L'Antàrtida és actualment l'únic territori pràcticament verge del planeta que es conserva, gràcies a les seves condicions climatològiques i geogràfiques i perquè està sotmès a un tractat internacional de protecció, el Tractat Antàrtic, que prescriurà l'any 2041. Però darrerament s'ha desenvolupat de manera espectacular l'única activitat econòmica legal que es pot dur a terme al continent, el turisme.
Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, país que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el "boom" de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.
Un treball de producció pròpia que ens transporta a l'època dels pitjors anys del franquisme, a través de testimonis i de cartes descobertes, completament abandonades en unes caixes, ara fa tres anys: les cartes del consultori radiofònic d'Elena Francis. Una descoberta que, per primera vegada, ara surt a la llum.
Joan Salvat conversa amb el socioecòleg Ramon Folch sobre la viabilitat d'una nova economia al voltant del canvi climàtic.
Al "Sense ficció" mostrarem com la lluita contra el canvi climàtic és un repte, però també pot ser una oportunitat de negoci. Una nova economia està sorgint a la calor de la sostenibilitat, aprofitant les noves tecnologies que permeten obtenir energia del sol o del vent, capturar carboni en les pròpies centrals elèctriques, plantar arbres per contrarestar els efectes del CO2 o estalviar emissions a través del transport amb bicicleta. Algunes són petites iniciatives locals i unes altres són grans projectes, com les centrals solars d'alta temperatura, que contribueixen a millorar la salut del planeta i a facilitar noves formes d'activitat econòmica.Baix en Carboni fa un viatge per aquesta nova economia del canvi climàtic, una "economia del CO2" que ja és una realitat i que, a més, és rendible. El documental presenta els casos dels visionaris que fa anys van veure com havia de ser el futur i que van lluitar per fer realitat un projecte econòmic i mediambiental.
Joan Salvat conversa amb Carles Bosch, periodista i director de "Revolució presa 2", sobre el documental i de com ha estat la retrobada de Bosch amb els herois de la revolta del 89.
Arreu d'Europa, l'enderrocament del mur de Berlín va causar un gran impacte en les consciències: el teló d'acer queia i, alhora, va esfondrar-se la fe en els sistemes polítics i en la ideologia d'aquells que havien governat fins aleshores. L'any 2009, vint anys després, el periodista Carles Bosch recupera la història on la va deixar l'any 1989 i torna a Praga per retrobar-se amb els antics dirigents de la revolta, homes i dones que van participar en la caiguda del govern comunista txec. Entre d'altres, entrevista a Václav Havel, dramaturg, líder de la revolució i expresident de la República Txeca.
El futur disseny de l'avinguda Diagonal de Barcelona ha dividit l'opinió dels barcelonins. Recollides les primeres propostes de la ciutadania, que ha demanat un model de Diagonal tipus bulevard, rambla o bé un model amb voreres laterals, l'Ajuntament ha anunciant que, abans d'acabar l'any, presentarà els dos projectes entre els quals s'haurà de triar, definitivament, la primavera del 2010.
Felip Solé, director del documental "Camp d'Argelers", explica com va ser de difícil trobar testimonis directes que haguessin viscut al camp d'exiliats republicans. També relata com va aconseguir la pel·lícula inèdita rodada dins el camp de la població marítima francesa.
"Sense ficció" estrena aquest documental, dirigit per Felip Solé, l'any en que se celebra el setantè aniversari de la retirada republicana. "Camp d'Argelers" és un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.
Joan Úbeda, director de la productora Media 3:14 i del documental "El preu de volar", explica que va ser difícil que els empresaris de Spanair veiessin les càmeres amb naturalitat. "El que més m'ha sorprès és la franquesa amb què es diuen les coses i el to, que era independent de les jerarquies".
"El preu de volar" és un treball d'observació que ha seguit durant quatre mesos l'evolució de Spanair des del seu centre de decisions: les reunions de directius dels dilluns. El documental ens permet acostar-nos al funcionament d'una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb la posada en funcionament de la nova T1 com a teló de fons.
El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d'avui és hereva, a través d'un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.
Documental dirigit i escrit per Lluís Permanyer. Amb realització d'Eva Martínez Corcuera i producció de Joan Gonzàlez. Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, s'emet un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia.
Parlem amb la directora del documental "El fill de son pare", Isabel Fernández, de com va néixer la idea argumental de mostrar el dia a dia de la comunitat gitana i de "la varietat que hi ha dins".
Un grup de membres de la comunitat gitana s'ofereix a parlar sense embuts de les relacions familiars i dels negocis. L'Àngel és un patriarca gitano del Garraf i un home d'èxit; el Samuel és el seu fill petit, i ha estat designat l'hereu del seu negoci. Amb només 20 anys, en Samuel està decidit a començar a demostrar que és el digne successor de son pare. "El fill de son pare" retrata la relació entre un pare i un fill, els somnis i les aspiracions de l'un i de l'altre, i alhora ens apropa d'una manera molt viva a la vida quotidiana d'una família gitana, lluny dels tòpics de la marginalitat.
En ocasió de l'emissió del documental "Cafè Brussel·les", parlem amb la Maria Teresa Calvo, responsable de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Sovint es fa difícil copsar aquesta sensació de pertànyer a l'UE més enllà de veure el teu país, la teva regió, dibuixats al mapa. Potser només hi ha un lloc on aquesta percepció es fa real: la ciutat de Brussel·les, la "Babel" d'Europa, convertida en "capital" d'un continent que sembla que s'expandeix amb els anys gràcies als estats que es van sumant a aquest projecte comú. 27 països. Més d'un centenar de cultures. 10.000 funcionaris, delegats i corresponsals conviuen a les institucions europees de Brussel·les. El seu treball i la seva relació amb col·legues d'arreu fa que tinguin una visió privilegiada d'Europa. Els hem demanat que deixin els despatxos per parlar del projecte europeu des d'una òptica informal.
Parlem del documental "Benvingut amb els teus" amb Glòria Rendón, responsable del programa d'acompanyament al reagrupament familiar de l'Ajuntament de Barcelona. Ens explica quin és el perfil dels immigrants que demanen la reagrupació familiar.
Els últims deu anys, la població estrangera a Catalunya s'ha multiplicat per dotze. Ara ja són més d'un milió cent mil persones vingudes d'arreu del món que viuen al nostre país. Han deixat el seu país per buscar oportunitats més bones i un nou futur, però també han deixat enrere tota una vida i una família. El reagrupament familiar que poden sol·licitar després d'anys de viure a Catalunya i de molta paperassa és l'esperança que se'ls ofereix per poder tornar a estar junts.
Aquest treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?
Aquest documental explica l'enigma de la mort del monarca més valerós de la corona catalanoaragonesa. Un recorregut per la història que comença amb l'obertura i l'estudi d'una de les últimes tombes reials que mai havia estat profanada. Arqueologia, art, medicina forense, genètica, enginyeria, antropologia, restauració i moltes altres disciplines participen en un ambiciós projecte científic.
Joan Salvat entrevista Josep Rovira, director del documental "Anatomia d'un rei".
L'atracament més gran a un banc del nostre passat recent es va fer el 23 de maig del 1981, al cap de tres mesos del cop d'estat del 23-F. Qui eren els atracadors? Què volien? Qui va planificar l'assalt? Han passat trenta anys de l'atracament i seguim fent-nos les mateixes preguntes. Qui eren? Hi havia algú més darrere el grup d'atracadors? "Cop al Banc Central" dóna resposta a aquests interrogants i relata com van ser les 36 hores que es van viure a Barcelona quan un grup d'onze atracadors va retenir 263 ostatges a l'edifici del Banc Central de la plaça Catalunya de Barcelona. A través de les veus dels protagonistes i, sobretot, a través de la veu de José Juan Martínez Gómez àlies "El Rubio," líder del grup d'atracadors, que fins ara no havia fet mai declaracions públiques sobre el cas, el documental explica de forma lineal tots els esdeveniments que van envoltar aquest assalt i que van convertir la seu del Banc Central en el centre polític i militar d'Espanya durant dos dies.
La directora del documental ens parla d'aquest treball que relata, amb la veu de protagonistes entrevistats en exclusiva, les 36 hores d'angoixa, tensió i incertesa que es van viure durant un dels atracaments més espectaculars de la història recent de Catalunya.
4.612.700 és la xifra de persones aturades registrades a Espanya a l'abril del 2010. Segons l'última enquesta de població activa, l'índex d'atur de l'estat espanyol és del 20%, que és el doble de la mitjana europea. A Catalunya se situa al 18%, amb una tendència molt similar a la de la resta de l'Estat. "Sense ficció" presenta un treball que intenta destapar algunes incògnites al voltant del problema de l'atur.
Joan Salvat entrevista Albert Closas, director del programa "Valor afegit". El periodista comenta les diverses vies per millorar l'economia espanyola que proposa el documental "4.645.500, màxim atur".
Un documental que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen.
Entrevista amb el naturalista Luis Miguel Domínguez, director del documental "Invasors".
Un documental que ens ofereix una reflexió clara i sense embuts d'un tema encara considerat tabú en la nostra societat.Obre un debat i tracta, amb el testimoni d'experts, temes polèmics com la mort digna, l'eutanàsia, les cures pal·liatives, els acarnissaments terapèutics, la deontologia mèdica, els testaments vitals i tot allò que té a veure amb el final de la vida d'aquelles persones que pateixen malalties terminals i volen posar fi als seus dies sense dolor.
Joan Salvat entrevista Montserrat Bou, productora executiva del documental "L'últim dret". La productora està convençuda que les pel·lícules sobre l'eutanàsia han contribuït a apropar a la població aquest tema, que continua sent tabú.
"Sense ficció" proposa entrar en un lloc on, per primera vegada, s'ha donat accés a les càmeres: la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Coneixem com funciona un dels llocs més importants on s'imparteix justícia.
Natàlia Centelles i Uri Garcia, directors del documental "La Ciutat de la Justícia". Confessen que no tenien "gaire idea del llenguatge jurídic", i que volien aproximar-se al complex des del punt de vista d'un ciutadà que no hi ha estat mai.
Nadons que "morien" al part, mares adoptives que simulaven l'embaràs amb un coixí, nens i nenes "a la carta" per 200.000 pessetes de l'època, partides de naixement falsificades.... Pràctiques habituals als anys 60 i 70, que ara denuncien centenars d'afectats.
"Pluja seca" mostra els processos de pau fets a l'ombra per part d'un grup de mediadors que han acabat sent determinants en l'anunci de treva fet per ETA el 10 de gener. Les mateixes persones que van protagonitzar els processos de pau a Sud-àfrica i a Irlanda del Nord han estat determinants.
Gorka Espiau, director del documental "Pluja seca", explica per què aquesta vegada pot ser l'oportunitat definitiva per aconseguir la pau al País Basc. Afirma que "històricament no hi ha hagut mai un suport del govern espanyol [a la mediació internacional], però sempre ha existit".
Donem veu al maltractament infantil. Mantenint l'anonimat de les víctimes, traiem a la llum la terrible problemàtica en què es troben massa nois i noies. Els testimonis són joves que provenen d'una situació de maltractament recent i que es debaten entre la seva crua història i la impossibilitat d'entendre el perquè de tot plegat.
Les directores del documental "Infància en risc", Gemma Larrègola i Clara Vinardell, expliquen que "ha estat molt difícil" aconseguir els testimonis dels menors. Tant per les gestions burocràtiques com per la necessitat de guanyar-se la confiança de les víctimes.
Un retrat sobre un dels jutges més polèmics. Baltasar Garzón està pendent de ser jutjat en el que serà un procés internacionalment polèmic. El jutge més famós a dins i fora d'Espanya està acusat d'anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme.
El 29 de maig del 1991, ETA va atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, on van morir nou persones. El periodista Albert Om, que en aquell moment era el subdirector del diari El 9 Nou i va ser un dels primers a arribar-hi, torna al lloc dels fets per trencar el silenci d'una ciutat que, després d'abocar-se a l'ajuda a les víctimes, va desar els fets al calaix de la memòria.
El director de "ETA a la ciutat dels sants", Albert Om, explica què el va portar a recuperar l'atemptat terrorista de Vic del 1991. Om, que aleshores treballava al diari "El 9 nou", va ser dels primers a cobrir l'esdeveniment. En el seu primer documental, diu Om, la ciutat hi reflexiona molts anys després d'haver decidit arraconar-ho.
Des de la seva aparició, la revista satírica "El Papus" va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. El 20 de setembre del 1977 va esclatar una bomba a la seva redacció i el pare del director d'aquest documental era a dins. En parlar de la història d'aquesta publicació, anem construint el retrat dels convulsos primers anys de la transició.
David Fernández de Castro és el director d'"El Papus, anatomia d'un atemptat". Explica que el seu pare, que treballava a la revista, mai havia volgut parlar de l'atemptat que va haver-hi a la redacció. Arran de la curiositat per aquest silenci, Fernández va decidir tirar endavant el projecte del documental, tot i el secretisme de les autoritats.
L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Recordem la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.
Jordi Marcos és director del documental "Ciutadà Escarré". Explica que l'abat de Montserrat va esdevenir una figura contradictòria perquè, tot i creure inicialment en el règim franquista, més tard va arribar a denunciar-lo al diari "Le Monde".
A Uclés, província de Conca, l'estiu del 2006, s'ha acabat d'exhumar la primera fossa comuna d'una presó franquista. Supervivents de la repressió, familiars de les víctimes i joves de la comarca reflexionen sobre el que va passar i sobre el que suposarà per a les seves vides un esdeveniment tardà, però necessari.
A la tardor del 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia i, des del primer moment, aquesta pel·lícula es converteix en un testimoni excepcional. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.
El director de "Bicicleta, cullera, poma", Carles Bosch, parla de com van entrar en la vida de Pasqual Maragal per rodar el documental. Explica que l'acord va ser gravar-ho tot, i més tard deixar-los decidir si tot el que hi apareixia era adient.
"L'aventura del Romànic", una història que, de la mà del periodista Josep Cuní - director i presentador d'aquest documental - descobreix els secrets d'un segle de recuperació d'un art genuïnament català en un documental que ens porta de Barcelona als Pirineus, passant per NY i Boston, camins imprevisibles que troben resposta en aquests 60 minuts de metratge.
La mort sobtada s'emporta cada any la vida de 400.000 persones a Europa. Deu vegades més que els accidents de trànsit. Aquesta epidèmia silenciosa ataca inesperadament qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment: de sobte, la víctima perd el coneixement perquè el cor no pot bombejar sang al cervell i, en pocs minuts, deixa d'existir.
Francesc Romero, director de "Xoc vital", explica per què va decidir fer aquest documental sobre la mort sobtada. Va ser a partir d'un altre documental sobre aquest fenomen en l'esport, titulat "Segona oportunitat".
Mai els països de l'Amèrica Llatina no havien tingut, amb l'única excepció de Cuba, presidents escollits democràticament i amb ganes de transformar la realitat social. El reconeixement dels drets dels indígenes, la lluita contra la pobresa, la recuperació de la memòria històrica i la justícia... Fem un retrat dels canvis d'un continent que fa 30 anys tenia tot un seguit de dictadures sagnants.
Lluís Crous, director d'"Una nova Amèrica Llatina", explica que al carrer es respira la sensació de canvi i de progrés, però la pobresa extrema encara no s'ha solucionat. El realitzador diu que el més difícil del documental va ser aconseguir els testimonis dels caps d'Estat.
El Paral·lel de Barcelona és una de les artèries principals i més tradicionals de la ciutat. Fem un recorregut per les vides i els records de nou personatges, tot revivint la transformació d'una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l'espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d'allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral·lel la lluminositat perduda.