Un home explica el seu suïcidi, llargament meditat, com una manifestació de protesta contra el temps que ha viscut. Intenta fer una apologia de la llibertat que no ha pogut assolir, malgrat la seva rebel·lió permanent, només en algunes ocasions en què ha estimat, amb les poques dones que ha tingut, amb l'amistat d'uns quants amics i amb la família de la qual només queda el pare. És feliç quan sap que serà alliberat i aconseguirà la llibertat absoluta tant desitjada. Fins a l'últim moment, conserva la ironia i un humor subtil.
No lists.
No lists.
No lists.
Please log in to view notes.