Durant la pandèmia s’ha posat de moda un concepte que ha fet fortuna. Estem parlant de la languidesa. Una mena de malestar que defineix molt bé un cert sentiment d’apatia o de poques ganes de fer coses. En un moment o un altre tots plegats hi hem passat però... és una emoció puntual o és un símptoma d’una situació més permanent? És a dir, quan estem tristos més del què ens sembla, ens estem apropant a la depressió o no té res a veure? Quan hem de considerar la possibilitat que estem patint realment una depressió? Tristesa i depressió. Cosines germanes però no sempre.