Pau Riba

Passo dos dies amb Pau Riba, rocker d’actitud, poeta de vocació. Un home que sempre ha anat a contracorrent. Que sempre ha provocat. Ara que el visito, ara que té 62 anys, potser és a mi que em toca anar a contracorrent. Això sí, sense perdre mai l'humor. He conegut tota la família d’en Pau. Des de la seva mare, que té 90 anys, fins el més petit dels seus fills, en Llull, que en té 10. Amb ell hem fet un petit viatge a Cadaqués. Com si fóssim els protagonistes d’aquella pel•lícula, “Tres solters i un biberó”. I així he pogut conèixer el Pau més íntim. El que fa de pare. El que ha tingut cinc fills de quatre dones diferents. El que, abans d’anar a dormir, davant la llar de foc, m’ha regalat una cançó bonica i una conversa colpidora. Em temo que el seu món i el meu no tenen res a veure. Però també comprovo si els seus caps de setmana, en el fons, no són tan diferents com pensava. La manera de viure del Pau Riba, i el que pensa, no respon a l’extravagància, sinó a la particular manera d’entendre la vida de qui és, segons diuen, l’últim hippy.

Passo dos dies amb Pau Riba, rocker d’actitud, poeta de vocació. Un home que sempre ha anat a contracorrent. Que sempre ha provocat. Ara que el visito, ara que té 62 anys, potser és a mi que em toca anar a contracorrent. Això sí, sense perdre mai l'humor. He conegut tota la família d’en Pau. Des de la seva mare, que té 90 anys, fins el més petit dels seus fills, en Llull, que en té 10. Amb ell hem fet un petit viatge a Cadaqués. Com si fóssim els protagonistes d’aquella pel•lícula, “Tres solters i un biberó”. I així he pogut conèixer el Pau més íntim. El que fa de pare. El que ha tingut cinc fills de quatre dones diferents. El que, abans d’anar a dormir, davant la llar de foc, m’ha regalat una cançó bonica i una conversa colpidora. Em temo que el seu món i el meu no tenen res a veure. Però també comprovo si els seus caps de setmana, en el fons, no són tan diferents com pensava. La manera de viure del Pau Riba, i el que pensa, no respon a l’extravagància, sinó a la particular manera d’entendre la vida de qui és, segons diuen, l’últim hippy.