Quan pensem en les multitudinàries manifestacions del 8 de març, les protestes contra les sentències, el moviment per l’habitatge o moltes altres lluites que darrerament han tingut lloc als Països Catalans, ens ve una imatge molt clara al cap: gent jove a primera línia. Ara, sembla que el panorama ha canviat. En parlem amb Marina Garcia Morante, activista experta en extrema dreta i educació, i Eduard Ballesté Isern, antropòleg especialitzat en participació política.
Catalunya està vivint la pitjor sequera dels últims cent anys i prendre mesures s'ha tornat indispensable. En aquest episodi parlem de canvi climàtic, mitjans de comunicació i campanyes que ja no emocionen. En parlem amb Didac Amat, jurista expert en Dret Internacional del Canvi Climàtic, i Albert Mercadé, periodista i professor a la UPF.
El 2022 s'ha registrat la xifra més alta de matrimonis des del 2008. En aquest episodi explorem si la vida tradicional, amb el matrimoni com a peça fonamental, torna a estar de moda en aquest context postpandèmic i de crisi de valors. En parlem amb Laia Mauri, comunicadora política, i Andreu Juanola, comunicador i sommelier de bodes.
scapar de la contaminació, els preus desorbitats i els lloguers inaccessibles de les grans ciutats es un somni compartit per a molts dels catalans. Mentre la despoblació assetja Catalunya, Barcelona acull cada cop més gent en condicions de precarietat. En parlem amb Jaime Palomera, director d'Habitatge i Ciutat a IDRA, i Sebastià Mata, membre del projecte Repoblem.
Realment et cal una skincare de 13 passos? Què és l’old money i el quiet luxury? Ho necessites o només ho has vist a TikTok? Hi ha una manera ètica de ser ‘influencer’? En parlem amb Rita Rakosnik, experta en tendències, moda i internet, i Albert Lloreta, realitzador audiovisual i impulsor de la Fera, fàbrica de creació de continguts digitals en català.
Carreteres bloquejades, pancartes, megàfons, tractors i armilles grogues tallant carreteres: la pagesia es revolta. D'on ve el malestar dels agricultors a Catalunya? Per què estem tan desconnectats de la terra i del que mengem? Com es pot donar suport a la revolta des de la ciutat? En parlem amb Laia Angrill, pagesa llicenciada en Global Studies, i Jordi Masjuan, cofundador de Som Valors i autor del llibre "Canviar el món des de la taula".
Fa setmanes que sentim parlar de l'onada antifeminista que creix entre els homes. Mentre les dones són cada cop més d'esquerres, els titulars apunten que els homes creuen que la lluita per la igualtat "ha anat massa enllà". Quin és el paper dels homes dins del feminisme? Podem parlar d'una crisi de la masculinitat? Què passa quan una lluita revolucionària es converteix en un moviment de masses? En parlem amb Arià Paco, autor de la novel·la "Covarda, vella, tan salvatge" i Berta Prieto, cocreadora y protagonista de la sèrie Autodefensa.
Existeix el bon turista? Tenim el dret a veure món? És més ètic sortir dels recorreguts turístics i intentar viure "com un local", o és preferible que et cenyeixis a les rutes que et proposa el TripAdvisor?. En parlem amb Carla Izcara, investigadora en turisme amb perspectiva crítica a AlbaSud, i Joan Burdeus, filòsof, periodista i crític cultural.
El 2024 encara podem dir que "Espanya ens roba"? Què és l'efecte capitalitat? Si l’Estat invertís més a Catalunya, la Renfe arribaria a l’hora? Parlar de diners i economia és només per a gent de dretes? En parlem amb Roger Tugas, periodista a Nació Digital expert en anàlisi de dades, i Noel Huguet, economista especialista en hisenda pública.
En un context d’espectacularització de la política, quin paper hi juguen la indumentària i la posada en escena? Vestir bé et fa arribar més lluny? Com ha evolucionat el “camarada, vesteix bé” de l’esquerra revolucionària? És cert que la dreta sempre ha entès millor la importància de la imatge? En parlem amb Patrycia Centeno, periodista, escriptora i especialista en comunicació política no verbal, i Joan Ros, dissenyador de moda, doctorand en l’àmbit de classe i moda i professor de l’escola de disseny BAU.
Quina relació hi ha entre humor i identitat nacional? De quina manera hi afecta el context polític? Què s’amaga rere el cinisme i la ironia? Quin tipus d’humor es limita a entretenir, i quin realment confronta el poder? En parlem amb Jessica Pulla, la drag queen més patriòtica de Catalunya, i Joel Díaz, comunicador, humorista, i co-presentador del pòdcast la Sotana.
El 2022, als Països Catalans es van registrar 15.377 desnonaments, i els darrers informes assenyalen que la problemàtica de l'habitatge és un dels principals motors de desigualtat a casa nostra. Mentre alguns sectors reivindiquen que la dificultat d’accedir a un sostre digne afecta cada cop més gent, l’extrema dreta posa el focus en les okupacions i la inseguretat creixent. En parlem amb Andreu Merino, periodista expert en habitatge i col·laborador de l'Anuari Mèdia.cat, i Paula Cardona, advocada del Sindicat de Llogateres.
En l'actual context de retrocés de la llengua i la cultura catalana, com contribueix la literatura a la construcció nacional? És igual el que es llegeixi mentre sigui en català? Com podem representar la diversitat de mirades i veus en un àmbit on és tan difícil guanyar-se la vida? En parlem a la Fira Literal amb Mariona Lladonosa, politòloga, doctora en sociologia i membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, i Carlota Rubio, periodista cultural.
Què és el que realment determina el teu futur: d’on vens o què has estudiat? Per què hem de continuar apostant per una escola pública de qualitat? En un país cada cop més segregat, quins són els principals reptes de l’educació? En parlem amb Judith Jacovkis, doctora en sociologia, professora a la UB i coautora de l’informe publicat amb la Fundació Bofill “Perduts pel camí”, i Sara Gil, sociòloga i doctorand en educació i desigualtats socials.
Per què funciona tant l’estereotip que vincula immigració amb delinqüència? Què li hem de dir a la gent que encara pensa que la població migrant ens “treu els llocs de feina”? Pot ser que encara que cada cop siguem més pobres, el món ens empenyi a seguir vivint per sobre de les nostres possibilitats? En parlem a la presentació dels nous Projectes Lliures amb Aziz Faye, membre de Top Manta, i David Fernàndez.
Podem reconnectar amb la tradició? Per què torna el folklore? La nostàlgia sempre és reaccionària? En aquest episodi en directe al Festival Cruïlla parlem amb Selma Bruna i Clara Fiol, cantants de Marala, sobre els Països Catalans i la música que torna.
Engeguem segona temporada amb una mala i una bona notícia: La Indigo abandona el programa per diferències irreconciliables amb la seva companya (“mai li respon els tuits que li envia”), però s’incorpora enlloc seu la Laura Grau! Per això, i perquè tot just comencem el curs, aquest primer episodi parlem de tornar a la rutina, de com trencar el gel quan comences de nou, de si s’han de fer amics a la feina o no, del síndrome d’estocolm a amb l’empresa, de red flags laborals i de l’esforç de vincular-te amb els espais que ocupes quan saps que gairebé sempre són temporals.
Mentiríem si diguéssim que el cinema no s’ha interessat mai per les històries del proletariat: ho hem vist de Pier Paolo Passolini a Aki Kaurismaki, passant per Chantal Akerman. Mentiríem també si diguéssim que no ens fa il·lusió que la Barcelona combativa salti a la gran pantalla. Però durant aquests mesos hem vist com algunes crítiques sortien a la llum: Els veïns de Nou Barris reivindiquen que el 47 no va d’un heroi solitari, sinó de centenars d’assemblees comunitàries, i posen sobre la taula que avui encara hi ha moltes demandes que continuen pendents. En parlem amb Joel León, veí de Torre Baró i membre del Casal de Joves de Zona Nord, i Guillem Simó (Adala), cantant i exveí de Nou Barris.
Fa anys que Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’Estat i Barcelona és la ciutat més cara per llogar una habitació, 550€ de mitjana, per sobre de Madrid i de València. Davant d'aquesta situació, els col·lectius d'habitatge han convocat una manifestació sota el lema "abaixem els lloguers". Qui ha de sortir al carrer? Els petits propietaris poden sumar-se a la crida? Com es trasllada tota aquesta crisi de l’habitatge a les nostres vides, a la nostra manera com ens relacionem? En parlem amb Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, i Joaquim Vilargunter, advocat laboralista i professor associat d'economia a la Universitat Pompeu Fabra.
Un bon símptoma que un moviment és viu, avança i es transforma és que any rere any arribem a la mateixa data amb debats nous sobre la taula. El passat 8 de març discutíem per què més de la meitat d’homes joves catalans creuen que el feminisme ha anat massa lluny, tot i saber també que el 75% de la població té la convicció que la igualtat de gènere contribueix a una societat més justa. Durant aquest any hem fet el que hem pogut per treure’n l’entrellat mentre casos com el de Luis Rubiales, Dominique Pélicot o Íñigo Errejón ens enfrontaven a nous dilemes sobre el que cal per prevenir i per condemnar la violència masclista. En parlem amb Sònia Ricondo, advocada a Nèmesi advocades, i Andu Martínez, jurista i membre de Las Genera.
Arran del pas de la DANA al País Valencià s'ha reobert conflictes ètics que plantegen les xarxes socials quan esclata una crisi: Quan hi ha una catàstrofe natural, és frívol parlar d'altres coses a internet? Quan d'útil és compartir una story de suport a una causa? Què és millor, repostejar o no fer res? En parlem amb els influenciadors Cèlia Espanya i Fran Tudela (Cabrafotuda).
Taules parades amb millors i pitjors vaixelles, olles d’escudella amb més o menys pilota, i caves i torrons més o menys bons. Aquests són els stories que passarem durant les sobretaules avorrides a finals d’aquest mes, però serà aquest l’any en què per fi veurem coberts a taula per a amics i amigues? Després d’anys discutint si els amics són realment la família que s’escull, hi ha un tema que se’ns travessa com el greix del pernil salat: els diners. Ja se sap: la pela és la pela! A l’era dels Bizums i els Tricounts a parts iguals, encara és tabú parlar de les diferències econòmiques dins els grups d’amics i com aquestes poden ser el mur definitiu per separar-nos o bé una eina de redistribució de la riquesa. En parlem amb l'economista Olympia Arango i la comunicadora cultural Ofèlia Carbonell.
Tota la vida ho hem sentit: si el Barça va bé, Catalunya també. Pel que és bo i pel que és dolent, l'equip blaugrana s'ha convertit en molt més que un club. Quin és el lligam entre el catalanisme i el barcelonisme? Si Catalunya tingués un Estat, tindria la mateixa rellevància al nostre país? Podem dir que el Barça fa catalans? En parlem amb David Carabén, cantant, guitarrista i compositor del grup Mishima i periodista i comissionat del 125è aniversari del Futbol Club Barcelona, i Ramon Piqué, escriptor del llibre “El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya.
Encara pot existir alguna manera de fer un bon ús d’internet? Quina mena de contingut pot generar un impacte real en la transformació social i quin només omple encara més el contenidor de la brossa digital? Les xarxes han de ser una representació de la societat? Com de fina és la línia que separa la vida real i la virtual? Si totes aquestes preguntes ja se’ns fan grosses ara, és possible que en els anys vinents Internet ens atropelli definitivament. Per sort, hi ha gent que fa molt temps que hi pensa. En parlem amb Pol Andiñach (Cuellilargo), activista digital, i Mar Vallverdú, podcàster a Ràdio Primavera Sound.