Resum de la temporada

Dilluns, 27, "El convidat, capítol final" Quan vam començar a rodar “El convidat”, em costava molt d’imaginar què sentiríeu des de casa vostra, asseguts al sofà, veient-me a mi i al meu amfitrió passar un cap de setmana plegats. Intuïa que la importància d’una conversa o d’un petit detall quotidià no us passarien per alt. Però dubtava de si el que jo estava vivint com a convidat us ho transmetia d’una manera fidel. Ara ja puc estar tranquil. Tranquil i satisfet de saber que sou uns espectadors amb una mirada afiladíssima. Us heu fixat en detalls que fins i tot a mi m’havien passat per alt. Heu estat exigents en cada pla, en cada música, en cada pregunta, en cada conversa. A través del Facebook o d’aquest blog heu escrit reflexions que ja m’hagués agradat firmar-les jo mateix! I encara no me'n sé avenir dels llocs des d'on seguiu el programa: el sofà, però també l'autobús, el metro o des de qualsevol indret del món.

Dilluns, 27, "El convidat, capítol final" Quan vam començar a rodar “El convidat”, em costava molt d’imaginar què sentiríeu des de casa vostra, asseguts al sofà, veient-me a mi i al meu amfitrió passar un cap de setmana plegats. Intuïa que la importància d’una conversa o d’un petit detall quotidià no us passarien per alt. Però dubtava de si el que jo estava vivint com a convidat us ho transmetia d’una manera fidel. Ara ja puc estar tranquil. Tranquil i satisfet de saber que sou uns espectadors amb una mirada afiladíssima. Us heu fixat en detalls que fins i tot a mi m’havien passat per alt. Heu estat exigents en cada pla, en cada música, en cada pregunta, en cada conversa. A través del Facebook o d’aquest blog heu escrit reflexions que ja m’hagués agradat firmar-les jo mateix! I encara no me'n sé avenir dels llocs des d'on seguiu el programa: el sofà, però també l'autobús, el metro o des de qualsevol indret del món.