'anomena "postveritat", designada paraula de l'any 2016 pel diccionari d'Oxford?. "Postveritat","fake news""fets alternatius" són noves maneres de dir "mentida", eufemismes per a un concepte ben antic. Els Serveis Informatius i "Sense ficció" han unit esforços per abordar el fenomen del qual tothom parla: la postveritat. Un tema de plena actualitat sobre les notícies falses i la manipulació de l'opinió pública que es pot fer des de les xarxes socials. Som més tolerants amb la mentida? Com es cola la mentida en el nostre dia a dia? Sabem detectar quan ens volen fer empassar mentides com a veritats? Aquestes són les preguntes bàsiques que intenta respondre "Veritats de mentida", amb direcció de Montserrat Besses i realització de Marc Rodríguez Puig. El documental explica en què consisteix el que ara s'anomena "postveritat", designada paraula de l'any 2016 pel diccionari d'Oxford.
Una aproximació a les rondes de Barcelona des del punt de vista quotidià, vies per les quals milers de conductors es desplacen cada dia i molts professionals treballen per al seu manteniment o hi actuen quan s'hi produeixen incidències.
El tancament de la presó Model de Barcelona el 8 de juny del 2017 posa fi a una història que va començar fa gairebé 113 anys. El 6 de març hi van entrar els últims presos preventius. I a partir d'aquell moment va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d'aquest país per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model. El tancament de la presó Model de Barcelona el 8 de juny del 2017 posa fi a una història que va començar fa gairebé 113 anys. El 6 de març hi van entrar els últims presos preventius. I a partir d'aquell moment va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d'aquest país per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model.
Un documental que recorre les lluites socials que hi ha hagut a Catalunya des del final del règim franquista, a través de les històries de cinc protagonistes que han viscut les lluites veïnals, la lluita per la identitat catalana, la lluita per la pau i l'esclat social. Un viatge al passat i al present de la mobilització ciutadana. A través de les reflexions d'una quinzena de persones que han participat activament en la lluita obrera, en la lluita ecologista, en la lluita feminista, en la lluita pels drets humans o pels drets socials, entre d'altres. "En lluita" és una reflexió col·lectiva que permet entendre per què i de quina manera s'ha lluitat a Catalunya durant les últimes dècades, a partir de l'experiència i la transformació personal de qui s'hi ha implicat.
Frenar el canvi climàtic requereix una transició energètica que substitueixi els combustibles fòssils per energies renovables."Revolució solar" mostra l'actual boom mundial d'energia solar i analitza la viabilitat d'un futur 100% renovable És possible un futur 100% renovable i una democratització real de l'energia? El canvi climàtic és una realitat confirmada per la comunitat científica internacional, que reclama la descarbonització del planeta. Mentre el món viu un autèntic boom mundial de l'energia solar, Espanya està a la cua en inversió en energia fotovoltaica. "Revolució solar", una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, posa llum sobre les causes de la situació energètica espanyola i es pregunta si serà possible un futur 100% renovable. L'accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l'Acord de París de desembre del 2015, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de 2020.
Un cíborg és un individu que porta dispositius electrònics implantats a l'organisme que li donen habilitats que van més enllà de les capacitats normals d'un humà. A través dels testimonis d'alguns cíborgs i de científics, el documental s'endinsa en aquest controvertit món, on l'ètica i les limitacions legals es contraposen als avenços tecnològics imminents.
"Latitud 80°" ens proposa una gran expedició en veler des de Barcelona cap a l'oceà glacial Àrtic i després fins a les aigües de l'Antàrtida. A partir de l'experiència del capità Albert Bargués, el documental reflexiona sobre la idea de la llar. És un viatge que busca respostes a les inquietuds que han motivat l'ésser humà a emprendre viatges cap a territoris desconeguts, moltes vegades per trobar-se a si mateix.
Aquesta és la història d'Alexandre Deulofeu, que va demostrar que es pot historiar el futur i que va predir amb certesa grans canvis geopolítics.
"Com hem canviat" visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge "Un any a pagès" de "30 minuts" el 1992, per comprovar com s'ha transformat la societat en els últims 25 anys.
Les persones diagnosticades amb algun trastorn mental volen participar en el seu tractament i construir una nova mirada lliure de prejudicis. Es pot repensar un sistema de salut mental on les persones tinguin dret a escollir el tractament que reben? Davant l'ús d'algunes medicacions psiquiàtriques, els ingressos hospitalaris de mitjana i llarga estada, i les contencions físiques en què s'immobilitza completament el pacient, algunes veus reclamen més atenció psicoterapèutica i personalitzada, respecte i una actitud de diàleg.
Quan l'última crisi encara cueja, ens ve a sobre l'anomenada Quarta Revolució Industrial, amb robots i algoritmes que canviaran per sempre el món del treball tal com el coneixem.
La Conca de Tremp és un paradís per als paleontòlegs. No només perquè s'hi hagin trobat ossos, ous i petjades, sinó perquè és un dels pocs llocs al món on s'han trobat restes dels últims dinosaures que van habitar la Terra. L'últim descobriment, el de l'esquelet d'un dinosaure de grans dimensions que va viure al sud dels Pirineus fa uns 70 milions d'anys, fa canviar les idees de com eren els últims dinosaures a Europa i obre un munt d'interrogants als paleontòlegs.
La fira, aquest espai de diversió i d'esbarjo de moltes festes majors de Catalunya, està en crisi. Potser és el senyal d'una decadència imparable, o bé un nou gir d'aquesta tradició mil·lenària per adaptar-se als temps.
El dia 6 de setembre del 2017, el govern de la Generalitat va convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Malgrat la prohibició del govern espanyol, l'1 d'octubre, en un dia plujós i en un ambient extremadament hostil, milers de persones van acudir als centres de votació. "1-O" és la crònica del que va passar en cinc d'aquests centres en un dia terrible i alhora inoblidable en què més de dos milions de persones van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir.
En aquest documental, Laura Poitras recull les trobades que va mantenir amb Edward Snowden, l'exempleat de la CIA que va destapar les pràctiques d'espionatge sobre la població per part de l'NSA i altres agències dels serveis d'intel·ligència dels EUA. Amb la col·laboració de Glenn Grenwald i Ewan MacAskill, periodistes de The Guardian, Poitras va fer pública la filtració de dades secretes de Snowden que va atiar el debat sobre els abusos contra la privacitat que els EUA i altres països cometen en nom de la seguretat nacional.
Joan Manuel Serrat s'endinsa en els records de la seva infància i joventut al barri del Poble-sec. A través de les anècdotes més personals, ens traslladarem a meitats del segle passat, amb els seus costums i les seves normes.
El multipremiat i emotiu documental de l'Orquestra d'Instruments Reciclats de Cateura, una agrupació musical del Paraguai que toca amb instruments fets a partir de materials de les escombraries. Una història sobre el poder transformador de la música en un entorn de pobresa i contaminació ambiental.
Documental que descobreix, en totes les facetes de la seva vida, Hans Gamper, el personatge més important i alhora més desconegut del millor club esportiu del món, el FC Barcelona.
Aquesta és la història de Dory Sontheimer, una farmacèutica i òptica catalana d'origen alemany que, educada com a catòlica en l'Espanya de Franco i després de la mort dels seus pares, descobreix la identitat real de la seva família: generacions de jueus amb una dramàtica història de persecució i que va ser víctima de l'Holocaust nazi.
Molts hem crescut amb els seus anuncis. Formen part de la nostra cultura visual i fins i tot els hem incorporat en el nostre llenguatge, com quan fem servir l'expressió "cuerpo Danone". En aquest documental coneixerem qui hi havia al darrere.
"Constructing Albert" s'ha enregistrat durant els darrers quatre anys en els quals Albert Adrià ha construït elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants que ja acumula diverses estrelles Michelin.
"Ciutats a contrallum" cartografia l'ànima de quatre ciutats que evoquen la idea de destrucció en la dècada dels 90: Kigali, Sarajevo, Beirut i Medellín, a través de les històries dels seus habitants. Un viatge cap a l'esperança, a través d'una història de ciutats i ciutadans admirables, que dia a dia intenten superar les conseqüències del fanatisme.
"17A: lliçons apreses?", produït per TV3, dirigit per Montserrat Besses i realitzat per Pere López, té l'objectiu d'analitzar i comprendre els processos, els comportaments i els patrons de conducta que es donen en els atemptats terroristes. El punt de partida és el "No tinc por" dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017.
Montserrat Besses i Joan Carles Peris presenten un programa en directe en què es tracta, entre altres temes, el paper de l'escola en el moment de detectar i evitar processos de radicalització. Tenim les eines adequades? Quin ha de ser el paper dels docents?
Aquest documental ens presenta la situació econòmica mundial actual i busca solucions als problemes. Aborda qüestions com la globalització, la distribució de la riquesa i el treball i l'explotació dels recursos del planeta. Economistes, historiadors i persones del carrer exposen reptes i possibles solucions als problemes, com la renda mínima garantida.
El documental recull l'experiència de mesos d'uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d'Alzheimer.
Jean Carper és una periodista mèdica dels Estats Units amb una llarga carrera professional. Passada la vuitantena, s'assabenta que és portadora d'un gen que la predisposa a patir Alzheimer i es proposa conèixer a fons aquest trastorn consultant especialistes capdavanters d'arreu del món. Així és com descobreix la història d'una malaltia envoltada de misteri i d'una aurèola apocalíptica més pròpia d'una pel·lícula de terror, la qual cosa no sempre es correspon amb la realitat.
Els homes del silenci és la història poc coneguda del grup de persones que van treballar a la rebotiga de la política per fer possible el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre del 1977.
La inèdita i tràgica història d'un grup de republicans espanyols, exiliats al nord d'Àfrica, al servei de la intel·ligència militar dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Primer capítol de la minisèrie documental d'investigació sobre les retirades de menors per part de l'administració. En la majoria de casos estan justificades, però el documental aborda les errades del sistema. Centenars de famílies trencades per protocols qüestionables, construïts per protegir els menors.
Eva-Maree Kullander Smith tenia 27 anys quan el pare dels seus fills la va assassinar durant una visita supervisada pels serveis socials. La custòdia dels petits s'havia concedit a l'home, tot i els seus antecedents de violència domèstica, després que els serveis socials descobrissin que la mare havia exercit de noia de companyia.
El segon i últim capítol de la minisèrie documental d'investigació de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa sobre les retirades de menors per part de l'administració posarà el focus als centres de menors. Com és la vida dels infants en aquests centres? És ètic fer negoci amb els desemparats?
Després de l'emissió del documental: DESEMPARATS. L'ABUS, el "Sense ficció" posa a debat el sistema de protecció de menors, amb representants de l'administració catalana i de les associacions de famílies afectades.
Quan ens diuen que al món hi ha 20 milions de refugiats, podem intentar imaginar-nos els problemes i el sofriment que s'amaguen darrere d'aquesta xifra, però també podem pensar que totes aquestes persones tenen unes necessitats per cobrir i que, per tant, són un mercat en potència. Moltes empreses ja ho han descobert, i s'han posat a treballar per oferir productes i serveis per ocupar una part d'aquest mercat.
La pedofília i els abusos sexuals a menors en el si de l'Església catòlica són una xacra per a aquesta institució. Aquest documental d'investigació posa de manifest que hi ha sacerdots condemnats per pedofília que encara estan en actiu, i que, malauradament, de vegades continuen estant en contacte amb menors. També denuncia el sistema que fan servir les altes jerarquies de l'Església per protegir i encobrir els sacerdots acusats de pedofília. Un escàndol que es va escampant com una taca d'oli i que esquitxa fins i tot el mateix papa Francesc.
Després de quaranta anys de dictadura franquista, la societat civil catalana es mobilitza per pensar i dissenyar com hauria de ser el país en el nou marc democràtic. Així neix, a finals del 1975, el Congrés de Cultura Catalana.
Pot, la música, salvar una llengua? Aquesta és la pregunta que ha servit de punt de partida del documental "L'Alguer: un pentagrama com un carrer", dirigit per Roger Cassany i produït per la Plataforma per la Llengua. La presència de la llengua catalana a la ciutat de l'Alguer ha disminuït de manera preocupant durant els últims cinquanta anys i la transmissió de pares a fills s'ha perdut gairebé per complet. Les cançons en són l'única excepció, l'únic àmbit en què els algueresos fan servir majoritàriament el català i, per tant, la gran esperança per revifar l'ús de la llengua a la ciutat. Amb el projecte musical "Mans, manetes", endegat per la Plataforma per la Llengua, un grup de nens algueresos, acompanyats per artistes de territoris de parla catalana, ho posen a prova.
Què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017?
Els anys 80, a Romania milers de pel·lícules occidentals van travessar el teló d'acer i van obrir una finestra al món lliure a tots aquells que s'hi van atrevir a mirar. Un personatge que va muntar un mercat negre de cintes de vídeo i una valenta traductora van dur la màgia del cinema a les masses i van sembrar les llavors d'una revolució.
Aquest treball evoca tota una generació de músics, la major part catalans, que durant la dècada dels anys 40 i 50 van deixar enrere la dictadura franquista i van decidir embarcar-se i anar a fer les Amèriques.
"Utopia iogurt" narra la lluita del psicòleg Cristóbal Colón per fer realitat la seva visió radical de com tractar les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs i integrar-ne les seves idiosincràsies, peculiars i diferents, en un negoci d'èxit.
La història del renaixement del Kursaal de Manresa, gràcies a la implicació de la ciutadania i el moviment social per recuperar el teatre que estava en ruïnes. Aquesta és la història del moviment popular col·laboratiu que fa 20 anys va decidir recuperar el derruït teatre Kursaal de Manresa amb una idea revolucionària: vendre entrades per a la funció inaugural que tindria lloc 10 anys després. Les entrades es van exhaurir i, en la data promesa, el Kursaal va tornar a obrir les portes per convertir-se en el teatre amb més espectadors de Catalunya. El 20 de febrer del 2007 es va reinaugurar el teatre Kursaal de Manresa, després d'un singular procés de recuperació iniciat el 1995.
Una mirada cinematogràfica sobre els dies i les figures clau des que es va presentar la Llei del Referèndum, el 4 de juliol del 2017, fins a la proclamació de la fallida república catalana el 27 d'octubre i l'aplicació del 155.
"La gent de l'escala", de Francesc Escribano i Jordi Fusté, reconstrueix la jornada del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 a l'Institut Pau Claris de Barcelona a partir dels testimonis i els vídeos que van fer la volta al món. Les imatges de l'actuació policial a l'escala del centre es van fer virals i en unes hores van ser vistes per milions de persones.
Una història sobre la dignitat, l'amor i l'esperança a través del seguiment d'un equip de cures pal·liatives de Nou Barris, format per set dones, que apliquen un programa pioner creat a Vic fa gairebé 30 anys i que s'ha convertit en referència mundial.
Carme Ruscalleda, la xef més guardonada del planeta, amb set estrelles Michelin, va tancar el projecte de la seva vida, el restaurant Sant Pau. "L'últim sopar" documenta les 24 hores que transcorren abans, durant i després del tancament del seu restaurant. Amb accés exclusiu i il·limitat a la intimitat de la protagonista, del seu equip i de la seva família.
El documental, dirigit per Ariadna Oltra i Mireia Pigrau, vol fer entendre el procés que viuen les dones que pateixen una situació de violència dins de la parella, i per què els costa tant sortir-ne. Com es poden aguantar divuit anys de maltractaments sense que ningú de fora se n'adoni?
Programa que es va emetre en directe després de l'estrena del documental "Mai més víctima".
Explica els mecanismes que ha seguit l'Església per inscriure al Registre de la Propietat per primer cop desenes de milers d'immobles a tot l'Estat. Ho ha fet segons la llei, però d'acord amb uns privilegis que venen d'antic..
Les empreses monetitzen el nostre temps sense que en siguem conscients i ens converteixen en "empleats parcials". Així doncs, conscient que el temps són diners, la maquinària empresarial se l'estalvia prenent-lo de la vida del consumidor.
Treball fet pel programa "360º" d'ETB2, dirigit per Eider Hurtado, que destapa qui s'amaga darrere la presidència de Vox
Eugenio omplia els escenaris amb la seva presència i el seu sentit de l'humor particular. Sempre impassible, sense gesticular, vestit de negre i amagat rere unes ulleres fosques i el fum d'una eterna cigarreta, va deixar empremta en milions de persones de diverses generacions, que encara expliquen els seus acudits i riuen.
Al llarg de gairebé 30 anys, hem vist com aquesta generació de joves s'ha enfrontat al que la vida els hi tenia preparat, una vida molt diferent de la que han viscut els seus pares. Ara, un cop superada la barrera dels 40, analitzem com ha estat l'evolució de tots ells i descobrim si els seus somnis s'han complert o, al contrari, s'han esvaït.
Revivim els millors moments de "Generació D", tots ells amb protagonistes que van néixer a les acaballes del franquisme. La primera vegada que els van entrevistar, l'any 1989, tenien entre 15 i 17 anys. Des de llavors, cada set anys, hem seguit la seva trajectòria i hem sigut testimonis de com han crescut i també de com han canviat, o no, les seves opinions sobre la vida, l'amor i la política, entre altres temes.
La regressió de les llibertats a Catalunya i a Europa. Un documental de producció pròpia dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis.
Joan Ximénez, "Petitet", fill d'un dels "palmeros" del mític Peret, va prometre a la seva mare que un dia portaria la rumba catalana a l'escenari del Gran Teatre del Liceu.
800 dies empresonats per una baralla de bar, porten ja l'Adur, l'Oihan i el Jokin. El cas Altsasu mostra les ferides que continuen obertes malgrat el procés de pau basc: ETA s'ha dissolt i desarmat i fa gairebé nou anys que no comet cap assassinat, però no tothom sembla disposat a passar pàgina i facilitar la reconciliació i la convivència.
El 5 de setembre de 1936 cinc milicianes van ser afusellades a Manacor. És possible restituir la seva identitat, 80 anys després?
Miquel Serra i Pàmies comença a redactar els seus records. Escriu sense parar sobre els esdeveniments del gener del 1938 i són minuciosament detallats. Miquel Serra és vicesecretari del PSUC i conseller a la Generalitat quan és citat a una reunió secreta organitzada per les altes esferes comunistes d'Espanya. Han arribat ordres des de Moscou: l'estratègia de terra cremada haurà d'aplicar-se a Barcelona abans de l'arribada del bàndol nacional. El pla ordena la destrucció de fàbriques, punts de proveïment energètic, conductes d'aigua potable, vies de comunicació i túnels de metro. Fer volar pels aires tot allò, evidentment, suposaria centenars de víctimes mortals, però des de Moscou, la Internacional i el mateix Partit Comunista Espanyol (en constant pugna amb el PSUC, partit de Serra) es consideren simples danys col·laterals. Va ser Miquel Serra i Pàmies l'home que va salvar Barcelona de la destrucció el 1939?
Des del 1971 els excessos policials a Catalunya s'han cobrat 42 vides, 165 a tot l'Estat. En molts casos no s'han aclarit mai ni han suposat una condemna per als autors.
La batalla naval entre els submarins alemanys i els vaixells mercants aliats, davant de la costa catalana, és un dels episodis més desconeguts de la Primera Guerra Mundial. El submarinista i historiador Josep Maria Castellví ens explica tot el que ha descobert sobre els vaixells enfonsats sota les aigües de l'Ebre, com el vapor francès Amiral de Kersaint.
El març del 2007 es va aprovar la llei per la igualtat efectiva de dones i homes en què "el principi d'igualtat de tracte entre dones i homes suposa l'absència de qualsevol discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe". Com estem ara?
El documental recupera la memòria d'Anna Maria Martínez Sagi, la primera dona que va formar part de la junta directiva del FC Barcelona. Com era ser dona, esportista, catalanista, republicana i lesbiana als anys 30? Tot això i més va ser Anna Maria Martínez Sagi, la primera dona que va formar part de la junta directiva del FC Barcelona el 1934, quan tenia 27 anys.
El documental mostra el procés de creació i rodatge de la pel·lícula de ficció "Ara" rodada amb pacients reals i amb un guió basat en les seves pròpies experiències. De forma paral·lela, i a mesura que anem seguint l'evolució d'aquest complex procés, les pacients, el psicòleg, el director i els pares de les pacients exposen la seva opinió sobre aquesta vivència.
A través de testimonis molt íntims, el documental fa una anàlisi de la maternitat a Catalunya. Catalunya és en aquests moments un dels llocs d'Europa i del món on l'edat mitjana de la maternitat és més elevada: gairebé als 31 anys. I en paral·lel és un dels llocs d'Europa i del món on les mares tenen menys fills: 1,3, i l'anomenat recanvi generacional se situa en els 2,1 fills. Són dues tendències que han avançat de la mà en les últimes dècades i a les quals se suma ara una tercera dada: per primera vegada, una de cada quatre dones catalanes es quedarà sense tenir fills. A vegades perquè vol, però sovint perquè no pot. Ni amb reproducció assistida.
Un documental que explica la història de cinc dones independents a quatre punts del món: la Manu a Barcelona, la Jules a Melbourne, la Shu i la Yang a Xanghai i la Melek a Istanbul. En un món entès i concebut per estar en parella, totes elles viatgen per la vida solteres i al mateix temps miren d'esbrinar el paper que aquesta solteria juga a les seves vides. Juntament amb les veus de reconeguts experts en els àmbits de la sociologia, el dret i la demografia, la pel·lícula és un viatge al cor de la dona soltera en l'era de l'amor modern.
"Un procés dins el Procés" dirigit per Gaspar Hernàndez, i produït per Incís Films– mostra el procés psicològic i emocional que estan fent les famílies dels presos. És la primera vegada que en un documental les famílies expliquen –des de la intimitat de casa seva– les eines psicològiques que han adquirit durant els últims mesos per afrontar l'adversitat i ser més resilients.
La increïble força i perseverança d'una dona per sobreposar-se als desafiaments de la seva vida malgrat tots els pronòstics.
Pompeu Fabra és el pare del català modernLa llengua, de compromís i 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa través de la vida d'un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.
La figura i l'obra de Joan Miró són tan potents que no només tenen una influència decisiva en la iconografia i el disseny contemporani, sinó que han marcat decisivament la vida de qui l'ha envoltat.
Analitzem en quines condicions s'enfronta la UE a una cita electoral que serà decisiva per al seu futur. Viatgem als Països Baixos, Polònia i Grècia per oferir-los un relat a tres veus sobre els contrastos i problemes comuns al si de la Unió
"Sense ficció" celebra els 10 anys en antena amb un documental que repassa alguns dels títols i temes que han tingut més impacte en aquests deu anys d'emissió. "Sense ficció, mirall d'una dècada" para atenció en aquells que tenien com a tema la recuperació de la memòria històrica del franquisme, ("Avi et trauré d'aquí", "La cançó censurada", i "Pujol Catalunya, el consell de guerra"), però també en obres que han estat mereixedores d'un Oscar, com "Searching for Sugar Man", o de premis Goya com "Bicicleta, cullera, poma", que retratava el començament de la malaltia de l'exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall.
El documental "Amenaça totalitària" entra en el món de l'extrema dreta d'Espanya, Itàlia i Suècia, i analitza les causes del seu creixement.
Documental de producció pròpia que, a través de diversos testimonis de víctimes d'abusos físics, sexuals i psicològics per part d'un mestre a l'escola La Vila de Banyoles, exposa els fets. A partir de les explicacions de les víctimes, serveix de testimoni per a les imprudències que es van dur a terme la impunitat que va comportar.
Maria del Mar Bonet és una de les icones de la nostra cultura musical. La cantautora mallorquina compta amb més de cinquanta anys de trajectòria als escenaris. A través de testimonis de familiars i amics, i de la mà d'artistes tan reconeguts com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Manolo García, ens endinsem en la seva vida per conèixer a fons una de les màximes representants de la Nova Cançó.
Desaparèixer sense causa aparent. Una tragèdia per a la família, un xoc emocional amb conseqüències indelebles. Una realitat desconeguda malgrat que a Catalunya es denuncien una mitjana de 370 desaparicions cada mes.
El reportatge tracta de donar resposta a moltes de les qüestions que encara es desconeixen sobre el disseny de l'operatiu policial de l'1 d'octubre del 2017 i dels seus responsables, i de les pressions que va rebre el govern de Rajoy.
Dels corrals de Mataró als escenaris de mig món, l'aventura artística i personal de Peret. 50 anys després de l'èxit de "Borriquito", els nets del mestre protagonitzen un retrat íntim de la família Peret, amb Andreu Buenafuente com a narrador.
Les primaveres àrabs, les protestes a l'Iran o el referèndum celebrat a Catalunya l'1 d'octubre de l'any 2017 són clars exemples del poder de les xarxes socials en la societat actual. Durant aquestes mobilitzacions, milers d'imatges i vídeos de les actuacions policials, gravats pels ciutadans, es van convertir en virals a les plataformes socials.
Un de cada tres nens i nenes està en risc de pobresa o d'exclusió social. "Sense ficció" dona veu a adolescents que denuncien l'incompliment dels seus drets, que viuen en carn pròpia. El documental posa en evidència l'incompliment que fan els estats dels compromisos adquirits amb la signatura de la Convenció sobre els Drets dels Infants.
"Fills maltractadors, pares amb pors" és un documental que aborda la violència filioparental donant per primera vegada la paraula als protagonistes d'aquesta dolorosa realitat present en moltes famílies
Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, el principal focus contaminant de l'aire que respirem no és el trànsit, sinó la indústria. Un equip de científics emprèn un estudi independent sobre la contaminació de l'aire al voltant del complex petroquímic més gran del sud d'Europa: el complex petroquímic de Tarragona.
"J. PAU, JESÚS AND ROCK'N'ROLL" (2019) una producció de Films Nòmades GS, SL en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de Diputació de Tarragona, l'Ajuntament d'Amposta, l'Ajuntament de Tortosa, l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, l'Ajuntament de Deltebre, el Consell Comarcal del Montsià i l'Ateneu Cooperatiu Terres de l'Ebre. Retrat dels 7 anys del projecte musical de Joan Antoni Reverté ("Pare Jony"), un capellà que va creure que podia comunicar el missatge cristià mitjançant el heavy i el rap. El documental explora la seva vida hiperactiva i infatigable: missioner a l'Àfrica, figura mediàtica, compromesa socialment, creador de l'ONG "Provocant la pau", renovadora, i també temuda pels sector més immobilistes de l'església. L'any 2012, després d'una missa rockera a Tortosa es va retirar a iniciar un procés personal de reflexió i estudi.
El documental "Mossos: llums i ombres" repassa la història d'un cos que, amb tots els esdeveniments polítics recents i el judici al major Josep Lluís Trapero, no ha deixat d'estar al punt de mira.
Crònica de Lluís Permanyer que recupera una època en què el passeig de Gràcia es va omplir de jardins, cafès, teatres de luxe i tota mena d'atraccions per a tots els públics.
A Andorra l'avortament encara està prohibit. Ni en cas de violació, de malformació del fetus o de risc per a la mare. És, amb Malta, l'últim reducte europeu.
Documental fet cinc anys després de la tragèdia de l'avió de Germanwings, que es va estavellar als Alps per decisió del copilot que va decidir suïcidar-se. Molts familiars dels desapareguts viuen encara situacions de trauma emocional molt difícils de superar.
Des de la seva plàcida vida ja retirat, Àngel Pavlovsky, fa un repàs de la seva feina a l'escenari.La ciutat de Barcelona i el món de el teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista argentí inclassificable fa 40 anys, quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera ha estat marcada d'èxits, ha omplert teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Coneixerem de la seva mà, la naturalesa del món de l'espectacle i la duresa de la feina de creació i interpretació; també l'èxit i la repercussió de la feina de l'artista, així com l'amor que li professa al públic i el buit de després de la funció. Un sincer homenatge a l'art de fer espectacle!
On és el Poblenou? Fa només 30 anys aquest barri era un autèntic desconegut, . Expliquem aquests canvis sota el so d'enderrocaments, grues i excavadores.
Seguiment de l'assaig clínic pioner que s'ha posat en marxa a l'Hospital Germans Trias i Pujol) dirigit pel Dr Oriol Mitjà. L'equip del documental ha obtingut un accés exclusiu als equips que lidera i coordina.
Un equip de persones posa en marxa una plataforma digital destinada a recollir històries d'autogravació de ciutadans i professionals d'arreu del món amb la intenció de contribuir a explicar l'impacte del Coronavirus.
Fruit de la incertesa que es va generar en declarar-se el confinament que paralitzaria el país a mitjans de març, va néixer el documental "El virus al teatre", un documental d'urgència fet per un equip del programa "Sense ficció", realitzat per David Burillo i dirigit per Josep Rovira, a la recerca d'idees positives per a un moment d'emergència social.
Un dels grans perills agreujats pel canvi climàtic són els incendis. Portugal, Indonèsia, Xile o Austràlia són exemples d'aquests nous incendis que s'obren pas pels efectes del canvi climàtic. O com en el cas més pròxim, l'incendi mortal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), fa 10 anys, on van perdre la vida cinc bombers de la Generalitat. El documental compta amb gran varietat d'experts: bombers de la Generalitat que van convertir-se en referents a l'hora de discutir i dissenyar les estratègies per fer front a grans incendis forestals i experts en canvi climàtic. S'explica també com els incendis no són només una amenaça per a zones forestals, sinó que poden posar en perill la vida de les persones que habiten a les grans ciutats.
Aquesta illa d'unes poques hectàrees enmig del riu Ebre, desconeguda fins i tot per molts habitants de les Terres de l'Ebre, alberga des de fa més de tres dècades una rajada salvatge de bous i vaques, l'única d'aquestes característiques a tot Catalunya.
"Sense Ficció denuncia el món de la manipulació que el poder polític i econòmic fa a través dels mitjans i les xarxes de comunicació, i ho fa amb uns grans referents, com són el procés independentista, el coronavirus i la comunicació política.
Per què ha de servir l'escola, avui? Aquesta pregunta va propiciar una revolució educativa a través del programa Escola Nova 21. La nova escola segueix els tres anys d'aventura del programa alhora que els seus impulsors, els professionals del món educatiu i els alumnes darrere d' aquest canvi ens expliquen el perquè de la necessitat de transformar el sistema educatiu de tot un país.
Aquesta és la història del Carles, el Joan i el Paco, tres joves actors de Barcelona que, a principis dels anys 80, van revolucionar la comèdia catalana amb el seu talent i la seva creativitat. Quaranta anys després, Tricicle s'acomiada dels escenaris amb una trajectòria marcada per l'èxit i l'amistat.
lldefons Cerda, un revolucionari que va canviar Barcelona per sempre, molt més que un simple arquitecte, i molt més que el creador de l'Eixample. Es parla molt del pla Cerda, tothom coneix l'Eixample de Barcelona, però ben poca gent sap qui va ser en realitat aquest home singular.
L'impacte de l'assassinat d'Ernest Lluch per part d'ETA el 21 de noviembre de 2000 encara és viu. Del seu llegat destaca la defensa d'establir ponts de diàleg amb la banda armada i una sanitat pública universal i gratuïta.
Ferran Latorre sempre ha somiat pujar l'Everest, un cim que se li ha resistit cinc vegades. Mentrestant, no ha perdut el temps: ha pujat 13 de les 14 muntanyes més altes del món.
La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta. I cada any genera tones de residus. Només a Espanya, 900.000. "Penjant del fil" planteja els reptes i les complexitats de revertir aquest model de consum a favor d'altres que es basin en l'ètica i el respecte pel medi ambient. És un documental de producció pròpia de "Sense ficció" dirigit per la periodista de TV3 Peté Soler.
Durant la guerra de Bòsnia, es van cometre entre 25.000 i 50.000 violacions a dones, nenes i homes com a estratègia de neteja ètnica. Les supervivents i els fills/es nascuts de les violacions, denuncien, 25 anys després, el silenci i l'estigma amb què han hagut de conviure i mostren la seva lluita perquè es faci justícia. Moltes encara viuen amb la por que "Encara hi ha algú al bosc".
Relat periodístic del macrojudici per la mort de 21 persones per culpa d'una allau humana al festival de música Loveparade de Duisburg l'any 2010, a través de l'experiència dels pares d'una de les víctimes: Clara Zapater Caminal, de Tarragona.
Jaume Perich va ser un dels dibuixants més importants d'aquest país. Les seves vinyetes, ens parlen dels problemes polítics i socials que hi havia al final de la dictadura i durant la Transició i els primers anys de democràcia.
Botiguers de tot el territori català reflexionen sobre el futur del petit comerç davant la crisi de model econòmic que fa temps que s'arrossega i que ara s'ha agreujat amb les restriccions de la pandèmia i l'explosió de la compra per internet. Una crisi que segons dades oficials i només per al 2020 ha significat unes pèrdues aproximades de 8.000 milions d'euros i el tancament de tres de cada deu botigues.
En aquesta història sobre l'emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian, de 30 anys d'edat, guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d'alliberar la població que viu sota el jou d'Estat Islàmic.
Les seves fotografies de la Barcelona de les dècades de 1970 i 1980 i els seus centenars de retrats de personatges del món de la cultura han convertit Pilar Aymerich en una de les fotògrafes catalanes indispensables de la segona meitat del segle XX. Pilar Aymerich, la mirada felina repassa més de cinquanta anys de trajectòria d'una fotògrafa que continua en actiu, i mostra la seva metòdica manera de treballar fent el seguiment d'una sessió de fotos a l'actor Sergi López.
Astrid és el nom que hi ha darrere d'una desgràcia, de la sort i el sacrifici que ens poden canviar el destí.
A l'Albert, un jove de 21 anys, li diagnostiquen el seu tercer càncer. En comptes de sotmetre's a una teràpia pal·liativa, decideix afrontar el final de la seva vida d'una forma diferent: la seva. Armat únicament amb una càmera, comença a enregistrar les seves experiències i a explicar què li està passant; és així com neix el bloc "Vivir a contacorriente".
La tarda del 26 d'abril del 1986, l'explosió d'un reactor de la central nuclear ucraïnesa de Txernòbil va convertir aquest recinte en el lloc més perillós del món. A la teulada del reactor, el nivell de radiació era tan alt que podia matar un home en menys de deu minuts, i es va escampar perillosament per la Unió Soviètica i diversos països d'Europa en forma de pluja radioactiva. Diversos supervivents tornen a la zona d'exclusió de Txernòbil per primera vegada per explicar com van viure la tragèdia que ha marcat les seves vides.
És l'aventura d'Antonio Díaz, el Mago Pop, des que va decidir adquirir en propietat el Teatre Victòria. Aquest fet obre el debat sobre el futur del Paral·lel en l'àmbit teatral, no només a Barcelona sinó a nivell europeu i mundial.
Durant el mandat de Mariano Rajoy, amb Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior, es va posar en marxa una nova estratègia de guerra bruta consistent en la publicació en premsa d'informes fabricats per elements policials amb l'objectiu de desprestigiar els adversaris polítics. Des del 2012 fins al 2016, el període en què Jorge Fernández Díaz va ser ministre de l'interior, hi va haver una conxorxa entre elements policials i alguns mitjans de comunicació.
La història de la pitjor tragèdia de muntanya al Pirineu català, la tempesta de torb que va robar deu vides el desembre del 2000, explicada pels que van sobreviure. Un documental candidat als Premis Gaudí i premiat en diversos festivals.
Ocultes en una casa de Sant Cugat del Vallès a punt de ser enderrocada, apareixen dues capses vermelles. A l'interior s'amaga un tresor totalment inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil: un enorme fris de la vida en guerra d'un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos i en complexitat, amb contrastos sovint dolorosos.
Tres missions internacionals no tripulades són a Mart. Aquesta dècada hi podria arribar el primer ésser humà. Científics d'arreu del món treballen per fer realitat el somni d'arribar al planeta vermell i establir-hi una petita colònia humana. Qui podrà viatjar a Mart? Serà molt car? Seran autosuficients els marcians? L'objectiu no és que Mart sigui un pla B per substituir una Terra desolada pel canvi climàtic, sinó fer compatibles els esforços tecnològics i econòmics necessaris per explorar aquest planeta i salvar la Terra.
Programa especial, presentat per Albert Elfa i Ester Bertran des de les instal·lacions de l'aeroport de Lleida-Alguaire, que recorda com ha viscut la humanitat el mite marcià, actualitza les investigacions i els ginys que treballen a Mart, analitza la missió xinesa Tianwen-1, dona a conèixer el pla per convertir Alguaire en un hub tecnològic espacial i ofereix l'actuació del grup lleidatà de reggae Koers.
L'Alejandra i la Susi són dos animals d'espècies diferents que podrien canviar la història dels zoològics del món.
Dia a dia en la vida dels desinhibits habitants d'un càmping de la Costa Brava durant l'estiu del 2020, que va estar marcat per la crisi del coronavirus.
A finals dels anys vuitanta, la comarca d'Osona va viure una onada musical que algú va batejar com el "Liverpool català. El documental explora les causes d'aquest fenomen cultural.
Gustau Muñoz, un jove de setze anys, va morir l'11 de setembre del 1978 d'un tret efectuat per la policia en una manifestació. El seu cas, que es va arxivar sense arribar a cap judici, s'ha inclòs en la querella argentina contra el franquisme. Seria la primera vegada que un delicte comès durant la Transició espanyola es podria investigar com a crim de lesa humanitat.
Reflexió coral del millor i el pitjor que té un divorci. Una vintena de testimonis expliquen, en primera persona i sense embuts, la seva experiència, sovint traumàtica. Un documental ple de curiositats i moments intensos, amb un ventall variat de casos i situacions.
A través de la darrera entrevista radiofònica que Guillermo Velarde va fer poc abans de morir, viatgem a un dels capítols militars més impactants i insòlits de la història recent d'Espanya. Velarde revela, en primera persona, els secrets que va amagar durant dècades del projecte per a la fabricació a Espanya de bombes atòmiques. El reactor de Vandellòs I, a Tarragona, havia de proporcionar el plutoni enriquit necessari per a l'arsenal atòmic.
Homenatge a les persones LGTBI més grans de 60 anys de Barcelona a través d'esdeveniments que han marcat la seva vida, com són l'educació religiosa, la repressió franquista, la democràcia, la pandèmia de la sida o el matrimoni homosexual.
El 3 de juliol de 1970, el massís del Montseny va ser l'escenari de la pitjor catàstrofe aèria ocorreguda a Catalunya i la segona de la història amb més víctimes de l'estat espanyol: un Comet 9 procedent del Regne Unit s'estavellava a 410 quilòmetres per hora amb 112 passatgers a bord.
Després d'una gravíssima malaltia, Àngel Casas torna a la televisió envoltat d'amics i famosos per repassar la seva carrera i relatar amb el seu humor i ironia les circumstàncies que va posar en risc la seva vida.
El documental treu a la llum la història de Josep Maria Trias i Peitx, un home extraordinari que amb les seves gestions, sovint arriscades, va salvar milers de persones durant la guerra civil espanyola, l'exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.
Conduït per Carles Prats, "Les llavors de l'odi" pretén donar a conèixer els orígens del rebuig a la diferència en la nostra societat. Per fer-ho, compta amb el criminòleg Jaume Hombrado, dues expertes de l'àmbit sociològic i l'activista i comunicadora Desirée Bela. Coneixerem també la història d'un jove que va ser agredit senzillament pel seu color de pell i mirarem d'entendre les reaccions i sentiments que desperta en un agredit. Finalment, buscarem possibles solucions o eines de combat de l'odi amb un projecte pilot que duen a terme els Mossos d'Esquadra en un institut de Girona i que ara s'estendrà a tot Catalunya.
Jaume Sisa és un referent del moviment underground i la contracultura de la Barcelona dels anys 60 i 70. Músic, cantautor i poeta, la influència del seu treball ha arribat amb tota la força fins als nostres dies.
Un documental que se centra en la batalla judicial que Xnet va lliurar en plena crisi econòmica mundial contra els gestors de Bankia, que implicava banquers, polítics i empresaris, i que també va esquitxar el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de valors.
Després de quatre anys de presó, els condemnats per la baralla de bar amb guàrdies civils trenquen el seu silenci. Viatgen a Catalunya per denunciar altres casos de repressió judicial i retornar la solidaritat rebuda.
Com es converteix una baralla de bar, sense ferits d'importància, en un delicte de terrorisme? La historia de vuit joves bascos a qui el fiscal de l'Audiència Nacional va demanar presó pel que considerava un atac terrorista.
Entre els segles XV i XVII Catalunya va ser un dels focus mundials de caceres de bruixes. Per primer cop un documental aborda aquesta qüestió a partir d'una investigació recent i exclusiva sobre aquest horror.
També a Catalunya i a Espanya hi ha casos com el de George Floyd. Aquest documental recull casos de persones immigrants o racialitzades que han mort en detencions, a comissaria o en CIEs, sense que s'hagi investigat ni sancionat ningú.
Centenars d'adolescents es tanquen a la seva habitació durant anys, enganxats a les xarxes. Estan sols i no poden afrontar l'entorn social. Un 40% dels joves catalans diuen que se senten sols.
Documental d'investigació i reflexió sobre els canvis que la introducció de les noves tecnologies suposarà en l'educació.
Històricament, i fins avui, les dones han estat infradiagnosticades i sobremedicades, tractades amb condescendència pel sistema sanitari o insuficientment ateses. "Dona, vostè no té res!" és un documental sobre el biaix de gènere en medicina.
Un documental que recull el punt de vista de cinc dones que han estat víctimes de violència sexual, i que s'expliquen a càmera a cara descoberta, ja no com a víctimes, sinó com a supervivents.
L'accés exclusiu d'Alba Sotorra al Camp Roj al nord-est de Síria ens apropa a la dura realitat d'un grup de dones occidentals atrapades pel seu passat com a membres de l'ISIS.
"La Pilarin", un documental de Dani Feixas, ens acosta a la vida de la Pilarín Bayés. Amb vuitanta anys ja complerts, ha il·lustrat més de 1.000 llibres amb els seus dibuixos, inconfusibles per a diverses generacions de catalans.
"Breathe" segueix dos anys en la vida de set dones internes a la presó de Brians 1, ens mostra la vida quotidiana a la presó i recull sense filtres les seves històries i les seves reflexions.
La història de la companyia teatral La Cubana a través dels seus millors gags i de les veus d'alguns dels 172 artistes que han format part de la "família" al llarg dels seus primers 42 anys de vida.
"Fugir" narra l'exili de cinc germans ucraïnesos que fugen de la guerra. Marxen del seu poble, Nikopol, i durant cinc dies travessen tot Europa en autocar fins arribar a Catalunya, on cadascun d'ells anirà amb una família diferent.
La suspensió del servei militar obligatori a Espanya, el 2001, va costar 30 anys de lluita no violenta a milers d'objectors de consciència i insubmisos, que van complir en total mil anys de presó per rebel·lar-se contra la llei.
Què passaria si finalment el popular trio de Canet es reagrupés? Sobre què cantarien, de què parlarien i a qui escollirien com a centre de les seves divertides crítiques i paròdies?
"Amors tutelats, somnis d'igualtat" són històries d'amor i de somnis de quatre persones amb discapacitat intel·lectual que volen viure la seva vida personal i afectiva en plena llibertat.
El català està en una situació "delicada, però reversible" segons la sociolingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades de la UB. De fet, és una llengua minoritzada. Només un terç dels habitants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual l'any 2022. El futur depèn de donar-li prestigi entre els joves i, en bona part, per la normalització de la llengua a les xarxes socials i al món digital.
El documental explica com, contra tot pronòstic, a Barcelona s'ha desenvolupat en l'últim mig segle una sòlida comunitat surfista, amb la seva cultura pròpia.
Darrere de la seva senzillesa, els arbres són autèntics superherois tecnològics. Tot just la ciència comença a entendre millor els secrets de les seves extraordinàries facultats
"Els nens de la riuada" segueix la recerca de la investigadora Esther Lázaro sobre els interrogants oberts arran de les riuades del 62, els infants desapareguts i els neguits de les famílies que encara els busquen. La recerca de la investigadora Esther Lázaro sobre els interrogants oberts arran de les riuades del 62: Per què no hi ha cap registre dels nens desapareguts a les riuades del Vallès? Hi va haver adopcions irregulars d'infants orfes, després de la catàstrofe? Com és que es va tancar precipitadament el sumari judicial que investigava les causes i les conseqüències del desastre?
"La piràmide invisible. Les urnes de l'1-O" posa cara o veu, per primera vegada, a algunes de les persones que en van formar part. I desvela, en exclusiva, el nom de dos líders independentistes que van actuar com a cervells.
"Jutges al poder" radiografia el sistema d'elecció, per quotes polítiques, dels jutges i magistrats dels tribunals Constitucional i Suprem i de l'Audiència Nacional en un documental dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis.
La història de l'espia de Franco Pedro Urraca, l'autor de la detenció de Lluís Companys, que va denunciar republicans exiliats a França i va perseguir jueus que fugien del nazisme.
El projecte de cosir una ciutat fracturada per tota mena d'obstacles físics que reforcen les barreres culturals i socials, en la ciutat més densament poblada d'Europa demogràficament construïda a còpia de migracions.
Relat documental de la vida d'un polític català dels més rellevants del segle XX, tot i que la seva figura va quedar eclipsada per altres polítics que no van deixar desplegar les seves aspiracions i capacitats.
L'home que va salvar el món d'una guerra nuclear viu en un suburbi de Moscou envoltat de records i ampolles buides. No sap que està a punt de ser aclamat a les Nacions Unides i abraçat pel seu ídol, Kevin Costner. Conegueu Stanislav Petrov, l'heroi desconegut de la guerra freda, en el seu moment final de glòria.
Com robar mig milió d'euros a trenta-nou bancs diferents per finançar causes socials? Robin Bank, la història de l'activista Enric Duran.
La veu de les noies i dones de famílies musulmanes, nascudes aquí o arribades de petites, que es rebel·len contra la tradició patriarcal i reivindiquen la protecció dels seus drets a Catalunya.
Durant una bona part del segle XIX, Catalunya va transportar desenes de milers d'esclaus africans per vendre'ls i explotar-los a Amèrica, sobretot a l'illa de Cuba. "Negrers. La Catalunya esclavista" retrata l'activitat dels indians.
Són l'únic grup que perviu en actiu del famós boom del rock català dels anys 80, amb més de tretze discos d'estudi i 20 intenses gires en directe. La seva carrera musical és, també, la banda sonora de tres generacions.
Rere la pista del capità Cardona és un viatge des de Catalunya fins a Veneçuela per desvelar la vida d'en Fèlix Cardona Puig, un explorador català que va viure moltes aventures durant els quaranta anys que va viure a l'Orinoco.
Les dones porten anys reclamant els seus drets, però la majoria d'homes fan com si sentissin ploure. Només una petita minoria comença a reaccionar. Qui són? Què fan? El documental "On són els homes?" parla amb els homes que aposten per una nova masculinitat.
En Rikke Brewer i l'Aiden Knox afronten la mort del seu millor amic, en Nye Newman, arriscant les seves pròpies vides. L'extravertit Rikke busca la perillosa emoció de les acrobàcies urbanes com a manera d'anestesiar la pèrdua i el dolor. L'Aiden, més introvertit, troba consol en el parkour mentre fa feinetes humils per pagar la seva creixent dependència de l'alcohol.
"La diva i la vida. Begoña Alberdi" és un recorregut per la carrera professional de l'anomenada "soprano de la pandèmia" i del dolor que l'ha acompanyat durant tota la vida, una vida d'òpera.
La Flora, en Jaume, en David, en Marc, la Remedios, la Belén... tots han sigut addictes, o han estat a punt de ser-ho, a l'alcohol, la substància psicoactiva més consumida a Catalunya, causa de 4 de cada 100 morts.
El documental retrata amb cruesa la trista vida dels assalariats japonesos, legions d'oficinistes que fan jornades extenuants i busquen l'evasió de l'alcohol per suportar-les.
Tantura és el nom d'un poble palestí arrasat per l'exèrcit israelià el 1948. També és el títol d'un documental d'investigació excepcional que demostra com s'ha ocultat i manipulat la història per crear un passat acceptable per a la societat israeliana.
"Estimant Maradona" retrata un personatge excessiu per definició, Diego Armando Maradona, "la mà de Déu", el millor futbolista del món. Un retrat acrític i entusiasta, fet pels seus adoradors, que encara el consideren l'heroi dels pobres.
D'aquí a un termini de cinc anys es jubilaran prop del 30 per cent dels metges i metgesses que ara treballen al sistema sanitari. En falten, i en faltaran, a gairebé totes les especialitats, però sobretot a l'assistència primària.
El pantà de Rialb, ideat pel franquisme, ha estat l'última gran obra hidràulica construïda a l' Estat Espanyol, on s'ha expulsat a la gent de casa seva.
Amb 18 anys, Kian, conegut com a Krow, comença a fer la transició per convertir-se en un home. Abans, havia fet de model femenina des dels 12 anys, però mai es va acabar de sentir bé en un cos de noia, cosa que també li va suposar patir assetjament escolar. Seguirem el procés d'en Krow amb l'ajut d'entrevistes amb familiars i amics, que també han seguit el seu propi procés de transició, fins que torni a intentar introduir-se en el món de la moda, aquesta vegada com a model masculí. La història de Krow és un relat inspirador sobre com trobar el valor per ser un mateix.
El que ara coneixem com a moviment LGTBI es va covar a Barcelona als anys 70. "Barcelona fora de l'armari" és un exercici de recuperació històrica del propi moviment i de les persones gais, lesbianes i trans que es van haver d'enfrontar a l'estigma i al menyspreu imposats pel franquisme i lluitar pels seus drets, un per un, a costa de la repressió més salvatge, la presó i, de vegades, la marginalitat.
Maki Navaja, la Mamen, Martínez el Facha, Quico el Progre, Històries de la puta mili... No només són referents de generacions senceres, sinó que expliquen el context polític i social de la història recent d'Espanya.
"Oswald. El Falsificador" és un thriller documental rodat als Estats Units, Itàlia i Espanya en clau de true crime pictòric. Presenta Oswald Aulestia Bach, pintor català perseguit per la justícia nord-americana per ser una de les pedres angulars de l'anomenada "Operació Artista", una investigació de l'FBI, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i els Carabinieri, per empresonar els responsables d'una de les trames més grans falsificació d'art de les darreres dècades.
Joan Pera està a punt de complir 60 anys dalt dels escenaris. 60 anys de passió pel drama, la tragèdia i, per damunt de tot, la comèdia. L'actor es despulla davant de les càmeres i es disposa a complir un dels seus somnis.
Una macrocausa judicial per corrupció política, el cas Mercuri, que ha generat 38 sumaris als jutjats i un alcalde que ja compleix presó amb la perspectiva, encara, d'alguns judicis pendents. "Els residus del Mercuri" reconstrueix les investigacions que van destapar la corrupció a Sabadell durant el mandat de Manuel Bustos.
El multimilionari negoci de la seducció als Estats Units. Milers d'homes de totes edats i condicions s'apunten a cursos de "lligar" basats en la misogínia, la manipulació i l'engany, sota la premisa que cal comportar-se com un "mascle alfa" per endur-se al llit qualsevol dona.
"Víctimes dobles és la crònica de la lluita pel reconeixement i els drets de les víctimes del terrorisme a Espanya en els darrers quaranta anys.
Retorn a Raqqa és la crònica del que ha estat possiblement el segrest més famós de la història, el de 19 periodistes i funcionaris d'ONG de diferents nacionalitats que van ser capturats per l'Estat Islàmic.
Un documental sobre els membres d'Estat Islàmic coneguts com a "Els Beatles", que van ser els brutals carcellers de molts ostatges occidentals, inclòs el corresponsal de guerra nord-americà James Foley. Després de l'atroç decapitació de James Foley, retransmesa en directe, Sean Langan, un periodista de guerra i amic íntim de James Foley, va aconseguir localitzar els dos membres dels Beatles quan els kurds els van capturar immediatament després que Estat Islàmic abandonés Raqqa. Langan va enregistrar les llargues trobades amb Alexanda Kotey i El Shafee Elsheik en una confrontació extremament crua i emotiva, que va servir com a eix central per entendre el fet que un occidental pugui esdevenir una figura destacada d'Estat Islàmic. Alexanda Kotey i El Shafee Elsheik van ser declarats culpables pel tribunal de Washington l'abril del 2022 i compliran cadena perpètua pels seus actes. ELS SEGRESTADORS abasta des del temps que va durar la captivitat a Síria (2013-2014) fins al present (2022).
El testimoni estremidor de quatre mares que han perdut els fills a mans dels pares amb l'únic objectiu de fer el pitjor mal possible en un context d'incompliments de les institucions.
Quines son les conseqüències de no parlar amb la infància sobre sexualitat? Què significa la sexualitat pels a nens i nenes? Les veus dels nens i nenes ens ajudaran a (re)pensar l'educació sexual que oferim.
Salvador Seguí va ser un dels líders més carismàtics del moviment anarcosindicalista a començament del segle XX. El documental analitza l'ideari revolucionari i la complexa personalitat d'una figura cabdal i encara poc coneguda.
Cada vegada més caps, més càrrega de feina i un calendari farcit de més i més reunions. Una visió irònica del món de l'empresa.
John F. Kennedy, conegut com a Jack, no sempre ha sigut el noi radiant i alegre que coneixem. Neix en una família benestant, però la seva infància està marcada per les malalties que l'acompanyaran al llarg de la seva vida. A més, se sent eclipsat per en Joe, el seu perfecte germà gran, fins que tots dos s'allisten voluntàriament a la Marina durant la Segona Guerra Mundial. En Jack es converteix en un heroi de guerra però en Joe hi mor tràgicament, així que la família posa totes les esperances en el jove Jack. Amb l'ajuda del seu pare, sempre al control entre bastidors, fa els primers passos de la seva carrera política: primer com a congressista i més tard com a senador. A la vegada, conquereix el cor de la Jacqueline Bouvier i s'embolica amb incomptables dones. Però encara s'ha d'enfrontar a l'última conquesta. Amb el suport de tota la seva família, comença la campanya per a la presidència dels EUA.
El 1960, John F. Kennedy es converteix en el president electe més jove de la història. Al costat de la seva dona Jackie i dels seus fills, porta una alenada d'aire fresc a la Casa Blanca. La Jackie redecora les sales antigues i els seus banquets esdevenen llegendaris. Tot i això, pel que fa a la política, en Kennedy s'enfronta a reptes enormes: ha de fer front a les complexitats de la Guerra Freda i al creixent moviment dels drets civils a casa seva. Pateix un primer fracàs amb el fiasco de la badia de Cochinos però més tard aconsegueix dominar la crisi dels míssils de Cuba amb més destresa. Amb el seu assassinat, la presidència dels Kennedy s'acaba de manera brusca. Tanmateix, tot i el poc temps a la Casa Blanca, la Jackie crea una llegenda immortal: Camelot.
La covid va deixar 10.000 morts en residències a Catalunya i va posar en evidència les mancances del sistema. Tres anys després, ha canviat res?
Documental que reflexiona sobre l'etern intent de la humanitat de superar la mort, i examina les emocions que desperten els objectes d'un ésser estimat. Som al mes de març del 2020 i el Nord d'Itàlia està desbordat per la pandèmia. Centenars de persones moren soles als hospitals. Els seus objectes personals s'amunteguen a les sales, ficats dins de bosses de plàstic. En una conversa casual, un metge de l'hospital de Parma comenta a l'Stefano, un jove advocat, que és una llàstima no poder tornar els objectes personals dels difunts d'una manera digna. Així és com l'Stefano es posa al capdavant d'un grup de voluntaris, decidits a garantir la restitució d'aquests objectes a les famílies dels difunts, que no han pogut celebrar un funeral ni acomiadar-se com cal dels seus éssers estimats. Col·loquen els objectes en capses i en bossetes boniques, i el dia que els familiars els venen a recollir, parlen amb ells, els escolten i els fan costat.
La Dharma és més que un grup de música, i no només perquè és una família: la seva música té un estil propi, una sonoritat inimitable, i les circumstàncies històriques han fet que vagi lligada a la societat, la història i la cultura catalana
Viatge per la memòria històrica de la comissaria de Via Laietana de Barcelona que identifica als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes.
Aquest documental narra la història de la presó concordatària de Zamora (1968-1976), l'única del món per a religiosos, on es van recloure 53 sacerdots madrilenys, gallecs, catalans i bascos que s'havien manifestat en contra de la repressió de la dictadura franquista i a favor dels drets humans. El punt de partida és el retorn de quatre dels sacerdots, 50 anys després, al centre penitenciari -ara ja clausurat- en què van arribar a complir penes de més de deu anys. Eren sacerdots madrilenys, gallecs, catalans i bascos. El punt de partida és el retorn de quatre dels capellans, 50 anys després, al centre penitenciari -ara ja clausurat- en què van arribar a complir penes de més de deu anys.
Documental que descobreix el mapa de les 900 macrogranges catalanes recorrent l'eix transversal del Segrià a l'Empordà: l'autovia dels porcs. Som més porcs que catalans, en matem 23 milions l'any, només ens supera Alemanya. Podríem alimentar cinc vegades i mitja Catalunya, produïm 35 vegades més carn de la que hauríem de consumir, segons l'OMS. Un de cada quatre quilos que Europa exporta són made in Catalonia. Però, a quin preu? El documental planteja el debat sobre l'equilibri territorial, l'alt consum de carn i el model d'explotacions intensives.
Aquest documental ens parla d'uns agricultors i ramaders que volen trencar amb les estructures convencionals d'un sistema econòmic que els empeny a créixer indefinidament. El cineasta i activista Philipp Petruch ens porta a visitar tres iniciatives d'explotació agrícola comunitària al nord-est d'Alemanya. Totes tres comparteixen un objectiu precís: amb l'ajut dels habitants de la contrada, crear un circuit de subministrament de productes de proximitat basat en els valors de l'ecologia i del bé comú. Amb coratge, esperit comunitari i una nova relació entre productor i consumidor, pretenen canviar l'agricultura... i un trosset del planeta.
L'arqueòleg Eudald Carbonell creu fermament que la humanitat està arribant a un punt de no retorn. Que estem abocats a l'anomenada "sisena extinció", una de les amenaces més grans a les quals s'enfronta la humanitat i la primera que no seria per causes naturals
El documental "Com serem demà?" convida el públic a fer un recorregut vertiginós per la ment dels experts que ens recorden que el nostre cos canvia constantment com a reacció al món que ens envolta. Els humans hem canviat molt des que vam començar a caminar drets: ja no som les criatures encorbades, peludes i ben musculoses que una vegada caçaven a la sabana. Però la nostra evolució no és completa i el que ens espera pot anar més enllà de qualsevol cosa que haguem imaginat mai.
Quan l'exèrcit rus va envair Ucraïna, la Nika, la gossa dels pares de Stanislav Kapralov, el director d'aquest documental, va fugir espantada pel soroll de les bombes i es va perdre entre el caos de l'evacuació de Kíiv. L'Stanislav decideix buscar la Nika enmig de la destrucció del seu país i documenta la seva recerca. Això li fa descobrir molts voluntaris que ajuden els animals víctimes de la guerra. Visita el refugi per a gossos més gran d'Europa, que no té menjar per alimentar-los, una granja on els estruços van servir perquè els soldats russos juguessin a fer safaris i una hípica on els cavalls van morir cremats vius i participa en l'evacuació d'un zoo durant un bombardeig. La recerca d'una gossa perduda es converteix en un viatge que ens fa conèixer històries d'altruisme i d'humanitat enmig de la duresa de la guerra.
S'endinsa en l'ecosistema creat a les plataformes digitals perquè la propaganda de l'extrema dreta cali entre els joves.
Coincidint amb els 100 anys de ràdio a Catalunya, "La ràdio silenciada" fa una narració audiovisual per descobrir alguns dels aspectes més desconeguts de la posada en marxa d'EAJ-1 Ràdio Barcelona i del projecte d'EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya
La Núria Solé i el Pere Bosch comencen un viatge pels dos rius principals de les Conques Internes, el Ter i el Llobregat. Un recorregut per trobar les claus a aquest Canvi de Cicle.
Fa 12 anys una neta va començar a gravar a la seva àvia: volia atrapar el temps que l'Alzheimer anava a treure-li. Més d'una dècada de material filmat es converteix en una emotiva història sobre la voluntat d'estimar.
Un grup d'àvies sud-africanes apassionades pel futbol viatgen a França durant la Copa del Món per jugar un partit contra àvies franceses que viuen en residències. Les jugadores, gràcies a la seva experiència i determinació, trencaran les idees preconcebudes sobre les dones i la vellesa. El matx serà el punt de partida d'una trobada que transcendirà l'esport, l'edat i les fronteres.
Una vintena de noies que trenquen estereotips a cop d'stick. Tenen entre 15 i 20 anys i formen part de l'únic equip de criquet onze femení d'Espanya. Les seves famílies van arribar fa anys a diferents barris de Barcelona i Badalona provinents de països com Pakistan, Índia o Bangla Desh, però elles han crescut aquí, parlen català i lluiten per compaginar els dos mons en què conviuen.
Al documental "Llenceria fina al Kurdistan", la directora Jacqueline van Vugt retrata històries íntimes i confessions que tenen lloc a la primera botiga de roba interior del Kurdistan. Les dones apareixen retratades en un món dominat per la guerra, la religió, els homes, les seves mares i les àvies. I és una mostra d'autodeterminació, sensibilitat, sensualitat i sexualitat.
Basat en les imatges inèdites d'una visita de Gérard Depardieu a Corea del Nord, aquest documental revela un aspecte inquietant de l'actor, que es mostra completament desinhibit, amb grunyits equívocs, una clara obsessió pel sexe i comentaris fora de lloc que deriven cap al registre sexual sempre que es troba en presència de dones. Són unes imatges que prenen una significació molt especial actualment, arran de les múltiples acusacions de violència sexual que acumula Depardieu. El 16 de desembre de 2020, la primera de denunciar-lo va ser la jove actriu Charlotte Arnould. Des d'aleshores, quinze dones més han acusat l'actor. El documental investiga no solament el comportament inapropiat de Depardieu, sinó també la connivència del món del cinema francès, que ha mantingut en silenci durant molts anys l'aspecte més fosc d'una estrella a qui finalment han passat factura els excessos contra les dones.
Les investigacions policials que han dut als tribunals els dos únics acusats de la mort de l'ós Cachou a la Vall d'Aran. Com en un trhiller, el documental "Qui va matar Cachou?" dissecciona la recerca policial que ha acabat amb dos presumptes responsables als tribunals. Des del moment en què el responsable de Medi Natural de la Vall d'Aran s'adona que el collar de l'os dona senyal de mort fins que els Mossos analitzen les converses telefòniques dels sospitosos, que consideren claus per tancar la investigació. Les defenses dels acusats, en canvi, diuen que el cas s'ha tancat sense proves concloents. La investigació ha aixecat un mur de silenci que la policia no ha pogut trencar
La vall de Bella Coola, a la costa del nord-oest de la Colúmbia Britànica, al Canadà, és una de les regions del planeta amb una major concentració d'ossos i humans, i els conflictes de convivència són el pa de cada dia. Ara la caça de l'os gris hi està prohibida i hi està creixent descontroladament una indústria destinada a l'observació d'ossos. Aquests mamífers s'estan acostumant a la presència humana.
A l'Hospital de Bellvitge, un neurocirurgià especialista en tumors cerebrals i un grup de pacients lluiten plegats contra una malaltia incurable i, a la vegada, celebren la vida a través de la música, la passió comuna que els uneix.
Al sud d'Itàlia, les màfies prosperen des de fa més de 150 anys. Tanmateix, ha calgut esperar fins al 2014 perquè un papa s'hi hagi manifestat clarament en contra. Aquest silenci terriblement llarg de l'Església catòlica, que predica la pau i la tolerància, ha anat de la mà dels fenòmens mafiosos, fins i tot, quan aquests han tingut una gran repercussió internacional i la sang ha inundat ciutats com Palerm.
La millor jugadora del món ensenya en aquest documental la seva versió més personal després que durant un any i mig un equip del departament d'Esports de Televisió de Catalunya li ha estat fent un exhaustiu seguiment.
En els anys del boom de l'adopció internacional més de 13.000 infants van arribar a Catalunya. Avui ja són adults, i l'adopció els continua marcant la vida. Aquí han rebut molt d'amor, però n'hi ha prou, amb l'amor?
A França, més de 10.000 nadons viuen en una llar d'acollida, on cuidadors, educadors i assistents familiars els acompanyen en els seus primers passos a la vida. Aquest documental reflexiona sobre la capacitat dels infants de créixer lluny dels seus vincles de sang, qüestiona el seu futur i planteja el seu dret fonamental a una infància protegida, així com la importància dels professionals que treballen dins del servei d'acollida. Les càmeres s'endinsen en la llar d'infants de Sucy-en-Brie per conèixer la història del Basile, la Manon i l'Anne-Lise.
La història d'un club disposat a tot per a aconseguir el millor futbolista del món: Johan Cruyff. En una jugada mestra per canviar la seva dinàmica, el FC Barcelona s'endinsa en una enrevessada operació per aconseguir el fitxatge del jugador holandès. Un episodi vinculat a un dels més grans del futbol que combina esport i política.
Vint anys després de marxar Barcelona i deixar de fer teatre en català, Josep Maria Flotats ha tornat als escenaris amb una obra que l'ha dut de gira per teatres i sales de tot Catalunya i que ha tancat al Teatre Romea de la ciutat comtal amb el cartell d'entrades exhaurides penjat a les taquilles.
Mentre Broadway es prepara per tornar a obrir els teatres, després d'un tancament sense precedents de divuit mesos, una selecció dels actors i les actrius més populars que hi han desfilat ens expliquen la història d'alts i baixos d'aquesta zona de Nova York, que es va salvar de l'oblit i la degradació gràcies a les noves polítiques urbanístiques, les noves formes de teatre musical i un equilibri molt delicat entre art i negocis.
Especial divulgatiu on s'analitza la situació i l'afectació de l'ús de les pantalles i les noves tecnologies amb Agnès Marquès, Josep Palau i experts en la matèria. Entre ells, el neurocientífic Michel Desmurget, el doctor i professor David Bueno o el psicòleg clínic Fran Villar.
"La fugida" traça la ruta de la impunitat dels delictes d'abusos sexuals de dos sacerdots jesuïtes, a col·legis de Barcelona i de Cochabamba, a Bolívia. Uns abusos que han durat més de trenta anys, amb centenars de víctimes. La producció de 3Cat ha estat escollit Millor Documental del Festival Internacional de Cinema Santa Cruz, Bolívia.
A partir d'entrevistes exclusives i gravacions casolanes, Richard Williams, pare de les tenistes Venus i Serena, ens submergeix en la història de la seva família des dels inicis en les pistes de Compton fins als gloriosos triomfs a Wimbledon. Una història real de la lluita d'un home contra el racisme, la repressió i que, tot i això, va aconseguir ajudar les seves filles a convertir-se en dos grans atletes.
El doctor Pere Solés, metge i cineasta, d'uns cinquanta anys i canós, s'adona que s'està fent vell. Preocupat pels símptomes de l'envelliment que comença a patir, inicia un viatge per descobrir com aturar-lo i viure una vida més plena i més longeva.
Es pensa que resoldrà el misteri del geni. Creu que el convertirà en una estrella de la ciència. Però aquella decisió el perseguirà la resta de la seva vida. "L'home que va robar el cervell d'Einstein" explica la història curiosa i poc coneguda del doctor Dr. Thomas Stoltz Harvey. L'abril de 1955, el Tom Harvey és el cap del departament de patologia de l'hospital de Princeton, i mentre fa l'autòpsia d'Albert Einstein decideix robar el cervell del científic més famós del món. La família d'Einstein exigeix que els torni el cervell, però l'ambiciós Harvey acaba arribant-hi a un acord secret per conservar-lo en nom de la ciència. Després de tallar el cervell en 240 trossos es passa els següents 50 anys amagant-lo en soterranis, maleters i caixes de cartó, mentre la seva vida personal i professional s'ensorra. Perd la feina, es divorcia tres vegades i als vuitanta-i-tants anys fa el torn de nit en una fàbrica de plàstics.
A través de l'Arbúcies Club de Futbol coneixem els somnis i desenganys dels sis mil habitants d'una vall al peu del Montseny. Un poble on el motor econòmic és la indústria carrossera, amb un índex molt elevat d'immigració, i que ara viu amb il·lusió el nou projecte esportiu i social de l'equip de futbol, encapçalat pel popular còmic Fel Faixedas i la seva junta directiva.
Sara Mardini, que va ser nedadora de competició a Síria, es va convertir en la refugiada més famosa d'Europa quan va salvar la vida de 18 persones a punt de morir ofegades. Després de treballar com a voluntària de rescat al Mediterrani, està acusada de tràfic de persones i s'enfronta a una pena de 25 anys de presó.
Artistes com The Tyets, Julieta, Mushka, Figa Flawas o Flashy Ice Cream han emergit amb força al panorama musical català, al costat de bandes ja consagrades com Oques Grasses, Buhos, Doctor Prats o La Pegatina. Una nova etapa en què s'ha consolidat l'èxit de la música en català més enllà de les nostres fronteres.
A la segona meitat del segle XX es va iniciar un període molt marcat de degradació del riu Besòs, que va acabar convertint-se en un dels rius més contaminats d'Europa. Però abans d'acabar el segle, el riu es va començar a transformar en positiu.
Per mitjà de més de 30 entrevistes, "Dilluns" ofereix una mirada renovada i fora de tota convenció sobre els camins de la feina i la professió, i mostra que canviar i rectificar forma part de l'aprenentatge al llarg de la vida. L'objectiu és treure pressió als joves sobre el moment vital en què han de triar que estudiar i en quin camí professional iniciar-se.
Durant molts anys, Bruce Farrer, un professor d'institut canadenc, encarrega als seus alumnes una tasca: escriure's una carta cadascú a si mateix on expliqui com veu la vida i com s'imagina el futur. Un escrit que el professor guarda i envia al seu autor 20 anys després. Un mètode que irromp com un recordatori que ens permet aturar-nos, mirar enrere i plantejar-nos que mai és tard per reconnectar.
En la seva croada personal en defensa dels taurons, la científica marina Gàdor Muntaner s'embarca en una aventura màgica a la recerca d'aquest animal.
Fa tot just un any de la incursió i l'atac de Hamas al sud d'Israel, que va acabar amb la vida de 1.200 persones i el segrest de 250 més. Aquell mateix dia va començar l'operació de l'exèrcit israelià per envair Gaza, on ja hi ha més de 41.000 morts. En aquesta escalada bèl·lica, la més greu dels darrers 20 anys a la zona, el conflicte s'ha estès també a Cisjordània i al Líban, on els atacs israelians ja han provocat centenars de víctimes. El documental "Supernova: Massacre al festival de música" mostra què va passar el 7 d'octubre de l'any passat i ofereix una visió sense precedents de l'horror de l'atac de Hamas al festival de música Nova, a tocar amb la frontera amb Gaza, amb el testimoni de les víctimes i imatges inèdites.
El documental "Israelitats" explora de manera única com les actituds jueves cap a Israel estan canviant de manera espectacular, amb conseqüències massives per a la regió i per al mateix judaisme.
Cinquanta anys després de l'accident de Fígols, el més greu a la mineria moderna a tot l'estat espanyol, les incògnites sobre la tragèdia continuen obertes. Ara, els fills de les víctimes s'han proposat trobar la veritat.
El documental narra la història de Tracy Edwards, una noia anglesa que, després de la mort del seu pare quan tenia deu anys i del matrimoni de la seva mare amb un padrastre maltractador, va fugir de casa amb setze anys i es va enamorar del món de la vela. Després d'un intent fallit de participar a la regata Whitbread en un veler tripulat per homes, va decidir reunir la primera tripulació íntegrament femenina per fer la volta al món a vela en aquesta competició. Davant de l'escepticisme general, i gràcies al patrocini del rei Hussein de Jordània, que havia conegut quan treballava d'hostessa en iots, Edwards va aconseguir fer realitat el somni de competir a la Whitbread amb una tripulació només de noies. Així va obrir la porta a altres noies al món de la vela, tradicionalment dominat pels homes.
Després de 25 anys de la mort de Carles Sabater, el documental "Carles Sabater. No espereu res de mi" dona a conèixer la vida del cantant i actor a baix de l'escenari, a través d'imatges inèdites de la seva càmera personal i dels testimonis del seu cercle més íntim.
L'estrella del pop vietnamita Mai Khoi ho tenia tot: diners, fama i la benedicció del Partit Comunista Vietnamita. Però quan el govern reprimeix els que s'hi oposen, Khoi gira l'esquena a l'estrellat i ho arrisca tot per plantar-se contra l'opressió del control comunista i inspirar a altres a unir-se a ella.
Cada quatre anys, abans de les eleccions presidencials, la televisió pública dels Estats Units elabora un documental extens per explicar a fons la personalitat i la trajectòria dels dos candidats principals. Amb rigor i equanimitat, el documental fa un repàs de la vida de Donald Trump i de Kamala Harris i, recorrent a gent molt propera a ells i a una gran abundància de documents, presenta un perfil polièdric d'aquestes dues persones tan diferents. Entre Harris i Trump gairebé només hi ha diferències. Pràcticament només coincideixen en el fet que tots dos han estat a la Casa Blanca durant un mandat: Trump com a president i Harris com a vicepresidenta. Fins al 21 de juliol passat, dia en què Joe Biden va anunciar la seva retirada, semblava que Trump s'encaminava cap a la victòria, però l'entrada de Harris a la cursa electoral va provocar un canvi de tendència. Sigui quin sigui el guanyador d'aquestes eleccions, li tocarà governar un país profundament dividit.
Enfilada en una barricada de la Rambla cantonada amb el carrer de l'Hospital de Barcelona, somrient i amb una bandera de la CNT i la FAI, es va convertir en la icona de l'anarquisme durant la Guerra Civil, però fins fa poc es desconeixia qui era la miliciana protagonista d'aquesta instantània i qui n'era l'autor. Una investigació que ha permès descobrir qui era aquesta miliciana, que es va convertir en la icona de l'anarquisme durant la Guerra Civil.
La valentia de Cristina Zalba, una pagesa d'Oix, a l'Alta Garrotxa, que va amagar el maqui Antoni Figueras a casa seva durant 508 dies, abans de la seva fugida a França.
Presentat per l'actriu i humorista quebequesa Kim Lévesque-Lizotte, el documental "Hola, aquí tens el meu penis" investiga d'una manera simpàtica el fenomen de les "fotopolles", les fotografies de penis enviades per internet, amb testimonis dels homes que les envien, de les dones que les reben i d'especialistes
"Et faran un home", el documental que per primera vegada denuncia abusos a la mili. Homes víctimes d'abusos a la mili trenquen el silenci.
"Assetjament a l'exèrcit. Trencant el silenci" es fa ressò de quintades extremes, violència física i assetjament moral i sexual a l'exèrcit francès. Un documental impactant, que denuncia uns fets d'una gravetat indescriptible i el silenci de les institucions. Una llei del silenci que diversos militars han decidit trencar.
La decisió de Hakeem Al-Araibi, futbolista professional, de participar en les manifestacions de la Primavera Àrab li va costar la persecució del règim de la família reial bahrainiana, amb tortures incloses. A Austràlia, construeix una nova vida i denuncia el xeic Salman, cosa que empitjora la situació. El 2018 desencadena una trama judicial i política, en què es veuen implicats tres països, dues famílies reials i la FIFA. Però un grup d'activistes protagonitza una campanya trepidant per salvar-li la vida.
En descobrir que la seva filla té una anomalia genètica que afecta la seva salut respiratòria, la Meri s'embarca en una lluita pel dret a un aire net.
La fàbrica siderúrgica més gran d'Europa es troba a la ciutat de Tàrent, al sud d'Itàlia, i fa temps que ha estat criticada per emetre substàncies tòxiques. Nombrosos estudis demostren que els seus processos de producció d'acer generen substàncies tòxiques i que les taxes de càncer entre la població són desproporcionadament altes. El govern de Roma ho sap des de fa anys, però la producció d'acer continua. Com és possible això?
En el moment més tràgic de la pandèmia, va néixer el fenomen musical dels Stay Homas, una banda que ara lluita, a la seva manera centennial, per fugir d'un origen que els llastra. El costat més íntim dels Stay Homas, el fenomen musical de la pandèmia.
Les bambolines de l'espectacle "La gran nit de Dagoll Dagom" (festival Grec, 2024) són el punt de partida de l'especial sobre la companyia de teatre que després de 50 anys de trajectòria, ha decidit deixar els escenaris.
Els periodistes Xavier Deleu i Marianne Kerfriden han rastrejat la cadena de producció d'Ikea, una de les marques preferides dels consumidors amb mil milions de clients. La investigació revela que la marca del logotip groc i blau contribueix a la destrucció de la biodiversitat a tot el planeta, alimenta el comerç, a vegades il.legal, de la fusta.
L'estiu del 2019, la veterana actriu Carme Elias, a qui acabaven de diagnosticar d'Alzheimer, i la seva amiga i directora Claudia Pinto decideixen rodar la seva tercera i última pel·lícula juntes. El que comença sent una pel·lícula secreta i sense pretensions acaba per convertir-se en una contundent invitació a viure el present. Un pacte d'amor i amistat. Un cant a la vocació i al miracle de l'art.
A través d'arxius inèdits i dels diaris personals de les dones, metges i voluntaris que van ajudar els menors perduts després de la Segona Guerra Mundial, el documental "Els fills del caos" descobreix l'abast del trauma patit per milers de nens que van sobreviure als horrors de la guerra, però que es van trobar sols i desemparats durant la postguerra. Un episodi inèdit, 80 anys després de la fi de la guerra.
Un documental sobre la lluita diària contra els nostres cossos. A partir del testimoni de 7 persones amb projecció pública, veurem com els ha afectat al llarg de la seva vida la pressió per encaixar en els cànons de bellesa.
Ja s'ha dit tot sobre les actrius d'edat avançada. Per què som tan exigents amb les actrius i en canvi acceptem que els homes puguin envellir. A través d'entrevistes a actrius conegudes i a directores de cine, aquest documental explora el procés d'obertura de la indústira cinematogràfica per acceptar que l'envelliment també forma part de la vida de les dones.
Una mirada reveladora i humorística als darrers 100 anys d'educació sobre l'impuls més bàsic de la humanitat: el sexe.
Quan Antonia Singla pujava a l'escenari ho feia sense sentir la música. Nascuda sorda en una família romaní dels suburbis de Barcelona, la Singla va aconseguir la fama internacional als 17 anys, captivant el públic amb les seves actuacions.
L'italo disco és un gènere musical que va sorgir a Itàlia i va triomfar als anys 80 a molts llocs del món; combinava melodies sintètiques, lletres en anglès macarrònic i una mena de futurisme. En aquest documental, es repassa la història d'aquest tipus de música que té l'origen en la música disco americana i que va ser fonamental per al house que va néixer a Chicago a finals d'aquella dècada.
Noah Higón, una jove amb set malalties rares, que ens recorda que sense ciència no hi ha futur.
Mary Lamb Waugh té 90 anys i desafia les normes amb les seves insaciables ganes de viure. "Visca la Mary" explora el seu viatge pel feminisme, l'emigració, l'art, l'educació i la navegació per alta mar. Tot encarnat en la vida d'una dona extraordinària, des d'Irlanda a Sitges, passant per diferents ciutats angleses.
Desenes d'iniciatives pretenen impulsar la llengua o bé en fan ús de manera habitual i totalment normalitzada als mitjans i a les xarxes socials amb un important creixement. Aquest programa especial, presentat per Agnès Marquès i amb la col·laboració d'especialistes de diversos sectors, profunditza en la situació de l'ús del català a partir de les dades de l'Enquesta d'Usos lingüístics del 2023.
Els primers 100 anys de vida de la ràdio a Catalunya, amb el testimoni de més de vint dones professionals del mitjà radiofònic.
Als 17 anys, Lamine Yamal s'ha convertit en un dels millors futbolistes del món. En cada celebració de gol dibuixa amb les seves mans el 304, els tres darrers dígits de Rocafonda, el barri de Mataró on encara hi viu la seva àvia Fàtima.
Viatge per la vida d'en Pep Salsetes: un savi de la cuina catalana que "ha salvat la cuina tradicional", en paraules de Maria Nicolau. L'acompanyen en aquest periple amics com Ramon Parellada i Jaume Subirós, entre d'altres.
En aquest documental coneixerem la història i els secrets de la Guia Michelin i els criteris que apliquen els inspectors per atorgar als restaurants una, dues o tres estrelles. El director internacional de la guia, Michael Ellis, ens ofereix la visió oficial de Michelin, mentre que els xefs guardonats, alguns dels quals han sumat o perdut estrelles, ens presenten la seva perspectiva. També hi diuen la seva els crítics de la guia, que la consideren una eina de màrqueting del fabricant de pneumàtics amb interessos que van més enllà dels purament gastronòmics. Tot i així, la Guia Michelin continua sent un referent mundial del món de l'alta cuina.
L'any 1983, la cadena ABC va emetre "El dia després", un relat fictici de les conseqüències d'una guerra nuclear. Va ser rècord d'audiència i l'impacte va arribar a la Casa Blanca. "Un fenomen televisiu" recull aquella història.
Aquest documental explora els fets que va provocar la famosa adaptació radiofònica que va fer Orson Welles de la novel·la d'H. G. Wells La guerra dels mons. Amb l'emissió radiofònica de la CBS com a eix narratiu, el documental analitza els factors que van contribuir a desencadenar un dels episodis d'histèria col·lectiva més importants de la història dels Estats Units; factors com ara la fascinació de la humanitat per la vida a Mart, l'hegemonia de la ràdio com a mitjà de comunicació i d'informació, la impactant explosió del dirigible Hindenburg o la creativitat d'Orson Welles, que va dirigir la radionovel·la amb 23 anys. La reacció de la gent, immortalitzada en milers de cartes dirigides a l'emissora, a la Comissió Federal de Comunicacions i al mateix Welles, queda representada en unes entrevistes dramatitzades davant de la càmera.
El documental "Satanàs et reclama" explica la història, fins ara desconeguda, de la histèria col·lectiva coneguda com "el pànic satànic" de les dècades dels anys vuitanta i noranta, causada pel llibre "Michelle recorda", un èxit de vendes escrit pel psiquiatre catòlic Lawrence Pazder i la seva pacient Michelle Smith a la tranquil·la ciutat de Victoria, a la província canadenca de la Colúmbia Britànica.
El documental "El Vietnam: Els nois que van dir no" repassa la història del moviment de resistència al reclutament militar que es va oposar a la guerra dels Estats Units al Vietnam. Va ser un moviment no-violent de tota una generació, que es va atrevir a desobeir la llei per defensar la pau i que va inspirar moltes lluites posteriors.
Aquest documental vol retratar la realitat borrosa en què s'ha convertit la frontera francoespanyola dels Pirineus i que qüestiona l'estat de dret.
El cuiner d'un vaixell cau al mar dins de la nau, a 31 metres sota l'aigua. Totes les persones que hi havia a bord s'ofeguen menys ell. Aquesta és la història real d'un rescat miraculós, explicada a través dels enregistraments autèntics dels aparells de ràdio i els cascos que duien els submarinistes que el van rescatar. La història d'un home que, en ser rescatat, va saber que carregaria per sempre més amb la mort dels seus dotze companys.
Un nen porta a l'esquena el cos sense vida del seu germà petit, a la ciutat devastada de Nagasaki després de la bomba atòmica. Un soldat de l'exèrcit nord-americà, Joe O'Donnell, va fer una foto on se'l veia esperant-se estoicament davant d'una pira crematòria. Ningú no sap el nom del nen, però la foto s'ha convertit en una imatge icònica de la tragèdia humana de la guerra nuclear. Aquest documental segueix la investigació que pretén entendre millor la fotografia, mentre explora el destí de milers d'"orfes per la bomba atòmica" i les seves penúries tot intentat sobreviure després de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
La Larissa i les seves dues germanes van ser adoptades al Brasil ara fa vint anys. Fa poc van aconseguir trobar la mare biològica. Quan s'acosta el moment de retrobar-se, afloren les pors, els dubtes i les incerteses.
Què passa quan una noia adoptada decideix canviar el seu destí enfrontant-se al sistema? El documental segueix l'Amy mentre decideix emprendre una croada contra les autoritats daneses i etíops per intentar anul·lar la seva adopció, així com per provar, desesperadament, de recuperar les relacions que ha perdut i la seva identitat. Al llarg de tres anys, som testimonis de la seva lluita per obtenir el seu desig més preuat: reconstruir els vincles familiars, que van quedar destruïts d'un dia per l'altre quan la van adoptar amb nou anys.
El documental "Plat en blanc" segueix el camí dels tres cuiners del Disfrutar per convertir aquest restaurant en el millor del món. Al mateix temps, descobreix com és el seu procés creatiu, el seu pas pel restaurant El Bulli i l'impacte de la seva professió en la seva vida personal.
L'11 de juny de 1955, les 24 Hores de Le Mans es van convertir en la cursa més mortífera de la història de l'automobilisme. Això va capgirar la vida de centenars de famílies. El director del documental "Le Mans, la tragèdia del 55", Emmanuel Reyé, hi va perdre dos dels seus oncles. Avui, 70 anys després de la tragèdia, encara hi ha moltes preguntes sense resoldre malgrat la investigació de l'època.
El documental exposa els perills de compartir imatges dels fills a les xarxes socials i obre una reflexió sobre la necessitat de protegir els infants.
El documental exposa les alarmants veritats que s'amaguen darrere de l'economia de la publicitat digital, i mostra l'impacte transcendental que aquesta té a les nostres vides. És possible construir un model publicitari digital més segur?
Aquesta és la història de més d'un segle de saquejos colonials i d'apropiació d'obres d'art per part d'Europa. De batalles incessants des d'Àfrica per recuperar-les. I de grans museus que celebren l'art africà, però en guarden gelosament els seus tresors: màscares, estàtues, restes humanes, fòssils, joies... Sembla que ha arribat el moment de la restitució definitiva. Compliran les seves promeses els estats europeus?
"MàQKina. Història d'una subcultura" plasma un fenomen que ara revifa. Als inicis de la dècada dels 90, la cultura dance arrasava a tota Europa. Catalunya va prendre el relleu de la ruta valenciana i per la seva geografia brollaven tot un seguit de discoteques i afterhours que programaven un so propi, de nom "màquina". L'afluència era tan massiva que la indústria discogràfica va explotar el fenomen i va néixer una subcultura que devorava el cap de setmana a dentegades.
La primavera de 2019, una beluga escapada d'una base militar russa secreta va aparèixer a l'extrem nord de Noruega, una zona de gran importància geoestratègica. Portava un arnès i buscava espontàniament el contacte amb els humans. De seguida es va convertir en un fenomen viral a les xarxes socials.
Una dècada després del documental "El Viatge de l'Unai", amb dinou anys, l'Unai viatja a Groenlàndia a la recerca d'ossos polars i bous mesquers. Allà, descobreix els secrets de l'Àrtic mentre afronta els reptes de l'exploració en solitari.
En un esport històricament marcat per la tradició, l'exnedadora Andrea Fuentes s'ha atrevit a trencar motlles. Des de provar moviments i acrobàcies inimaginables fins a destacar el rol masculí i prioritzar la salut mental, s'ha convertit en una entrenadora admirada a tot el món.
Lluc Crusellas, un inexpert pastisser osonenc de vint-i-sis anys, s'enfronta al repte més gran de la seva carrera: entrar a l'Olimp dels grans pastissers guanyant el World Chocolate Masters. La preparació física i psicològica del jove Lluc i les seves capacitats xocolateres, artístiques i creatives són analitzades pels millors pastissers mundials al documental "Lluc, una crònica de la pastisseria". Al mateix temps, es mostra gairebé en primera persona l'emoció de l'aventura d'en Lluc i el seu equip.
De 1967 a 1975, Eddy Merckx ho va guanyar tot, devorava tots els seus rivals sense pietat. En menys d'una dècada, es va consolidar com la icona absoluta del ciclisme mundial. Però, amb tantes victòries constants, el conegut com "el Caníbal" va acabar convertint-se en una figura polèmica. Com es continua pedalant quan l'admiració es transforma en odi? Aquest documental recorre l'extraordinari camí del millor campió de tots els temps.
Des que va deixar The Police, Sting ha destacat per una carrera amb una gran llibertat creativa, però sempre s'ha guanyat el favor del públic. A més, és conegut per la seva gran implicació personal en projectes de justícia social i per a la defensa del medi ambient. En més de quaranta anys, ha venut més de 100 milions de discos i ha guanyat 16 Grammys. Malgrat tot, poca gent coneix la persona darrere del personatge. Aquest documental parteix d'entrevistes amb ell mateix i amb altres artistes per oferir una visió íntima d'un dels músics més influents de l'actualitat.
Els AC/DC van començar a tenir èxit el 1979. Una longevitat incomparable. 250 milions de discos venuts, milers de concerts, 17 àlbums, una base fidel de fans cada cop més nombrosa i jove. Atemporal, a la vegada vintage i contemporani, el grup continua escrivint la seva llegenda després de 50 anys d'una història única i excepcional, a pesar de diverses tragèdies que han posat en perill l'existència de la banda. La seva popularitat sembla eterna. Des del començament, AC/DC ha sigut una cosa de família. La tribu Young. Tres germans: el Malcolm, la força motriu, l'Angus, el prodigi de la guitarra, i el George, el mentor. Al si de la família Young, fer música sempre ha estat molt més que un hobby, ha estat un autèntic projecte de vida. Sota els focus d'AC/DC, el Malcolm i l'Angus. A l'ombra, el germà gran, el George. Va ser el seu protector, el seu conseller artístic, el seu productor i fins i tot l'home que va donar el vistiplau al Bon Scott, el seu carismàtic cantant. Aquesta química fami
