L'Albert Pla i en Quimi Portet no troben el nou programa d'en Peyu gaire innovador, però de seguida s'hi aficionen. En Quimi calcula la rapidesa de la llengua dels camaleons i l'Albert no està d'acord amb la gent que escull els noms dels animals; tòtil no hauria de ser un insult mai més! A més, el naturalista Jaume Sañé descobreix a en Peyu el món de les granotes i gripaus autòctons de Catalunya. En Peyu no ha entrat mai a una bassa i no sap quins animals perillosos hi pot trobar. En Jaume li parla sobre la bioseguretat i que els humans som realment els perillosos.
El Jaume porta en Peyu als Pirineus a buscar rastres d'os bru. Li explica la problemàtica que aquest animal ha tingut sempre amb l'ésser humà. També li comenta quines mesures s'estan portant a terme per tal que la gent i l'os puguin conviure sense problemes. En Quimi troba molt interessant que els ossos no puguin expressar emocions a través del rostre i vol aprofitar-ho per entrenar ossos com a jugadors de pòquer. L'Albert Pla confirma que la mel és un dels menjars preferits dels ossos, però li ha xocat descobrir que l'abella Maia era, en realitat, una vespa.
El Jaume explica a en Peyu que els animals carronyaires són molt importants per a la natura. Albert Pla i en Quimi filosofen sobre la mort i sobre on desitgen que els seus cossos vagin a parar un cop hagin traspassat. En Quimi i Albert Pla arriben a la conclusió que la natura és antinatural, perquè hi ha voltors que viuen en famílies de dos mascles i una femella. Per la seva banda, l'Albert ho passa molt malament perquè les imatges aèries el maregen, i parlar de la mort li fa respecte.
El Jaume i en Peyu van al Parc Nacional dels Aiguamolls per fer un simulacre de BMS (Butterfly Monitoring Scheme) i veure la gran quantitat de papallones que hi ha a Catalunya. El Jaume explica que les papallones són uns animals prehistòrics que vas sobreviure quan els dinosaures es van extingir. L'Albert Pla no s'estanya gens i té una teoria que demostra que les papallones són indestructibles. El capítol comença molt bé però el comitè de savis canvia la seva opinió del "Natura Sàvia". Resulta que el mascle de la papallona Apol·lo tapa l'aparell reproductor de la femella perquè ella no pugui copular amb cap altre mascle. Aquest tema provocarà una discussió entre l'Albert, en Quimi i en Peyu.
De l'Alta Ribagorça fins al Delta de l'Ebre. Aquest és el viatge que fan el Jaume Sañé i en Peyu per descobrir la vida de dues espècies de peix autòcton d'allò més interessants: la truita i l'anguila. De la truita en descobrirem la seva agressivitat i de l'anguila el seu llarg i misteriós viatge que acaba amb una gran orgia. Que el comitè de savis li trobi pegues al programa és una cosa que comença a ser habitual, en aquest capítol la principal novetat és que l'Albert ha adoptat una mascota. En Quimi i en Peyu, però, no estan d'acord a incorporar un altre animal de companyia al programa.
Els caragols són lents, exageradament lents. Podríem dir que són unes bestioles molt poc televisives i el comitè de savis té por que aquest capítol sigui massa feixuc. La seva opinió canvia quan el Jaume explica la vida sexual dels caragols. En Quimi i l'Albert queden fascinats en descobrir que aquests animals poden arribar a ser hermafrodites i que es poden autofecundar. L'hermafroditisme d'algunes espècies provoca un embolic entre en Peyu, l'Albert i en Quimi, ja que no saben si fer servir l'article masculí o el femení. El tema del gènere sempre és delicat i han de trobar una solució per tirar el "Natura sàvia" endavant.
Els flamencs són animals peculiars, misteriosos. El Jaume li explica a en Peyu que la llegenda del fènix segurament sorgeix d'aquest animal. L'Albert, però, assegura que l'au fènix existeix i que, durant un temps, l'ocell llegendari vivia dins del cendrer del seu cotxe. El comitè de savis està molt decebut amb en Peyu, aquest cop per motius personals. Després de set capítols en Peyu encara és l'hora que porti algun regal, que tingui un petit detall. Amb un paquet d'arròs i un licor del Delta de l'Ebre en Peyu hauria quedat com un senyor, però resulta que està massa ocupat gravant animalons per tot Catalunya.
En Peyu és un professional de primera, això ningú ho posa en dubte. Malauradament, el capítol sobre les serps li ve una mica gros. Sort en té del Jaume Sañé, que li treu les castanyes del foc. Escurçons, serps verinoses i serps gegants! El comitè de savis està encantat amb el capítol, que una mica de risc sempre fa pujar l'audiència.
El rorqual comú és el segon animal més gran del món i viu a la Mediterrània. El Jaume ens explica que el rorqual comú pot arribar a fer 25 metres de llargada; l'animal més gran és la balena blava i el supera per pocs metres. En Peyu queda impressionat, no hauria pensat mai que un animal com el rorqual comú visqués tan a prop de les nostres costes. El comitè de savis també ha quedat bocabadat. No pas per la mida del rorqual comú ni perquè les balenes i els dofins són mamífers com els humans, sinó perquè acaben de descobrir que Catalunya té mar.
El Jaume ens explica que els vampirs existeixen i s'alimenten de la sang d'altres animals. En Peyu no ha de tenir cap por, ja que ni xuclen la sang del coll de les donzelles ni transformen les seves víctimes en morts vivents. El cinema de terror ha fet molt de mal i els vampirs no tenen res a veure amb les pel·lícules de Dràcula. L'Albert, però, no suporta els ratpenats i aquest capítol no li està suposant una feina fàcil; la situació encara és posa més tensa quan en Jaume comenta que a Catalunya hi ha una espècie de ratpenat d'una mida considerable que menja ocells.
Criar molt, adaptar-se al medi i tenir pocs enemics naturals. El Jaume li explica a en Peyu que el porc senglar reuneix aquestes característiques a la perfecció, i per això hi ha porcs senglars a pràcticament tot el planeta. El comitè de savis opina que a Catalunya no tenim cap problema amb els senglars, sinó que tenim un problema amb els caçadors, que tenen molt mala punteria. Els porcs de granja i els porcs vietnamites són de la mateixa espècie que el porc senglar i això li provoca set a l'Albert. Tant parlar de porcs fa que l'Albert no pari de beure aigua i s'acaba bevent l'aigua de la peixera de l'Omelet.
El Jaume ens explica els diversos mussols que podem trobar a Catalunya. Evidentment, en un programa sobre aus rapinyaires, els ratolins seran els grans damnificats. En Peyu i el Jaume visiten el Centre de Fauna de Torreferrussa i ens expliquen què s'ha de fer i què no s'ha de fer si trobem un mussol aparentment ferit a plena llum del dia. L'animal fruit de la hibridació entre en Tubi i l'Omelet no s'acaba d'adaptar a la peixera, i l'Albert el vol portar a un centre de fauna perquè el cuidin.
Santa Caterina és una de les patrones del programa, ja que és la patrona dels filòsofs. El capítol recull els millors moments de la temporada, un regal cap als fans, perquè puguin tornar a gaudir de les explicacions d'en Jaume i de les filosofades més fines del nostre comitè de savis. La mort d'en Tubi (la primera), la pesca de l'Omelet, l'extinció dels dinosaures, la fermentació divertida de les osses, les espectaculars imatges del delta de l'Ebre... seran alguns dels moments que reviurem durant aquest capítol especial. La mida del penis dels llimacs, el pes dels testicles dels ratpenats mascles, totes les escenes sexuals i de ratolins devorats també hi estaran presents.
Que el "Natura sàvia" hagi anat tan bé és tot un miracle, ja que rodar amb animals salvatges mai és fàcil. Volem dir animals com en Quimi Portet, l'Albert Pla i en Peyu. Si ha sortit un programa amb cara i ulls és gràcies a una intervenció divina. Coneixem les interioritats del programa: preses falses, rialles, l'equip humà darrere les càmeres i tot el bon humor que hi ha hagut durant les gravacions. També es respondran alguns dubtes existencials: En Quimi beu whisky de veritat durant el rodatge? Improvisen tota l'estona? Com és treballar amb en Quim i l'Albert?
El primer dia de classe, descobrim les infidelitats de la mallerenga i trenquem el mite que assegura que els ocells petits quan neixen són lletjos. El curs de biologia s'inaugura amb moltes emocions, però no hi ha temps a perdre i l'equip docent ha de repartir coneixement des del minut zero.
Un dels titulars d'aquest màster podria ser que les tortugues estrangeres criden més que les catalanes quan tenen relacions sexuals, això és així. Parlem de tortugues, de les marines, d'invasions i de quantes d'elles crien a Catalunya. Ens plantegem, també, en quin moment vam pensar que les tortugues de Florida s'empassarien que una peixera de plàstic amb una palmera era la seva Florida natal.
Mentre coneixem totes les àligues que hi ha a Catalunya, en Peyu ha decidit posar-se a prova i experimentar la sensació de tenir una àguila de cap blanc a escassos centímetres d'ell. Mentrestant, a la facultat creix la intriga per conèixer el director, el senyor Jackson, i la doctora Iris parla de la seva joventut i l'educació que va rebre en ple franquisme.
A diferència dels humans, quan dos llops mascles lluiten per definir qui serà el líder, mai s'arriben a matar l'un a l'altre. Estem segurs que són ells, els animals ferotges? Quina quantitat d'ADN comparteixen amb els gossos? Què és la llei de la micció? Ho descobrim mentre, a l'escola, el professor ha de cridar l'atenció a alguns dels alumnes pel seu comportament impropi.
Les abelles són un exemple de treball en equip, cadascuna amb la seva tasca i les seves funcions dins de l'eixam. Semblen insignificants, però les nostres vides depenen d'elles. A la facultat comença a haver-hi tensió. Els alumnes s'han organitzat per fer vaga i reclamar millors condicions. Caldrà veure com ho gestiona l'equip docent.
Des de les illes Medes fins a la Ràpita, de punta a punta de Catalunya, resseguim el mar per conèixer algunes espècies que no toquen mai terra ferma. Per fi aprendrem a diferenciar les gavines dels gavians, i el més important, per fi sabrem quin coi d'ocell és el que apareix en el logotip del Partit Popular.
Estem davant d'un dels pocs documentals de natura rodat al clavegueram de Barcelona, perquè calia dedicar una classe a parlar d'un dels animals amb qui convivim, vulguem o no, més a prop: les rates. Més enllà de la imatge que tenim d'aquesta espècie, també hi ha rosegadors bonics com l'esquirol o el liró. I com ens encanta aprendre, coneixem un nou concepte que sortirà a examen: l'estivació.
Hi ha molta confusió entre la geneta i el gat mesquer, però la Lídia Freixas ens ajudarà a sortir de dubtes. Per primera vegada el professor titular fa un pas al costat i deixa la responsabilitat de la classe als seus ajudants. Esperem que no baixi el nivell habitual.
Que avui dia hi hagi cigonyes catalanes els hi devem, exclusivament, a unes cigonyes extremenyes que van venir fins aquí a salvar i repoblar Catalunya. Gràcies a això, actualment hi ha una bona població d'aquesta espècie a casa nostra. A més de conèixer moltes altres curiositats d'aquests ocells, tenim el privilegi d'estar just al davant d'un niu de cigonya amb dues cries. Mentrestant, a la Facultat de St. Julian's School a algú de l'equip docent se li ha despertat el rellotge biològic i ha decidit tenir un fill.
S'acaba el curs i hem decidit dedicar la classe a les cuques, aquests éssers que sovint ens semblen insignificants, però que són bàsics per a l'equilibri del nostre ecosistema. Mentrestant, a St. Julian's School tothom explota. Els alumnes volen els seus títols i l'equip docent vol cobrar per la feina feta. Què passarà?
