Víctimes mortals, milers d’afectats,poblacions arrasades i sense subministrament elèctric,pèrdues materials desorbitades. Quan encara ens colpeja la pitjor catàstrofe del segle, les preguntes s’acumulen.Es va poder previndre? Pot tornar a passar? Analitzem la DANA més tràgica, en Zoom.
La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven. En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades.
Un estudi elaborat en els últims dies per World Weather Attribution, una organització meteorològica internacional, confirma que la DANA del 29 d’octubre va tindre l’origen en el canvi climàtic que esta vivint el planeta. És sostenible la nostra manera de viure? Què s’ha de canviar? Estem disposats a fer-ho? Zoom analitza en profunditat la incidència del plàstic en el canvi climàtic. En 2019, la producció i incineració de plàstic va generar emissions de gasos d'efecte d'hivernacle equivalents a les emissions de 189 centrals elèctriques de carbó. Com afecta al planeta la producció i eliminació d’este material? DILLUNS FEM ZOOM EN L’AMENAÇA DEL PLÀSTIC
Al voltant del món carcerari hi ha molts mites i prejudicis, en part, generats per la ficció. En general, sabem poc de les presons, i allò que creiem saber és perquè ho hem vist en una sèrie o pel·lícula. Què és cert i què no? Últimament, sabem més coses de les presons tailandeses que de les espanyoles perquè el fill d’un actor famós n’ha ingressat en una. En Zoom no només parlarem de les tailandeses, sinó que farem una particular volta al món de presó en presó. FEM ZOOM EN LA VIDA ENTRE REIXES
L’horta valenciana, un dels nostres béns més valuosos, està en perill. L'últim anuari estadístic publicat per l'Ajuntament de València, amb dades corresponents a 2022, assenyala que l'horta històrica valenciana continua disminuint. A més, la DANA de l’octubre passat ha resultat devastadora per als camps de les comarques afectades. Zoom ha entrevistat llauradors que han vist com els seus camps han sigut arrasats i no saben com eixiran d’esta catàstrofe. Fem Zoom en l'Horta valenciana.
És un fet que, arran de la catàstrofe de la DANA, la joventut ha donat una lliçó de solidaritat a la societat. Tan gran ha sigut, que els reconeixements públics no han tardat a arribar com el Premi de Convivència Manuel Broseta. La societat no esperava una actitud tan positiva dels més joves? Per què? La magnitud de la catàstrofe ha impulsat els joves a ser tan solidaris? O, potser, ja ho eren i no n’érem conscients? Ara, que la societat ha sigut conscient de la solidaritat de la joventut, continuarà tot igual o este “descobriment” marcarà un abans i un després? Per a saber com ajudar la joventut, a més de vore-la, també caldrà escoltar-la. FEM ZOOM EN LA GENERACIÓ DE FERRO
En els últims anys, molts clubs de futbol europeus estan en mans estrangeres, especialment de magnats o de fons d'inversió americans o asiàtics. Abans, la propietat dels equips de futbol era d'empresaris locals amb vincles emocionals amb els equips, símbols d'identitat també per a les seues comunitats. Estem davant d'una nova era per al futbol, convertit en una indústria que mou milers de milions d'euros a l'any. Com de rendible és tindre un club de futbol? Ho fan pel negoci que suposa o per l’esport? Lim ha guanyat diners amb el València o n’ha perdut? Està disposat a vendre el club? Pot fer alguna cosa l’afició més enllà de donar suport a l’equip? FEM ZOOM EN ELS AMOS DEL FUTBOL
En l'últim Zoom de l'any, repassarem alguns dels fets més destacats que d'alguna manera ens han canviat. 2024 serà recordat irremeiablement per ser l’any de la dana. Una catàstrofe que ha significat un abans i un després en la vida dels valencians i les valencianes. Per desgràcia, la barrancada d’octubre no ha sigut l’única tragèdia patida enguany a la CV. El 22 de febrer, un edifici on vivien 450 persones va quedar totalment calcinat. L’incendi del barri de Campanar va causar la mort de 10 persones. Però també ha sigut l'any de les notícies falses. Un dels col·lectius que més les pateix són els migrants. Les guerres, la desinformació i l’ascens de l’extrema dreta també han marcat l’agenda internacional d’enguany. 2024 també ha sigut l’any en què la societat valenciana ha eixit al carrer per a protestar contra el preus abusius de la vivenda. En l'àmbit cultural, ha sigut l’any Etellés i el de l’adeu de Zoo. Quant a l’esport: Espanya va guanyar l’Eurocopa i a París vam viure el Jocs Olí
227 persones van morir a conseqüència de la Dana del passat 29 d’octubre. Algunes, dins mateix de les seues cases. Cases construïdes en zones que podien ser inundables, com va quedar evidenciat. Llavors, per què es va permetre l’edificació en terrenys perillosos?, la gent que vivia en estos llocs era conscient del risc que estava assumint si ho feia? Més de 270.000 famílies valencianes viuen en cases construïdes sobre terreny inundable. De fet, quinze municipis de la província tenen tots els seus immobles en zones de perill. Estan preparats els nostres pobles per afrontar episodis forts de pluges?, quan comprem o lloguem una casa preguntem o ens informen si es troba en terreny inundable? a partir d’ara ho farem? FEM ZOOM EN VIURE EN ZONA INUNDABLE
