La història de Núñez des de la seva arribada a Catalunya fill d'un duaner humil, la seva ascensió a la societat catalana com a constructor immobiliari, la seva victòria a les eleccions del Barça contra pronòstic i enmig d'una de les campanyes més fosques que es recorden i el seu primer gran títol com a president. Una final que va marcar un abans i un després a la història del club i en la personalitat del propi Núñez: la final de Basilea.
Impulsat per l'èxit de Basilea, Núñez intenta fer del Barça el millor club d'Europa. Però malgrat els grans fitxatges d'estrelles com Schuster, Maradona i Quini i la quantitat astronòmica de diners invertits, sempre trobarà un impediment o altre que s'interposarà en el camí cap al seu somni. El segrest de Quini, el caràcter problemàtic de Schuster, l'hepatitis de Maradona i la seva posterior lesió, els problemes del vestidor amb les drogues... Fins que decideix prendre una decisió impopular, vendre al crack argentí, que al cap i a la fi el conduirà contra pronòstic a conquerir l'any següent la seva primera Lliga. Ara, només queda un pas per fer realitat el Barça triomfant que va prometre a les eleccions: guanyar la copa d'Europa en una final a Sevilla, contra un rival desconegut i amb la grada plena d'aficionats del Barça. El somni de Núñez, i de tot el barcelonisme, és més a tocar que mai.
El somni de la final de Sevilla esdevé un malson. El trauma de perdre la final de la Copa d'Europa a casa, contra un rival desconegut, i sense haver estat capaç de marcar ni un sol gol a la tanda de penals s'arrossega durant dos anys, fins a esclatar en la rebel·lió de la plantilla contra el president en el conegut com a Motí de l'Hesperia, avivat també pels problemes dels contractes amb Hisenda. Després de deu anys, a Núñez només li queda una carta abans de deixar el càrrec: apostar per una carta guanyadora, Johann Cruyff. Salvant tota mena d'obstacles, amb ell viurà els millors moments de la seva història com a president, però també els inicis d'una rivalitat que esquinçarà el club en el futur. Com a conseqüència d'aquesta rivalitat, tres dies abans del dia més important de la història del Barça, la final de Wembley, Núñez anuncia una decisió inesperada.
Coincidint amb l'eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona, Núñez aconsegueix per fi el que havia promès: el Barça és l'equip més gran d'Europa. El "Dream team", que deu el seu nom precisament a l'equip de bàsquet dels Estats Units durant els Jocs, és admirat per tothom. Però, coincidint amb una altra final de Copa d'Europa, el somni es trenca i esdevé un malson que conduirà a una de les rodes de premsa més famoses i grotesques de la història: la de la destitució de Johann Cruyff. L'intent de Núñez de reconstruir el seu projecte i unir el barcelonisme tindrà alts i baixos, però coincidint amb les primeres informacions dels suborns de l'empresa Núñez i Navarro a inspectors d'Hisenda, abandonarà la presidència del club. Han estat vint-i-dos anys de mandat, plens de llums i obres, d'èxits i de fracassos, emmirallats en vint-i-tres anys de la presidència d'un altre símbol: Jordi Pujol. El final és irònicament similar per a tots dos. És el final d'una etapa del Barça i de Catalunya.