Mossèn Ballarín

Se’l pot definir de moltes maneres. És capellà, té 90 anys, no ha callat mai el que pensa. Ha escrit llibres, sortia a la tele amb la Mari Pau Huguet, i va ser mediàtic abans, fins i tot, que existís la paraula “mediàtic”. Però jo, si hagués de resumir-ho amb quatre frases, diria que Mossèn Ballarín és un home que es fa escoltar, que es fa estimar, que em fa riure i amb qui he viscut moments entranyables. Els tres dies que he passat amb el mossèn m’han servit per comprovar com viu l’amfitrió més gran de tots els que he visitat. Algú que als 20 anys li van diagnosticar un any de vida i ara ja en porta 70 de propina. Un home que viu en una casa petita i austera, amb l’Emília, la seva majordoma, que és qui el coneix més i millor. Convisc amb ells amb les ganes d’observar cada gest enèrgic de Mossèn Ballarín, d’escoltar les seves paraules pausades i sàvies, de divertir-me amb les seves bromes. L’acompanyo en els seus hàbits diaris. Uns costums que, tot i saber que és un capellà atípic, em sorprenen. A Gósol, on hi viuen 110 persones, em deixo portar per un altre ritme, per l’aire de muntanya que tant li agrada a Mossèn Ballarín. Aquí, Barcelona queda lluny. Ara que el Papa Benet XVI està a punt de desembarcar la capital, amb Mossèn Ballarín he conegut una altra cara de l’Església. M’explica que ha estat més fidel a Catalunya que a Déu. I el diumenge, m’espera l’hora que el mossèn disfruta més de tota la setmana: la missa.

Se’l pot definir de moltes maneres. És capellà, té 90 anys, no ha callat mai el que pensa. Ha escrit llibres, sortia a la tele amb la Mari Pau Huguet, i va ser mediàtic abans, fins i tot, que existís la paraula “mediàtic”. Però jo, si hagués de resumir-ho amb quatre frases, diria que Mossèn Ballarín és un home que es fa escoltar, que es fa estimar, que em fa riure i amb qui he viscut moments entranyables. Els tres dies que he passat amb el mossèn m’han servit per comprovar com viu l’amfitrió més gran de tots els que he visitat. Algú que als 20 anys li van diagnosticar un any de vida i ara ja en porta 70 de propina. Un home que viu en una casa petita i austera, amb l’Emília, la seva majordoma, que és qui el coneix més i millor. Convisc amb ells amb les ganes d’observar cada gest enèrgic de Mossèn Ballarín, d’escoltar les seves paraules pausades i sàvies, de divertir-me amb les seves bromes. L’acompanyo en els seus hàbits diaris. Uns costums que, tot i saber que és un capellà atípic, em sorprenen. A Gósol, on hi viuen 110 persones, em deixo portar per un altre ritme, per l’aire de muntanya que tant li agrada a Mossèn Ballarín. Aquí, Barcelona queda lluny. Ara que el Papa Benet XVI està a punt de desembarcar la capital, amb Mossèn Ballarín he conegut una altra cara de l’Església. M’explica que ha estat més fidel a Catalunya que a Déu. I el diumenge, m’espera l’hora que el mossèn disfruta més de tota la setmana: la missa.