Som especialistes en voler obrir i tanca etapes. Sembla que ho necessitem. I de vegades, com diria un bon tertulià ens fem trampes al solitari. Que la parella no ha funcionat, ens fem el propòsit de trobar-ne una de nova. Quan no estem contents amb el nostre cos, ens fem el propòsit de posar un cadenat a l’armari de les magdalenes. I aquests propòsits apareixen sempre en moments assenyalats com un aniversari o un canvi d’any. Però què passa quan el propòsit no només és una intenció sinó que ens hi aferrem amb ungles i dents? I si no el podem acomplir? Ens pot condicionar massa? Quan el propòsit és una trampa.