En el primer episodi parlarem de l'emergència climàtica. Explicarem què li està passant ja al nostre planeta i què es preveu que passi en un futur. Ho farem acompanyats d'altres meteoròlegs com és el cas de l'Albert Martínez, home del temps català als Estats units. També parlarem de cuina i d'aplicacions.
En aquest episodi parlarem d'un dels fenòmens naturals més espectaculars i destructius del nostre planeta: els tornados. Conversarem amb Mario Picazo, que n'ha perseguit; amb Albert Martínez, que en pronostica i alerta la població de la seva arribada, i amb Oriol Rodríguez, que els estudia a Catalunya.
En aquest episodi entendrem com es formen les tempestes, i concretament parlarem dels llamps. Veurem com es pot pronosticar la seva arribada i com protegir-nos per gaudir d'un bon espectacle. I també us recomanarem un viatge espectacular i parlarem amb gent que l'ha fet.
En aquest episodi parlarem d'una de les situacions que ens porta el clima Mediterrani: els aiguats. Repassarem les inundacions més importants que ha viscut el nostre país, parlarem amb una noia que va sobreviure a una riuada al Maresme fa 30 anys i veurem com el canvi climàtic modificarà la manera de ploure.
Les allaus han provocat autèntics desastres en molts llocs del món. Tot i que cada cop es perfecciona més la seva detecció i les mesures de seguretat, encara hi ha factors que se'ns escapen. En aquest episodi parlarem amb una persona que va sobreviure a una allau l'any 1992 mentre feia una travessa amb bici pel Ripollès amb quatre companys més, analitzarem els diferents tipus d'allaus amb experts de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i repassarem les allaus que han passat a la història.
La sequera ha portat desastres al planeta, comparables als dels aiguats, o fenòmens més extrems com els huracans o els tornados. Però ho ha fet sense fer massa soroll. En aquest episodi li donarem veu per veure quines sequeres hem viscut a casa nostra, quines mesures es prenen segons les reserves d'aigua i voltarem pel món per veure quines són les zones més seques i com s'ho fan per sobreviure.
El vent destrueix tot allò que li posem per davant, sobretot si bufa amb força en llocs on no estem habituats. Les ventades per si soles no fan mal, el que destrueix són tots els elements que nosaltres em posar al mig. En aquest episodi parlarem de les ventades històriques que ha viscut Catalunya, farem un repàs del nom dels vents i viatjarem cap al lloc del món on s'ha registrat el cop de vent més important.
La meteorologia popular forma part de qualsevol cultura del planeta. Fa anys era clau perquè els nostres avantpassats salvessin collites, béns i vides. Actualment són un complement de les previsions meteorològiques científiques. Cada any ens agrada parlar de la Candelera, de la marmota Phil, de la setmana dels barbuts o l'estiuet de Sant Martí. Però què hi ha de cert darrere d'aquesta meteorologia més popular?
El torb és un dels fenòmens més perillosos i mortals que podem trobar sobretot a la muntanya. Es produeix quan el vent fort aixeca la neu i forma un gran núvol blanc que redueix la visibilitat. Si t'hi trobes a dins no veus res, no sents res i les temperatures de sensació poden ser extremadament baixes. Tot plegat complica les possibilitats de sobreviure.
Els huracans formen part dels fenòmens més espectaculars i destructius del nostre planeta. Hi ha zones del planeta que són més propenses a patir-los, però a vegades la seva trajectòria ens sorpren i surt d'aquests camins marcats. Ventades fortes, pujada del nivell del mar i pluges torrencials són alguns del efectes que porten. En aquest episodi veurem què s'ha de fer quan n'arriba un i també repassarem els que han passat a la història per la seva força o mortalitat.
Les nevades a llocs poc habituals, com per exemple la costa de Catalunya, ens il·lusionen a la vegada que ens porten greus problemes. En aquest episodi parlarem de la neu a cotes baixes. Descobrirem per què és tan complicat que nevi a casa nostra (fora de les zones de muntanya), veurem com es calcula la cota de neu, farem un repàs de les nevades històriques com la del dia de Nadal de l'any 1962 i us recomanarem un viatge ben blanc.
Les energies renovables són aquelles que, en teoria, no s'esgoten. Abans que nosaltres les consumim es renoven o regeneren. N'hi ha que tenen a veure amb la meteorologia i, per tant, és una energia que nosaltres no podem controlar i hem de saber bé on situem els aparells per aprofitar-les. El capítol d'avui el dediquem a fer un repàs de les energies verdes que existeixen i donem les claus per avançar en aquest aspecte tant a nivell de societat com a casa nostra.
La contaminació atmosfèrica afecta pràcticament tot el planeta i no entén de fronteres. Els humans ens hem acostumat a viure entremig de la pol·lució i a vegades ens n'oblidem que és la causant d'entre 6 i 7 milions de morts cada any. En aquest episodi parlarem dels tipus de contaminació, de quina és l'evolució que estem veient, de les propostes i alternatives que tenim per reduir les emissions i farem un rànquing per veure quines són les ciutats del món més i menys contaminades i per què.
El 22 d'octubre de l'any 2019 el desbordament del riu Francolí va provocar una riuada històrica que es va arrasar tot el que va trobar. El balanç va ser de tres persones mortes, tres desaparegudes i una inversió milionària per recuperar-se dels danys materials. En aquest capítol farem un relat dels fets, amb les veus de diferents testimonis, des del matí abans, quan s'anunciava la possibilitat de pluges torrencials, fins a la recuperació un cop passada la catàstrofe. Al final de tot farem una anàlisi per veure si aquesta situació s'hauria pogut evitar.
El diumenge 22 de juliol del 2012 es van declarar dos incendis a l’Alt Empordà; el primer, al terme municipal de la Jonquera, i el segon, a Portbou. El balanç va ser de 13.000 hectàrees cremades, quatre morts i 17 termes municipals afectats. Era un dia de risc d'incendi elevat, amb tramuntana forta, poca humitat i temperatures altes. Es va complir la regla dels tres 30: més de 30 ºC, vent de més de 30 km/h i una humitat per sota del 30%. Unes condicions ideals per descontrolar un foc. Aquesta situació va provocar que la gent quedés atrapada dins de cases i cotxes, i es van viure moments complicats.
Començava el mes de setembre i el pronòstic era semblant al dels últims dies. Temps insegur, amb risc d'alguns ruixats cap a les Terres de l'Ebre i el Pla de Lleida. Els avisos per intensitat de pluja ni de bon tros feien pensar que aquell dia passaria alguna cosa excepcional. A quarts d'onze del matí va començar a ploure i cada cop s'intensificava més la precipitació. La tempesta es va quedar encallada al sud del Montsià i en menys de tres hores es van recollir 250 litres per metre quadrat a Alcanar. Això va provocar que els torrents, que normalment estan secs, baixessin amb una força que ho va arrossegar tot. L'aigua va entrar dins de les cases i en alguns punts va arribar al metre i mig d'altura. En aquest capítol explicarem què va passar i per què els meteoròlegs no ho van veure a venir.
El 8 de març del 2010, quan ja estàvem a la primavera meteorològica, una gran nevada va afectar gran part de Catalunya. Barcelona es va col·lapsar totalment durant la tarda i a Girona el pes de la neu va fer caure torres elèctriques. Tres dies abans, els meteoròlegs ja van donar els primers avisos a la població, per alertar que podia ser un dia complicat. Tot i això, el dia 8 al migdia, la situació es va complicar. En aquest capítol hem recollit com ho van viure els meteoròlegs de Catalunya, quin panorama es van trobar les persones que volien tornar a casa i com es va gestionar l'emergència.
El 9 de setembre van començar una sèrie de sismes al sud de l'illa de La Palma que feien pensar que hi podria haver una erupció. Més tard, va haver-hi una deformació del terreny i el dia 19 de setembre el volcà va entrar en erupció. Es van evacuar les zones del voltant i la lava va començar a baixar per la muntanya fent camí fins al mar. Erupcions d'aquest tipus es poden predir? Quan pararà? Això podria passar a la Garrotxa? En aquest capítol intentem resoldre totes aquestes qüestions i veure on han anat a parar els habitants de la zona.
El 9 d'octubre de l'any 2018, cap a les 7 de la tarda, el torrent que creua el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, es va desbordar. Van caure més de 250 litres per metre quadrat i el torrent va agafar un cabal comprable al del riu Ebre. La diferència? Que la conca de l'Ebre ocupa una superfície mil cops més gran que la del torrent. El balanç va ser de 13 víctimes mortals i danys catastròfics.
El dissabte 24 de gener del 2009 Catalunya va viure un dels temporals de vent més durs de la seva història. Les ventades van posar en alerta pràcticament tot el territori. Tot i els avisos fets prèviament, les ventades van superar les expectatives i la destrossa va anar més enllà del que podíem imaginar quan vèiem els mapes. El balanç final va ser de 8 víctimes mortals. La responsable de la catàstrofe va ser la borrasca Klaus, que també va afectar el nord d'Espanya i el sud de França, on van morir 18 persones més.
Entre el 6 i l'11 de gener del 2021, la borrasca Filomena va afectar moltes zones de la Península. Va portar vent, temporal de mar, pluja i sobretot neu. El balanç va ser de set víctimes mortals i nombrosos danys materials. La província més afectada va ser la de Madrid. En el cas de Catalunya, les comarques on la neu va arribar a cotes més baixes van ser el Priorat i la Terra Alta, on hi va haver destrosses i problemes de mobilitat. En aquest capítol analitzarem, sobretot, la situació meteorològica que ho va portar i com es va viure.
En l'episodi anterior vam reviure el temporal Filomena a través de la veu de meteoròlegs, que van haver de pronosticar la gran nevada, i persones afectades, que en van patir les conseqüències. En aquesta segona part ens hem centrat més a analitzar com es va posar remei a tots els problemes que les nevades, les ventades, el fred i la pluja van provocar. Ho hem fet parlant, per exemple, amb representants de Nedgia i UFD (Naturgy), que ens han explicat com es preparen i com busquen ràpidament la solució, quan arriba un temporal de neu de primera categoria.
El mes de gener de l'any 2020 va arribar el temporal Gloria a Catalunya i va portar nevades, pluges abundants, temporal de mar i ventades fortes. Va ser un episodi llarg, dur i de gran extensió. Es va fer un bon pronòstic previ, però, tot i això, les destrosses van ser incalculables. Imatges com les del delta de l'Ebre totalment inundat, el Ter i l'Onyar desbordats a la ciutat de Girona o la Tordera formant un nou delta, van disparar l'alarma.
Els dies 7 i 8 de setembre de l'any 2005, una situació d'aiguats i tornados va provocar destrosses sobretot a la costa i al prelitoral de Barcelona. Les imatges eren impactants i semblaven de pel·lícula. Una de les zones afectades va ser l'aeroport del Prat, on dos tornados van travessar la pista d'enlairament. En aquest capítol analitzem el fenomen i en parlem amb testimonis i experts.
A finals de juny del 2019, tot just al principi de l’estiu, una onada de calor de rècord va afectar l’Europa més occidental. Les temperatures es van disparar fins a valors per sobre dels 43 °C a Catalunya i dels 46 °C per exemple a França. Una situació extrema que va encendre les alarmes, una vegada més, del canvi climàtic. A casa nostra, aquesta calorada va venir acompanyada d’un desastre: l’incendi de la Ribera d’Ebre. Va començar a la Torre de l’Espanyol i el vent i les condicions extremes de calor van fer que es propagués ràpidament.
El 7 d'agost de l'any 1996, una riuada va arrassar el càmping Las Nieves, a Biescas, on moltes famílies estaven passant les seves vacances. Una onada d'aigua, troncs i roques enormes ho va destruir tot. El balanç va ser de 87 morts i 180 ferits. En aquest capítol parlarem amb dos supervivents, amb periodistes que es van desplaçar fins a la zona del desastre i amb experts que ens aclariran què hi feia un càmping en aquesta zona tant vulnerable.
El 30 d'agost del 2022, una tempesta aïllada va provocar una pedregada històrica entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, i el Pla de l'Estany. Una nena de 20 mesos va perdre la vida, hi va haver una setantena de persones ferides, teulades i cotxes van quedar totalment destrossats i es van perdre collites. En aquest capítol parlem amb testimonis i experts per saber què va passar.
El 23 d'abril del 2022, un seguit de tempestes van convertir el dia de Sant Jordi en un autèntic caos. A estones feia sol, a estones es tapava, de sobte començava a bufar fort el vent i descarregava una intensa tempesta amb calamarsa, i tornava a sortir el sol. Aquesta seqüència es va repetir unes quantes vegades a gran part de Catalunya. Això va provocar desperfectes, i aquella diada va acabar sent èpica.
En aquest episodi ens endinsem en el Meteocat, que s'encarrega de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològica a Catalunya. Fent un recorregut per dins, veurem qui hi treballa, i de quina manera. Parlarem amb la seva directora, Sarai Sarroca, i amb els responsables, per exemple, de les previsions del temps que consultem cada dia i amb aquells que estudien de quina manera ens afectarà el canvi climàtic.
En aquest episodi reviurem els incendis que hi va haver a mitjans de juny del 2022. Una situació de simultaneïtat d'incendis va posar a prova el nostre país. Les temperatures altes, la sequera i un seguit de tempestes seques van provocar aquesta situació. El dia 15 es van declarar 5 incendis: el d'Artesa de Segre, el de Corbera d'Ebre, el de la Gavarra, de la Foradada i de Castellar de la Ribera. Com es va gestionar aquesta circumstància? Ho analitzem amb professionals i testimonis.
En aquest episodi hem parlat amb l'Albert Martínez Bobé. Ell és de Miralcamp i, des de petit, sempre li ha agradat mirar al cel. Primer ho va fer a Catalunya, després a Madrid i ara és home dels temps als Estats Units, al The Weather Chanel. Ha passat de veure la boira del Pla de Lleida a pronosticar i viure tornados i huracans.
La matinada del 10 de juny de l'any 2000 hi va haver una situació d'aiguats que va afectar sobretot les comarques del Bages, l'Anoia, el Baix Llobregat i el Baix Penedès. Cinc persones van morir i la força de l'aigua va arrossegar roques, cotxes i, fins i tot, es va enfonsar part d'un pont de l'N-II. En aquest episodi parlem amb testimonis i experts per recrear el que va passar.
Entre els dies 17 i 18 de juny de l’any 2013 hi va haver unes inundacions a la Vall d’Aran que ho van arrasar tot. Es va combinar una situació de pluges abundants amb el desgel i això va provocar una riuada històrica. En aquest episodi parlem amb veïns de la zona i periodistes que van intentar arribar al lloc dels aiguats, per reviure el moment.
Aquest capítol d''Oxigen' el volem dedicar a una persona que sempre ha tingut un ull posat a la muntanya i l'altre al cel. Ella és l'Araceli Segarra. És alpinista i comunicadora, i té un contacte estret amb la natura. Estar al cas del pronòstic del temps pot alterar de manera clara la seva activitat i ha de tenir un coneixement meteorològic d'aquelles zones per on es mou. L'any 1996 es va convertir en la primera dona espanyola que va arribar al cim de l'Everest, al sostre del món.
El dia 30 d'agost del 2022 una pedregada històrica va afectar l'Empordà. L'endemà, un episodi de tempestes va recórrer gran part del país i va deixar fenòmens extrems. Un d'ells va ser un esclafit a Vilafranca del Penedès en plena festa major. Van ser sis minuts de ventada forta que va destrossar tot allò que va trobar pel camí.
En aquest capítol entrevistem Jordi Cruz. Ell és meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya i també s'ha convertit en escriptor. És l'autor del llibre '96 hores de juliol' i '1 infern', on explica què va passar als incendis d'Horta de Sant Joan del 20 de juliol del 2009. Cinc bombers van perdre la vida i les condicions meteorològiques hi van tenir molt a veure.
En aquest capítol repassarem què va passar el juliol del 2012 a les comarques de Ponent. Unes tempestes van descarregar amb força i acompanyades de pedres de fins a set centímetres. Això va arrasar tot el que va trobar pel camí. En parlarem amb experts i testimonis.
En l'episodi d'avui descobrim com funciona Protecció Civil. Ens endinsem a la sala de control del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per saber com es preparen davant de situacions meteorològiques extremes i descobrir com s'encaren dies complicats, com per exemple, els del temporal Glòria. Ho fem amb la directora general, Marta Cassany, la subdirectora operativa, Imma Solé, i el subdirector en programes de Protecció Civil, Sergio Delgado.
El 3 de setembre del 2023, una situació marcada per una DANA, una depressió aïllada a nivells alts, va portar pluges abundants a les comarques del sud. Alguns registres d'aigua van superar els 200 litres per metre quadrat. Aquesta situació ens ha fet pensar en l'any 2021 i l'any 2018, quan en aquest punt del país també hi va haver greus inundacions. Què està passant? Per què es repeteixen de manera tan continuada a Alcanar? En parlem amb experts i testimonis.
La nit del 21 de setembre del 1995 hi va haver un fort aiguat a la Costa Central. Va rebre el nom de 'la tempesta del segle' i va deixar gairebé 92 litres per metre quadrat a Barcelona. Es va considerar un dels aiguats més forts mai viscuts a la ciutat. No estava pronosticat i a TV3 es va emetre un espai del temps gravat, sense tenir en compte la tempesta que havia descarregat, que va deixar una víctima mortal. Arran d'aquelles inundacions es van fer canvis al clavegueram de Barcelona.
El 4 d'octubre de l'any 2007 una tempesta de "tan sols" mitja hora, va portar pluges torrencials i vents huracanats a Mallorca, que van deixar un rastre de destrucció. Aquest episodi va marcar un abans i un després a l'illa, ja que en aquell moment les eines de pronòstic no eren les actuals. En parlem amb testimonis i meteoròlegs.
En aquest capítol ens endinsem a les profunditats de la ciutat de Barcelona per descobrir unes grans "piscines" que emmagatzemen aigua. Quan? En dies de pluges abundants. D'aquesta manera s'evita que els carrers s'inundin. Fem una visita per aquests espais i també anem fins al centre de control de Barcelona Cicle de l'Aigua, SA.
El dilluns 2 de novembre de l'any 2015 vam viure a Catalunya una situació de pluja generalitzada que, en alguns casos va deixar registres de més de 100 litres per metre quadrat. A Agramunt nou avis van quedar atrapats en unes habitacions situades en un semisoterrani. Quatre van perdre la vida. En parlem amb un testimoni, un bomber que va formar part de l'equip de rescat, i també amb experts en geografia i urbanisme.
Al voltant del 29 de novembre de l'any 2023 hi va haver una gran erupció al Sol, dirigida cap al nostre planeta. Se la va anomenar tempesta solar caníbal. Es van veure aurores boreals des de latituds baixes, on no és habitual. En parlem amb el Miquel Sureda, professor investigador de la UPC a Terrassa i divulgador científic, i amb l'Aleix Roig, responsable del Parc Astronòmic de Prades.
En aquest capítol parlem de la sequera i ho fem amb Mariano Barriendos, paleoclimatòleg. Amb ell donem un cop d'ull al passat per veure amb quines situacions de falta d'aigua s'ha trobat el nostre país i en quins moments. També parlem de la sequera actual i de la gestió que se n'està fent. Al final, donem un cop d'ull al futur per veure cap a on ens portarà el canvi climàtic.
Entre el dia 12 i 13 d'octubre de l'any 2016 es va produir a Catalunya un episodi de precipitació general que va deixar pluges molt abundants en alguns punts del país. La comarca del Maresme va ser la més afectada i fins i tot alguns registres van superar els 250 litres per metre quadrat. A Vilassar de Mar una persona va morir mentre intentava arribar fins al seu cotxe. En parlem amb testimonis i experts.
En aquest capítol parlem amb tres professionals del Servei Meteorològic de Catalunya: la Sarai Sarroca, directora del Meteocat, el Santi Segalà, cap de l'àrea de Predicció i el Jordi Moré, cap de l'àrea de Recerca Aplicada i Modelització. Amb ells, expliquem com es fa una previsió del temps, d'on surten els models meteorològics i com han evolucionat amb els anys. Tot plegat, amb l'objectiu de fer entendre als oients el funcionament dels pronòstics.
En aquest capítol repassarem què va passar per les festes de Santa Tecla de l'any 2022, quan un episodi de tempestes va afectar bona part de Catalunya. La comarca en què es va acumular més aigua va ser el Tarragonès, i tot estava a punt per a la festa més gran de la ciutat. Reviurem aquell aiguat amb la Laura Ramoneda, sotsinspectora del cos de Bombers de la Generalitat, l'Esteve Giralt, periodista de RAC1 i 'La Vanguardia', i l'Àngel Alonso, veí del Catllar.
En aquest capítol parlem amb el Jordi Martin. Ell és comandant de vol d'una companyia aèria i, sovint, comparteix a certes xarxes unes fotografies espectaculars de fenòmens meteorològics. Amb ell parlem de com el temps afecta en el moment d'enlairar un avió, de volar o d'aterrar. Analitzem com actuen els pilots en casos de pluja, de tempesta, de vent, de neu, de gel, de fred intens...
El dia 18 de juliol de l'any 2023 es va batre a Catalunya el rècord de temperatura més alta mai registrada. Es van arribar als 45,1 °C a les estacions meteorològiques de Navata i del Pantà de Darnius (a l'Alt Empordà). Una massa d'aire molt càlida combinada amb un vent de garbí reescalfat i sec va disparar els termòmetres en aquest punt del país, batent, amb escreix, un nou rècord.
Després d'una llarga temporada de sequera, el dia 25 de setembre de l'any 1962 va arribar la pluja i ho fa fer amb força. Es van acumular fins a 240 litres per metre quadrat en menys de 3 hores. Una situació de pluges torrencials que van fer créixer de manera sobtada els trams finals del Llobregat i el Besòs i els seus afluents, i va provocar el desastre natural més greu a casa nostra, amb un miler de morts. Després de tot plegat, ara, 62 anys després de la riuada, l'Ajuntament de Terrassa ha iniciat una acció amb diversos objectius: retre homenatge a totes les víctimes, engegar la recerca d'infants desapareguts i identificar les víctimes que encara no ho estan.