El somni de la final de Sevilla esdevé un malson. El trauma de perdre la final de la Copa d'Europa a casa, contra un rival desconegut, i sense haver estat capaç de marcar ni un sol gol a la tanda de penals s'arrossega durant dos anys, fins a esclatar en la rebel·lió de la plantilla contra el president en el conegut com a Motí de l'Hesperia, avivat també pels problemes dels contractes amb Hisenda. Després de deu anys, a Núñez només li queda una carta abans de deixar el càrrec: apostar per una carta guanyadora, Johann Cruyff. Salvant tota mena d'obstacles, amb ell viurà els millors moments de la seva història com a president, però també els inicis d'una rivalitat que esquinçarà el club en el futur. Com a conseqüència d'aquesta rivalitat, tres dies abans del dia més important de la història del Barça, la final de Wembley, Núñez anuncia una decisió inesperada.