Montserrat Carulla

Després d’un dilluns sense “El convidat”, toca un cap de setmana molt familiar. Amb una dona que podria ser la meva àvia. Però no és la meva. És l’àvia de Catalunya. Una actriu admirada i, sobretot, estimada. A casa seva, en un petit poble de l’Empordà, la Montserrat Carulla és la capitana. El cap de setmana ha sigut com un viatge a la vida d’abans. Casa antiga, pans de dos quilos, nevera plena, partides de cartes fins tard i la cuina sempre oberta. Te’n vas a dormir i cuinen. Et lleves i ja hi ha un fricandó en marxa. La llar de foc està encesa dia i nit. I la Carulla és aquesta llar de foc, que sempre crema, que sempre demana més llenya. Ara, la Montserrat és una dona avançada al seu temps. Però em parla de quan era jove i estava casada amb el seu primer marit. Em parla de quan amb 40 anys va decidir que volia ser una dona lliure. Durant aquesta immersió en el matriarcat de la Carulla, he conegut la família de la Montserrat. Em mereix especial atenció en Manuel, el seu segon marit, i la història d’amor que l’uneix amb ella. M’expliquen que la clau per portar molts anys junts és que les coses importants les veuen d’una mateixa manera, però en totes les petites coses de la vida estan en desacord. Fins i tot, a l'hora de fer una truita de patates.

Després d’un dilluns sense “El convidat”, toca un cap de setmana molt familiar. Amb una dona que podria ser la meva àvia. Però no és la meva. És l’àvia de Catalunya. Una actriu admirada i, sobretot, estimada. A casa seva, en un petit poble de l’Empordà, la Montserrat Carulla és la capitana. El cap de setmana ha sigut com un viatge a la vida d’abans. Casa antiga, pans de dos quilos, nevera plena, partides de cartes fins tard i la cuina sempre oberta. Te’n vas a dormir i cuinen. Et lleves i ja hi ha un fricandó en marxa. La llar de foc està encesa dia i nit. I la Carulla és aquesta llar de foc, que sempre crema, que sempre demana més llenya. Ara, la Montserrat és una dona avançada al seu temps. Però em parla de quan era jove i estava casada amb el seu primer marit. Em parla de quan amb 40 anys va decidir que volia ser una dona lliure. Durant aquesta immersió en el matriarcat de la Carulla, he conegut la família de la Montserrat. Em mereix especial atenció en Manuel, el seu segon marit, i la història d’amor que l’uneix amb ella. M’expliquen que la clau per portar molts anys junts és que les coses importants les veuen d’una mateixa manera, però en totes les petites coses de la vida estan en desacord. Fins i tot, a l'hora de fer una truita de patates.