Fills que presumeixen de pares: "és que hi puc parlar com si fos un amic". Mares que presumeixen de fills: "m'ho explica tot. Sóc la seva millor amiga". I altres pares i mares que es posen les mans al cap i que diuen que s'han de posar límits. Sí? Quins límits? Com es fixen? I quan són adolescents o fins i tot quan són adults, com hem d'aconsellar els nostres fills? Quan s'ha de ser contundent i quan has d'anar amb ell o ella a fer un cafè al bar per parlar d'un tema molt delicat? Ens hem decidit a entrar en un tema que encara no havíem tocat que és la psicologia dins de l'educació i per no fer-ho com un elefant hem triat un punt de partida: l'amistat entre pares i fills.